Durant la segona
meitat del segle XIX i començaments del XX, es perseguí d'equilibrar
les empentes de la fàbrica de maó per tirants de ferro, encreuant
l'espai o bé amagats en la grossària dels murs. Es tractava
de combinar l'obra de maó amb el ferro. Es buscaren sistemes de
cobriment de lleugers i de grans llums per tal de recrear unes formes i
poètiques definides, les del Modernisme català. Aquest introduí
en l'arquitectura industrial notables modificacions estructurals, a la
vegada que enriquiren els valors artístics. Alhora, tractà
de solucionar tant les façanes i d'altres elements exteriors com
les quadres, que adoptaren de vegades la tipologia del shed.
Aymerich, Amat i Jover (Terrassa)
Es valoritzaren
molt els cossos de l'edifici dedicats a oficina o a porteria ja que eren
aquests els que acollien al visitant. Els nous detalls ornamentals donaren
un aspecte diferent als edificis fabrils. L'arquitectura, amb un espai
lliure i menys homogeni, passa a subratllar la variació en els processos
industrials, amb la seva major mecanització. Això serà
possible amb la utilització de peces de ferro i les voltes de maó.
Vapor Amat (Terrassa)
Casaramona (BCN)
Farinera Teixidor (Girona)
Asland (La Pobla de Lillet)
Edificis:
-
Crèdit i Docks (Poblenou-Barcelona),
E.Rogent. Desapareguts.
-
Central Catalana d'Electricitat
(Barcelona), 1896, P.Falqués.
-
Codorniu (St.Sadurní),
1896, Puig i Cadafalch.
-
Asland (La Pobla de Lillet),
1904, R.Guastavino.
-
Cotonera Canals (Barcelona),
1906, J.Rubió.
-
Torre de l'Aigua de Catalana
de Gas (Barcelona), 1906, J.Domènech.
-
Vapor Amat (Terrassa).
-
Vapor Marcet (Terrassa).
-
Vapot Aymerich, Amat i Jover
(Terrassa), 1908, Ll.Muncunill.
-
Casarramona (Barcelona), 1911,
Puig i Cadafalch.
-
Farinera Teixidor (Girona)
-
Sindicat de Cooperació
Agrària (Gandesa), 1919, C.Martinell.
La
Llauna (Badalona), postmodernista
(Fotos:J.Isern)