Arquitectura industrial catalana

Edificis modernistes

Durant la segona meitat del segle XIX i començaments del XX, es perseguí d'equilibrar les empentes de la fàbrica de maó per tirants de ferro, encreuant l'espai o bé amagats en la grossària dels murs. Es tractava de combinar l'obra de maó amb el ferro. Es buscaren sistemes de cobriment de lleugers i de grans llums per tal de recrear unes formes i poètiques definides, les del Modernisme català. Aquest introduí en l'arquitectura industrial notables modificacions estructurals, a la vegada que enriquiren els valors artístics. Alhora, tractà de solucionar tant les façanes i d'altres elements exteriors com les quadres, que adoptaren de vegades la tipologia del shed.

                               Aymerich, Amat i Jover (Terrassa)
Es valoritzaren molt els cossos de l'edifici dedicats a oficina o a porteria ja que eren aquests els que acollien al visitant. Els nous detalls ornamentals donaren un aspecte diferent als edificis fabrils. L'arquitectura, amb un espai lliure i menys homogeni, passa a subratllar la variació en els processos industrials, amb la seva major mecanització. Això serà possible amb la utilització de peces de ferro i les voltes de maó.

     Vapor Amat (Terrassa)                                                        Casaramona (BCN)