A mitjan segle XIX, el positivisme
va donar lloc a una nova sensibilitat artística que es concretà
en el realisme. Escriptors i artistes denunciaren els problemes que acompanyaven
a la revolució industrial. Abandonaren el seu món intern
i es traslladaren a la realitat que contemplaven. L'artista feia l'anàlisi
objectiva d'allò que tenia en front seu. Els problemes socials,
la duresa del treball i la difícil vida als suburbis de les ciutats
foren els nous temes. Cap al 1870, el realisme derivà cap al naturalisme.
En pintura, dins del realisme
naturalista destacaren els integrants de l'Escola de Barbizon i el francès
Courbet. Dins del realisme clàssic, caracteritzat per l'equilibrada
composició, destacaren els francesos Corot i Millet. L'altre gran
pintor realista és Daumier.
