L'art dels Països Baixos del segle XVII és el que la burgesia comerciant o artesana vol que es faci; un art que expressi la seva manera de viure, els seus gustos puritans i senzills, la seva estima per la natura i la vida tranquil.la. Una pintura que respon a la mentalitat calvinista, sobre temes del gust de la burgesia que viu en cases netes i ordenades, de mobles senzills. Els pintors reflecteixen, doncs, els interiors d'aquestes cases, amb persones que es mouen en un ambient serè i silenciós.
Però també pinten els camps, els molins o les viles del país. Igualment, escenes religioses, íntimes i senzilles. Retraten, a més, als rics burgesos, sols o en reunions.
Dins de la cultura
barroca
del segle, un nou país començava a desenvolupar la seva pròpia
visió. S'hi formà un caràcter propi que es basava
en una nova forma de veure el món, caracteritzada per l'orgull que
sentien els ciutadans del seu país, de la independència que
havien aconseguit i d'una sorprenent prosperitat. El calvinisme donava
suport a aquest orgull. L'èxit econòmic es considerava un
senyal de preferència divina. Això explica el retorn a la
realitat, l'amor a les coses, tret determinant de la mentalitat holandesa.
L'art reaccionà segons això amb un realisme cada cop més
sorprenent.