-
És
la impressió dinàmica donada per la durada dels plans, les
intensitats dramàtiques i, en darrer terme, per efecte del muntatge.
El ritme del cinema, però, és ritme visual de la imatge,
ritme auditiu del so i ritme narratiu de l'acció.
-
El ritme
es crea:
-
Amb la durada material i psicològica dels plans. Segons quina sigui
la durada dels plans, el film tindrà un ritme o un altre. Motius
propers demanen el canvi ràpid del pla, perquè s'hi capta
ràpidament allò que contenen; el contrari passa amb plans
que presenten motius llunyans.
-
Plans
de durada més llarga creen un ritme lent. Es poden obtenir
efectes d'avorriment, monotonia, misèria material o moral d'un personatge,
ambients contemplatius...
|
(Veure fragment en moviment) |
Plans
de curta durada creen un ritme ràpid. Es poden obtenir efectes
d'impressió de gran activitat, agilitat, d'esforç, d'ambient
de tragèdia fatal, de xoc violent...
|
-
Pel que
fa a l'escala, la capacitat d'assimilació de l'espectador fa que
els plans generals hagin de tenir una durada més llarga que no pas
els primers plans.
-
El ritme
d'un film també està supeditat a la dinàmica del moviment,
tant per part de la càmera com dels elements representats.
-
Normalment,
però, en un film el ritme varia en funció del tema o del
dramatisme de les escenes. L'equilibri en la durada dels plans s'ha de
mantenir amb una certa lògica en cada seqüència, però
no forçosament al llarg de tot el film.
-
Amb els elements visuals enquadrats. La combinació dels diversos
plans poden accelerar o retardar el ritme.
-
Una
successió de primers plans produeix un ritme de gran tensió
dramàtica.
|
 |
Una
successió de plans generals amb imatges àmplies i lluminoses
donen una sensació d'optimisme, al contrari que si es tracta d'imatges
amb grans ombres que produeixen tristor.
|
Un
pas de pla general a un altre de més tancat pot produir una acceleració
de l'esdeveniment gràcies a l'augment de tensió que ocasiona.
|
-
El contrari, de plans curts a llargs, pot produir tant un efecte d'enfonsament
com el de calma.
-
Els moviments
de càmera col·laboren a crear dins d'un pla un moviment,
que potser la mateixa escena no té.
-
La composició
interna de les línies de l'enquadrament pot provocar una modalitat
pròpia en el ritme del montatge.
-
-
Amb els elements de la banda sonora.
-
Classes
de ritme:
-
-
Analític:
Plans curts i molt nombrosos; és un ritme ràpid que es tradueix
en dinamisme, dramatisme, activitat, esforç...
-
Sintètic:
Plans llargs i poc nombrosos; resulta un ritme lent, pot expressar sensualitat,
monotonia, poesia...
-
"In crescendo": Plans cada cop més breus (tensió, dramatisme);
plans cada cop més llargs (relaxació, serenitat).
-
Arrítmic: Els plans són breus o llargs, sense tonalitat especial.
De vegades canvien sobtadament aportant sorpresa.
-
Menú
| |
