Invertiran
22 milions d'euros en un balneari a Jafre que tindrà més de 200 habitacions
L'Ajuntament defensa que el projecte suposarà un revulsiu
econòmic i social per al municipi
L'Ajuntament de Jafre ha tret a exposició pública el
projecte de construcció del balneari de luxe que promou el grup hoteler
Prestige Hotels, de Roses, a la zona de les Planes. El complex suposarà una
inversió d'uns 22 milions d'euros, ocuparà una superfície de 144.000 metres
quadrats i tindrà més de 200 habitacions. L'alcalde, Josep Grau (CiU),
considera que la seva posada en marxa comportarà importants beneficis com a
dinamitzador econòmic i social del poble. El Grup de Defensa del Ter tem que el
complex es transformi en un parc temàtic i que el consum d'aigua afecti els
aqüífers de la zona.
20/02/2002
JORDI GAMERO Jafre
El projecte ha estat aprovat inicialment per l'Ajuntament i
estarà a exposició pública fins al proper dia 5 de març. El complex integra
una zona d'instal·lacions balneàries amb els seus complements i un hotel
compost d'un edifici de poca alçada que tindrà més de 200 habitacions i un
conjunt de petits apartaments independents. Les instal·lacions es
complementaran amb una zona d'esbarjo i esports.
Segons ha informat l'Ajuntament a través d'una circular que
ha distribuït entre els veïns, el balneari començarà a l'encreuament de
camins rurals que es coneix amb el nom de Quatre Camins i continuarà en
direcció nord, i ocuparà una superfície de 144.000 metres quadrats 65
vessanes , tots propietat de l'empresa promotora, Prestige Hotels, que té la
seu a Roses. L'aigua calenta es portarà des del pou que es va obrir molt a prop
de la bassa d'aigua sulfurosa de Garrigoles. L'accés a la zona està previst
amb un nou vial que sortirà de la carretera, davant el mas Costal, i que
empalmarà amb el camí que va cap al cementiri i aquest, degudament ampliat,
serà el que conduirà fins a l'entrada.
L'Ajuntament, que ha tingut l'assessorament del Consell
Comarcal i l'Associació Catalana de Municipis, ha donat llum verd al projecte
perquè, segons ha explicat l'alcalde, Josep Grau (CiU), pot aportar importants
beneficis al municipi. Deixant de banda els que es deriven directament de les
llicències d'obres i impostos, Grau diu que es viurà una revifalla del comerç
i les infraestructures culturals i esportives, així com una aturada de la
davallada d'habitants.
L'alcalde de Jafre, Josep Grau (CiU), ha destacat el fet que
cap veí del poble ha presentat al·legacions oposant-se al projecte de
balneari. Segons l'alcalde, això indica que la població ha entès la
importància que té aquesta instal·lació des del punt de vista econòmic i
social. Ha reiterat, a més, el fet que l'Ajuntament ha portat aquest tema amb
absoluta transparència des del primer moment. Per aquest motiu, recorda, es va
redactar una circular que es va fer arribar a totes les cases per tal que els
veïns tinguessin informació detallada i de primera mà de l'abast del
projecte.
Requalificació dels terrenys
Grau ha precisat que ara Urbanisme i Medi Ambient hauran d'informar en
relació amb el projecte. Un cop es rebin els informes favorables, posteriorment
es tramitarà la requalificació de la zona afectada a les normes subsidiàries.
Creu que tot el procés es podrà completar abans del mes de juny, que és la
data prevista per a l'entrada en vigor de la nova llei del sòl. D'aquesta
manera, el projecte es regularà per l'actual normativa. Grau defensa que a
banda dels beneficis que podrà comportar la instal·lació pel que fa a
llicència d'obres i impostos, el municipi viurà una revifalla del comerç i
les infraestructures, així com una aturada de la davallada d'habitants
Sr. Joan Llort
Director General d'Urbanisme
Barcelona
Grup de Defensa del Ter
Roca Maura, 40
L'Estartit
Assumpte: Aprovació del Pla Especial per la construcció
d'un complex hoteler i termal a Jafre, (Empordà).
Senyor;
Ens permetem dirigir-nos a vostè, per posar a la seva consideració, una
qüestió preocupant per la població que viu atenta a les agressions
mediambientals i de creixement no sostenible a la comarca de l'Empordà.
El Grup de Defensa del Ter, entitat constituïda per la
defensa del mediambient, podria contemplar com un fet positiu un projecte
d'aprofitament d'un pou d'aigua sulfurosa a la població de Jafre per fer-ne un
centre termal. No obstant això, creiem que d'una manera encoberta, el projecte
presentat representa una urbanització de xalets-habitatges camuflades com a
suittes dependents de l'hotel de quatre estrelles eix central de tot el
projecte. Encara que tot plegat planteja la indivisibilitat de la propietat,
tots sabem les maniobres legals que posteriorment es poden fer per obtenir un
canvi de finalitat, sobre tot si l'Ajuntament col·labora estretament amb
l'empresa patrocinadora, com és el cas. També sabem, per precedents anteriors,
que una vegada realitzada la venda dels xalets, cap administració competent
actuaria en contra de 47 propietaris per un canvi posterior d'ús.
Així doncs aquest projecte representa en el fons l'intent de
requalificació de catorze hectàrees de terreny rústic com a sol urbà amb
l'excusa d'un Centre Termal. Això, a més, representa la creació d'un nou
espai urbà concretat en un poble de capacitat propera als mil habitants en un
municipi amb una població molt inferior i en un entorn on la majoria del nuclis
urbans no arriben ni a una tercera part de dita població. Fem aquesta deducció
de les dades estretes del propi projecte que evidencia que per fer un centre
termal resulta totalment desmesurat el volum territorial i urbanístic
projectat. Creiem que tècnicament aquest projecte no és sostenible, i en tot
cas la decisió de realitzar-lo caldria fonamentar-la en la necessitat o no de
fer una urbanització d'aquestes característiques, que al mateix temps, sembla
voler introduir a l'interior del territori la política urbanística del
litoral.
En aquest sentit, l'estratègia de presentar les avantatges
socials i sanitaris d'un balneari camuflant-hi la resta d'actuacions
especulatives, és una perversió del procediment amb conseqüències negatives
damunt el territori, doncs intenta aconseguir el seu objectiu final mitjançant
la no presentació de la seva autèntica finalitat, ja què, òbviament, aquesta
obligaria a una consideració diferent de la política urbanística.
La falta d'un Estudi Mediambiental imprescindible per una
iniciativa d'aquesta magnitud; la manca de dades sobre la capacitat del pou
d'aigua sulfurosa, la seva capacitat de recàrrega i/o el seu possible
esgotament per avaluar la continuïtat del Centre Termal (excusa del projecte);
la utilització de la xarxa pública d´aigua pel rec de les zones ajardinades i
el manteniment dels estanys; l'ambigüitat a l'hora de definir clarament la
depuració de les aigües residuals en una població que no te depuradora; són
raons suficients que recolzen el nostre argument sobre el camuflatge que respira
el projecte així com els problemes que crearia. L'Estudi Ambiental que
acompanya el projecte, realitzat per la influent empresa Entorn SA, no supleix
l'Estudi necessari perquè no planteja els greus impactes ambientals i de
recursos que l'iniciativa provoca i, per tant, no afronta ni els problemes ni la
seva solució, semblant més una justificació urbanística que un Estudi
Mediambiental.
Es per aquest motiu que ens dirigim a vostè a fi de
sol·licitar-li la seva atenció damunt d'aquest projecte i que al mateix
prengui en consideració les nostres al·legacions sobre els altres aspectes
tècnics que hem presentat al pla especial.
Esperem comprengui el nostre interès per aquest tema de
vital importància pel creixement sostenible i harmònic del nostre territori, i
és per això que fem constar que la nostra entitat es presenta com a part
afectada.
Urbanisme atura la tramitació del
polèmic complex hoteler i termal a la bassa de Jafre
Considera que no es pot fer un projecte
d'aquesta envergadura en zona forestal i obliga a reduir-ne les dimensions
La comissió d'Urbanisme de Girona va aturar ahir el projecte per fer un complex
hoteler i termal a Jafre, que tant rebuig ha causat entre diferents entitats
ecologistes a causa de la seva envergadura. A banda que als promotors els falta
el permís de la Generalitat per fer ús de l'aigua termal, Urbanisme considera
que les dimensions del complex són massa grans per fer-les en sòl no
urbanitzable i conclou que, com a màxim, l'hotel podrà tenir 10.000 m i les
instal·lacions termals, 8.000. En la sessió d'ahir també es va refusar el pla
general de Vidreres i es va aprovar l'ampliació del parc aquàtic Water World
de Lloret de Mar.
El director general d'Urbanisme,
Joan Llort, va explicar que la proposta del centre hoteler i termal té més
d'un problema. En primer lloc, com que es tracta d'una activitat relacionada amb
aigua termal cal el premís del Departament d'Indústria, Comerç i Turisme per
a l'explotació d'un recurs miner. Els promotors, però, encara no l'han
aconseguit. En segon lloc, hi ha un informe desfavorable de la direcció general
de Carreteres perquè els accessos previstos no són suficients i també n'hi ha
un altre del Departament de Medi Ambient. En tercer lloc, la figura urbanística
amb què es vol tramitar no és l'adequada. Jafre no té cap tipus de
planejament vigent. S'han començat a redactar les normes subsidiàries però de
moment Urbanisme encara no les ha rebut. Així, el projecte s'ha presentat com
un pla especial que preveu uns 60.000 m de sostre en sòl no urbanitzable.
Segons Llort, el 40% de la parcel·la està situada en una finca forestal i
això és excessiu. Per això, la comissió ha decidit suspendre el projecte i
ha determinat que, en cas que es vulgui continuar tirant endavant, el màxim que
podrà tenir seran 10.000 m per a l'hotel i uns 8.000 per a instal·lacions
termals. «És molt difícil, per no dir impossible, que es pugui tirar endavant
un projecte d'aquestes característiques en una finca majoritàriament
forestal», va concloure el director general.
Fa pocs dies, vaig passejar amb
l'àvia per uns camins que, malgrat la diferència generacional, ens porten a
totes dues records de quan erem infants i ens divertíem corrent amunt i avall
amb mainada del poble. Tot d'una vam quedar sobtades: els camps que resseguien
el camí estaven plens de males herbes. Es veu que una empresa de fora del
municipi proposa fer un projecte turístic basat en les aigües sulfuroses que
surten del mig d'un bosc. L'Ajuntament, en nom de tot el poble, ho valora
positivament, ja que, segons argumenten, ha de ser una millora per a tot el
poble i només hi troben que beneficis, suposo que econòmics i per a uns
quants. No vull que a sobre de la terra ara hi creixin apartaments i hotels, i
no cereals; que pel camí només hi passegin persones que han pagat per
entrar-hi i no els infants del poble; que a les aigües sulfuroses només pugui
guarir-s'hi qui tingui uns grans estalvis i no tothom que en tingui necessitat;
que es tallin boscos de pi i alzina per convertir-los en grans espais esportius
i que no ens facin mai més ombra. Per tot això, vull expressar el meu rebuig a
la construcció del balneari, ara aturat per Urbanisme.
L'aprovació inicial del projecte per fer un
complex termal a Jafre ha fet disparar novament les alarmes dels ecologistes,
que el consideren excessiu i denuncien que incompleix la normativa urbanística
del municipi. Les discrepàncies manifestades per l'Associació de Naturalistes
de Girona i el Grup de Defensa del Ter en forma d'al·legacions han estat
rebutjades per l'Ajuntament, de manera que haurà de ser la Comissió
d'Urbanisme la que tingui la darrera paraula. L'oposició no va contra la idea
d'aprofitar les aigües sulfuroses de la població, famosa per la seva bassa,
per construir un balneari que permeti explotar més i millor el potencial
turístic. Aquest és un objectiu ben legítim que, d'entrada, no té perquè
comportar un impacte negatiu. Al contrari, ben fet, un equipament d'aquestes
característiques pot ajudar a buscar un turisme de qualitat que permeti a
aquesta població assegurar-se un futur, tal com es diu ara, sostenible.
Però el que sí que resulta discutible és l'afegitó que acompanya aquesta
idea inicial i que, a la pràctica, pot significar la construcció de 238
habitacions d'hotel i quaranta-set xalets, a més d'un parc aquàtic, un
auditori i una àrea de restaurants. Tot en zona forestal, que, d'acord amb la
normativa vigent, no és edificable. Aquí sí que els ecologistes es fan forts
perquè consideren l'agressió ambiental desproporcionada en relació amb els
interessos de la població i perillosa per al cabal d'aigua disponible.
L'alcalde s'aferra al fet que cap veí del poble ha presentat al·legacions per
afirmar que la població és partidària del macroprojecte i fa ostentació de
la total transparència amb què, segons la seva opinió, s'ha dut tot el
procés. Pel que fa a la primera qüestió, es tracta damp;apos;una impressió difícilment probable i que només es podria mantenir
amb aquesta rotunditat si fos avalada per un referèndum. Pel que fa a la
segona, es tracta simplement de la constatació que, actuant amb transparència,
simplement ha complert la seva obligació.
La Generalitat suspèn l'aprovació
d'un complex lúdicotermal a Jafre
28/05/2002 - 21:40:25
GIRONA, 28 (EUROPA PRESS) La Comissió Provincial d'Urbanisme de Girona ha
deixat aquesta tarda en suspens l'aprovació d'un complex lúdicotermal al
municipi de Jafre. L'organisme, dependent de la Generalitat, condiciona el
permís per tal que els seus promotors introdueixin modificacions substancials
al projecte i per tal que obtinguin el permís per explotar aquest recurs miner,
l'aigua termal.
Els promotors pretenen construir un balneari, un hotel de 238 habitacions, 47
xalets de luxe, pistes esportives, un auditori, restaurants i un aparcament per
a 268 vehicles.
Urbanisme pretén reduir gairebé una tercera part els 60.000 metres quadrats
que ocuparien les instal·lacions. El director general d'Urbanisme, Joan Llort,
ha manifestat que s'autoritzarà que l'hotel tingui 10.000 metres quadrats i que
la instal·lació termal disposi a planta de 4.300 metres quadrats i al
subterrani, de 4.500.
La Comissió també ha deixat en suspens la modificació del Pla General de
Vidreres.
Els ecologistes aplaudeixen que
es suspengui el projecte del complex hoteler i termal a Jafre
29/05/2002 - 19:12:38
GIRONA, 29 (EUROPA PRESS) El portaveu de l'Associació de Naturalistes de Girona
(ANG), Enric Pardo, ha considerat "una notícia molt positiva" que la
Comissió d'Urbanisme de Girona, dependent de la Generalitat, hagi deixat en
suspens l'aprovació d'un projecte urbanístic que preveu construir un complex
hoteler i termal a Jafre, al Baix Empordà. Urbanisme obliga els promotors a
reduir a una tercera part els 60.000 metres quadrats que pretenen edificar.
Segons Pardo, "és important
que Urbanisme comenci a aplicar criteris d'acord amb la nova llei d'urbanisme i
freni els excessos d'alguns municipis. Fins ara actuava d'una manera molt
imparcial i aprovava el que presentaven la majoria d'Ajuntaments".
GIRONA
Urbanisme suspende de nuevo la luz
verde al balneario de Jafre
El proyecto urbanístico ha sido
notablemente reducido, pero carece de autorización para extraer aguas termales,
según la comisión.
ANTONI LÓPEZ - 27/03/2003
GIRONA. – La comisión
territorial de Urbanisme tumbó ayer por segunda vez el proyecto de balneario en
el surtidor conocido como Bassa de Jafre. A pesar de que los promotores han
modificado sustancialmente sus pretensiones iniciales, todavía carecen de
autorización para la extracción de aguas termales y del informe favorable de
la Agència Catalana de l'Aigua (ACA), señaló el director general de
Urbanisme, Joan Llort. Poco queda, manifestó, del proyecto desestimado hace
casi un año por la comisión, consistente en un macrocomplejo de 144.165 m2 en
terrenos forestales y agrícolas compuesto por un balneario, un hotel de 238
habitaciones, 47 casas de lujo y un aparcamiento para casi 300 vehículos.
El actual proyecto es
"radicalmente diferente en cuanto a tipología y cantidad de techo; además
se ha corregido la afectación a la masa boscosa y se ha suprimido la
urbanización" prevista inicialmente, manifestó Llort. No obstante, a
falta de los citados permisos la comisión no entró a debatir la nueva
formulación urbanística.
Protesta ecologista Un grupo de activistas de la Associació de Naturalistes de Girona (ANG) y
del Grup de Defensa del Ter efectuó una protesta frente a la delegación de
Urbanisme en Girona en contra del balneario. Se disfrazaron de masajistas a fin
de ofrecer sus servicios "a los políticos, a los que se ve muy
estresados", dijo el portavoz de la ANG, Sergi Nuss. Ataviados con toallas
y batas blancas, los naturalistas entregaron sus denuncias en la sede de
Urbanisme. Afirman que el balneario proyectado se encuentra sobre el acuífero
del bajo Ter, que "soporta una alta contaminación por las altas
concentraciones de nitratos" y que la sobreexplotación de los acuíferos
puede afectar negativamente a su calidad.
Por otra parte, los colectivos acusan al Ayuntamiento de Jafre de no aplicar
limitación alguna al uso de abonos nitrogenados en la zona de influencia de los
pozos de captación de agua de la red pública, a fin de protegerlos de
infiltraciones.
Desbloquejat el projecte
per fer un hotel termal a Jafre
05/11/2003
La Comissió d'Urbanisme ha desbloquejat el
projecte per construir un hotel termal a Jafre, que havia quedat diverses
vegades sobre la taula. La promotora ha reduït a una quarta part l'extensió
inicial del complex, que ara no serà superior als deu mil metres quadrats. Les
termes volen aprofitar les qualitats de l'aigua que s'ha fet popular durant anys
entre la gent que accedia lliurement a la bassa.
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
DOGC núm. 3656 - 13/06/2002
Departament de Medi Ambient
EDICTE de 13 de maig de 2002, pel qual es dóna publicitat a una
resolució sobre la declaració de no aplicació del tràmit d'avaluació
d'impacte ambiental al Pla especial d'assignació d'usos per a un complex
hoteler i termal al terme municipal de Jafre. (Pàg. 10766)
EDICTE
de 13 de maig de 2002, pel qual
es dóna publicitat a una resolució sobre la declaració de no aplicació del
tràmit d’avaluació d’impacte ambiental al Pla especial d’assignació d’usos
per a un complex hoteler i termal al terme municipal de Jafre.
En data 27 de febrer de 2002, el director general de Patrimoni Natural i del
Medi Físic ha dictat la Resolució de declaració de no aplicació del tràmit
d’avaluació d’impacte ambiental al Pla especial d’assignació d’usos
per a un complex hoteler i termal promogut per Grupo Prestige Hotels, al terme
municipal de Jafre, que es transcriu a continuació:
"En data 22 de gener de 2002 l’Ajuntament de Jafre ha
tramès a aquest Departament la documentació relativa al Pla especial d’assignació
d’usos per a un complex hoteler i termal promogut per Grupo Prestige Hotels.
"Atès que el Pla especial no afecta cap espai d’interès
natural inclòs en el Pla d’espais d’interès natural, aprovat pel Decret
328/92, de 14 de desembre, ni hàbitat d’interès comunitari prioritari d’acord
amb les directives 43/92/CE i 97/62/CE;
"Atès que el Pla té un àmbit de 14,42 ha desglossat
en 7,29 ha de zona hotelera (zona hotel compacta, 3,62 ha; zona hotel
disseminat, 2,65 ha, i zona termal, 1,02 ha) i 7,13 ha en sistemes locals (verd
privat, 5,14 ha; viabilitat privada, 1,85, i viabilitat pública, 0,14 ha);
"Atès que aquestes zonificacions s’estableixen per
ubicar un hotel de dues plantes, un conjunt d’edificis aïllats, un centre
termal i dos aparcaments;
"Atès que el projecte a dalt esmentat no s’ajusta als
casos previstos l’annex 1 del Decret 114/1988, de 7 d’abril, d’avaluació
d’impacte ambiental;
"Atès que la Llei 6/2001, de 8 de maig, estableix que
es determinarà si aquest tipus de projectes (complexos hotelers fora de zones
urbanes, annex II, grup 7.b) s’han de sotmetre al procediment d’avaluació d’impacte
ambiental d’acord amb els criteris de selecció definits a l’annex III d’aquesta
Llei;
"Vista la memòria ambiental elaborada pel promotor
relativa al Pla especial esmentat i que de la seva revisió i valoració es
dedueix que no hi ha impacte ambiental significatiu en la seva execució, ja que
la ubicació del projecte no implica cap afecció directa o indirecta sobre
espais amb formacions naturals d’interès botànic o faunístic ni zones de
gran valor patrimonial i cultural, així com tampoc àrees de gran densitat
demogràfica;
"Atès que el projecte no implica sinergies negatives
amb altres projectes, la generació de residus és mínima, així com el risc d’accidents
i contaminació. La valoració dels possibles impactes potencials derivats de l’execució
de l’obra és de caràcter moderat o compatible.
"Atès que el projecte preveu un consum d’aigua de 446
m3/dia, dels quals 140 són per aigua de boca, 278 m3 per enjardinaments, i la
resta per bany i llacs, essent l’origen d’aquests recursos el riu Ter i l’aqüífer
de Jafre;
"En ús de les atribucions que em confereixen el Decret
150/1993, de 7 de maig, i l’article 14 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre,
d’organització, procediment i règim jurídic de l’administració de la
Generalitat de Catalunya,
"Resolc:
"—1 Declarar la no aplicació del tràmit d’avaluació
d’impacte ambiental del Pla especial d’assignació d’usos per a un complex
hoteler i termal promogut per Grupo Prestige Hotels a Jafre.
"—2 L’aprofitament i ús dels recursos hídrics
requeriran l’informe i/o la resolució favorable de l’Agència Catalana de l’Aigua
i de la Direcció General d’Energia i Mines.
"—3 Als complexos hotelers els és d’aplicació la
Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració
ambiental.
"—4 Notificar la present Resolució a l’interessat.
"Contra aquesta Resolució, que no exhaureix la via
administrativa, es pot interposar recurs ordinari davant el conseller de Medi
Ambient dins del termini d’un mes comptador a partir de la rebuda de la
present notificació."
28/05/2002 BOE núm. 127 Anuncio del Departamento de
Industria,Comercio y Turismo de la Generalitat deCatalunya sobre la iniciación
de un expediente para la declaración de la condición mineromedicinal y termal
del agua del pozo ´Jafreª.
A instancia de la empresa ´Prestige Hotels,
Sociedad Anónimaª, con CIF A–17139098, se ha iniciado el expediente para la
declaración, como agua mineromedicinal y termal, del agua del pozo ´Jafreª,
del término municipal de Jafre de Ter.
La situación de la captación del agua está determinada por las siguientes
coordenadas UTM:
X = 500.781 Y = 4.660.036.
Lo que se hace público de conformidad con el
artículo 39.2 del Real Decreto 857/1978, de 25 de agosto, por el cual se
aprueba el Reglamento general para el régimen de la minería, y el artículo 86
de la Ley 30/1992, de régimen jurídico de las Administraciones públicas y el
procedimiento administrativo común, de 26 de noviembre, para que todas las
personas que estén interesadas puedan presentar
las
alegaciones que crean convenientes en el plazo de veinte días hábiles a contar
desde el día siguiente de la última publicación de este Anuncio.
Edicto del departamento de
trabajo, industria, comercio y turismo de la Generalitat de Catalunya de 25 de
marzo de 2003, por el cual se publica la resolución de la declaración de la
condición de mineromedicinal y termal del agua denominada JAFRE, situada en el
término municipal de Jafre ( Baix Empordà ).
De acuerdo con lo que dispona el
articulo 24.4 de la Ley de Minas, se publica la Resolución de fecha de 4 de
marzo de 2003 dictada por el consejero de trabajo, industria, comercio y
turismo, mediante la cual se declara la condición de mineromedicinal y termal
del agua de la captación JAFRE.
La citada resolución establece en su parte dispositiva:
Declarar la condición de
mineromedicinal y termal del agua denominada JAFRE, ubicada en el término
municipal de Jafre ( Baix Empordà ), captación determinada por las
siguientes coordenadas UTM del sector 31 T : X=
500.781, Y=4.660.036.
De acuerdo con lo que
establece el articulo 39.3 del RGRM, declarar la utilidad pública de las
aguas interesadas, en lo que se refiere a su condición de mineromedicinal y
termal.
Ordenar, de acuerdo con lo
que establecen los articulos 24 de la Ley de Minas, y 39 del Reglamento
General para el règimen de la mineria, la notificación de la resolución a
los interesados y su publicación en el Boletín Oficial del Estado y en el
Diario Oficial de la Generalitat de Catalunya.
De acuerdo con lo que
determna el artículo 40 del Reglamento General para el Regimen de la
Mineria, otorgar a las personas que este precepto indica el plazo de un
año, contador a partir de la fecha de publicación o notificación de la
resolución de declaración, a fin de ejercer el derecho preferente a
solicitar su aprovechamiento.
Contra esta resolución, que
agota la via administrativa, se puede interponer recurso
contencioso-administrativo delante del Tribuanl Superior de Justicia de
Catalunya ( o delante del Juzgado del contencioso-administrativo, si procede),
en el plazo de dos meses a contar desde el dia siguiente de la notificación de
esta resolución, de acuerdo con lo que dispone el articulo 46 de la Ley
29/1998, de 13 de julio, reguladora de la Jurisdicción
Contenciosa-Administrativa.
Barcelona, a 4 de marzo de 2003.-
Antoni Fernàndez Teixidó, Consejero de Trabajo, Industria, Comercio y Turismo.
Barcelona, 25 de marzo de 2003.-
El director general de Energia y Minas, Albert Mitjà i Sarvisé.- 17.082.
Anuncio de la
Dirección General de Energía y Minas del Departamento de Trabajo, Industria,
Comercio y Turismo, sobre la solicitud de aprovechamiento y de un perímetro de
protección para el agua minero-medicinal y termal denominada «Jafre», situada
en el término municipal de Jafre (Baix Empordà).
A instancia de la empresa Prestige Hotels, SA, con CIF
A-17139098, se está tramitando el expediente de solicitud del aprovechamiento y
de un perímetro de protección del agua minero-medicinal y termal «Jafre», en
el término municipal de Jafre. El perímetro de protección queda definido por
los siguientes vértices, expresados en coordenadas UTM:
Vértice
Coordenada X
Coordenada Y
1
499.900
4.661.300
2
501.000
4.661.300
3
501.000
4.660.745
4
501.455
4.660.745
5
501.455
4.659.345
6
499.900
4.659.345
Lo que se hace público de conformidad con el artículo 41.2
del Real Decreto 2857/1978, de 25 de agosto, por el cual se aprueba el
Reglamento General para el Régimen de la Minería y con el artículo 86 de la
Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de régimen jurídico de las administraciones
públicas y del procedimiento administrativo común (BOE núm. 285, de
27.11.1992), modificada parcialmente por la Ley 4/1999 de 13 de enero. Aquellas
personas que tengan interés en examinarlo podrán hacerlo en las oficinas de la
Dirección General de Energía y Minas, situadas en la Av.Diagonal, 514, 2.a, de
Barcelona, dentro del plazo de veinte días hábiles, contados a partir del día
siguiente al de la publicación de este anuncio, podrán aducir lo que tengan
por conveniente.
Barcelona, 18 de julio de 2003.
El Director general de Energía y Minas, Albert Mitjà i
Sarvisé.
Pregunta al Consell Executiu a respondre per escrit sobre el projecte de
construcció d’un balneari a Jafre (Baix Empordà)
Tram. 314-09273/06
Formulació: Sr. Joan Boada i Masoliver,
del
Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya
- Verds (IC-V)
Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 26.02.2002
A LA MESA DEL PARLAMENT
Joan Boada i Masoliver, diputat del Grup
Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya - Verds, d’acord amb allò que
preveu l’article 132 del Reglament de la Cambra, formula les següents
preguntes al Consell Executiu, per tal que siguin contestades per escrit.
L’Ajuntament de Jafre (Baix Empordà) ha tret a exposició pública el
projecte de construcció d’un balneari promogut pel grup hoteler Prestige
Hotels de Roses al
terme
municipal de Jafre. Aquest complex termal pretén ocupar 144.000 m2 de zona
agrícola i tindrà més de 200 habitacions, amb zones d’esbarjo i esports.
En aquest sentit, interessa conèixer a aquest
diputat:
1. Coneix el Govern la magnitud d’aquest
projecte?
2. És conscient de les seves conseqüències per a la zona agrícola de Les
Planes, al terme municipal de Jafre?
3. És conscient de les necessitats d’aigua que comportarà la construcció
del complex hoteler i dels apartaments independents?
4. El Consell Executiu ha posat límit a la quantitat d’aigua que podrà
extreure el balneari de l’esmentat grup hoteler? En cas afirmatiu, quina és
aquesta quantitat de
litres
cúbics? En cas negatiu, per què?
5. El grup hoteler Prestige Hotels de Roses ha informat el Consell Executiu
sobre la quantitat d’aigua que preveu extreure?
6. És conscient de les conseqüències que pot tenir per aqüífer, ja força
malmès i contaminat, de la zona?
7. Quin informe ha fet el Departament de Medi Ambient sobre aquest projecte?
8. Creu el govern que la dinamització econòmica i social dels petits municipis
rurals passa per la construcció de complexos d’aquesta magnitud que posen en
perill el paisatge propi del món rural?
Pregunta al Consell Executiu a respondre per escrit
sobre el projecte de construcció d’un balneari a Jafre (Baix Empordà)
Resposta del Govern
Admissió a tràmit: Mesa del Parlament,
16.04.2002
A
LA MESA
DEL PARLAMENT
Núm. d’expedient: 314-09273/06
Títol: Pregunta al Consell
Executiu a respondre per escrit sobre el projecte de construcció d’un
balneari a Jafre (Baix Empordà)
Grup Parlamentari: Iniciativa per
Catalunya - Verds
Proponents: Boada i Masoliver,
Joan
Ramon Espadaler i Parcerisas,
conseller de Medi Ambient, d’acord amb el que disposa l’article 133 del
Reglament del Parlament, dóna resposta a la pregunta parlamentària indicada
més amunt.
L’Ajuntament de Jafre va
lliurar al Departament deMedi Ambient, en data 22 de gener de 2002, la
documentació relativa al Pla especial d’assignació d’usos per a un complex
hoteler i termal promogut pel grup Prestige Hotels.
D’acord amb el que estableix la Llei 6/2001, de 8 de maig, que modifica el RDL
1302/1986, de Evaluación de Impacto Ambiental, l’òrgan ambiental
determinarà si aquest tipus de projectes –complexos hotelers fora de zones
urbanes, annex II grup 7.b– s’han de sotmetre al procediment d’avaluació
d’impacte ambiental segons els criteris de selecció definits a l’annex III
de la Llei.
De tot l’esmentat anteriorment,
i analitzada la memòria ambiental realitzada pel promotor, el Departament
de Medi Ambient va resoldre, en data 27 de febrer de
2002, que aquest pla no s’ha de sotmetre a avaluació d’impacte ambiental.
Pel que fa a l’aprofitament i
usos de l’aigua, l’Ajuntament de Jafre ha tramès a l’Agència Catalana de
l’Aigua el Pla especial d’assignació d’usos per a un complex hoteler i
termal, per tal que emeti el corresponent i preceptiu informe. Actualment, l’Agència
Catalana de l’Aigua està executant l’esmentat informe.
Queden llocs paradisíacs per
visitar-los o per viure-hi? Racons de món on domini la tranquil·litat, els
camps de conreu, els boscos amb camins poc fressats, la gent de tarannà pausat
i tracte amable? Trobar-los es fa cada vegada més difícil perquè la
tendència de l'home és destruir, en comptes de preservar allò bo que li
queda. Malgrat tot, encara n'hi ha, i un d'ells és el poble de Garrigoles-les
Olives amb tot el seu entorn. Per accedir-hi es pot fer des de Colomers i
Vilopriu o per Verges, les carreteres actualment estan en bon estat i són
suficients. Però la fesomia d'aquest poble aviat ja no serà la mateixa, algú
vol trencar aquesta pau que cada vegada és més preuada en aquest món
estressant en què vivim, i sense gaires miraments, preocupant-se poc -per no
dir gens- del que pensem els que hi vivim i de l'impacte mediambiental que això
suposarà han decidit... que cal una altra carretera! I vinga! Ja han començat
amb la destrossa, convertint un antic camí (ple de boscos i camps de conreu)
que unia les Olives amb Jafre en una carretera de cinc metres d'amplada. I quina
casualitat! Passa pel costat de les aigües termals de Jafre. Això, senyors, ja
és irreparable, i si per alguns és progrés, és que el món va al revés.
Demanaria a les autoritats pertinents, en aquest cas crec que al Consell
Comarcal, que donen el vistiplau i concedeixen els permisos d'obres i les
subvencions als ajuntaments, que tinguin més bon criteri a l'hora de decidir la
viabilitat d'un projecte i que la conservació de la natura sigui sempre
prioritària als interessos d'uns quants que en la majoria dels casos acaben
especulant.
En relació amb l'escrit de la senyora
Francesca Vila i Morell publicat el 26 de novembre, en el qual qüestiona la
conveniència de condicionar el camí que uneix les Olives amb Jafre,
m'agradaria fer unes puntualitzacions. En primer lloc, cal deixar clar que el
Consell Comarcal no dóna el vistiplau ni concedeix permisos ni subvencions per
a l'adequació de camins rurals, com és aquest cas, ja que la competència és
dels ajuntaments. Com a administració local podem, això sí, ajudar els
municipis en la realització de projectes i actuacions que ens deleguin, bé per
manca de recursos o per simple confiança. Com a president comarcal i com a
baix-empordanès, conec força bé la nostra comarca, quins són els seus
recursos, quines les seves potencialitats i, també, quins els seus punts
dèbils. El Baix Empordà té en el seu territori un dels valors afegits més
importants, raó per la qual s'ha de tenir molta cura amb tot allò que
l'afecta. S'ha de trobar el punt just, però, que aquesta preservació no suposi
un greuge per a la gent que hi viu. Les persones que tenim responsabilitats en
el territori hem de vetllar per no trencar el seu equilibri, sense oblidar que
cal promoure millores als nostres nuclis. Pot semblar, com passa en el cas del
camí de les Olives amb Jafre, que pavimentar camins rurals tradicionals sigui
un atemptat contra els valors de la zona. Des del punt de vista paisatgístic
està clar que sempre és més bonic un camí de terra, però en molts casos cal
posar a l'altre costat de la balança l'interès social que comporta
arranjar-lo. Sovint les crítiques provenen de sectors que basen la seva
relació amb el territori en la contemplació, motiu pel qual, tenen un visió
de la realitat molt diferent d'aquells que hi viuen el dia a dia. Moltes
persones no es paren a pensar que més enllà del que veuen els seus ulls hi ha
unes persones que per la seva feina necessiten tenir aquestes vies de
comunicació en bones condicions. No són conscients que si els seus u
lls poden gaudir del paisatge és gràcies al treball dels pagesos, que són els
veritables gestors del territori. Moltes vegades, i sobretot en l'àmbit rural,
l'adequació d'un vial de terra suposa una millora molt gran per a la qualitat
de vida de la gent l'utilitza assíduament. La vida als nuclis rurals, tot i ser
molt gratificant, sovint comporta unes incomoditats, a les quals hem de donar
resposta tenim molt clar, per sobre de tot, que el territori és el tresor més
preuat de la nostra comarca.
La desqualificació dels
sectors crítics amb un tipus de progrés que, consumint futur, malmet el país
amb la construcció de carreteres innecessàries, és un argument fàcil. És el
que ha fet el Sr. President del Consell Comarcal del Baix Empordà amb la
Francesca, acusant-la de tenir «una relació contemplativa amb el paisatge»,
arran de la seva carta crítica amb l'asfaltatge del camí rural que uneix les
Olives amb Jafre. Ella, i molts d'altres, pel fet de viure en pobles petits, hem
de fer al cap de l'any un grapat de quilòmetres per anar a treballar, al
cinema, al supermercat o a la farmàcia. Per tant apreciem en la seva justa
vàlua el fet que les carreteres siguin bones i segures. Però, en el cas que
ens ocupa, per anar de les Olives a Jafre tenim ja dues bones carreteres. La
carretera nova ens estalvia dos quilòmetres. La carretera de les Olives a Jafre
no s'ha fet, contràriament al que afirma el Sr. President, perquè els pagesos
vagin a treballar més confortablement als seus camps, ni perquè els veïns
vagin a comprar a Jafre (l'únic establiment que hi ha és una carnisseria,
altrament molt bona), sinó que té el seu sentit en donar una via de sortida al
macroprojecte de balneari i la construcció d'una cinquantena de cases adjuntes
a la zona de la font d'aigua calenta de Jafre. El Sr. President ho sap i, en la
seva carta, ho calla. No és així, d'esquena a la gent que, com la Francesca,
viu i treballa a l'Empordà, com es defensa un creixement sostenible i es
millora la xarxa viària de la nostra comarca, sinó eixamplant i dotant de
marges les carreteres que suporten el flux de trànsit més gran, com per
exemple la carretera que va de Cervià a Torroella. És millorant la xarxa
elèctrica, que ens provoca múltiples apagades, o modernitzant els tendals
telefònics que ens permetin l'accés a les línies ADSL d'Internet com
augmentarem la qualitat de vida dels pobles. La carretera de les Olives a Jafre
respon a interessos immobiliaris aliens a la gent que vivim a la zona. Només
portarà més trànsit al tranquil poble de les Olives, amb els inconvenients
que això comporta. Els legítims interessos dels pagesos no haurien de servir
d'excusa, Sr. President, per facilitar la feina dels professionals de
l'especulació immobiliària.
Más de 130 municipios, la
mayoría de Lleida y Tarragona, carecen de plan urbanístico, obligatorio desde
1976.
LA VANGUARDIA - 04.24 horas - 14/11/2002
TONI LÓPEZ
Girona
Los municipios
tienen de plazo hasta el 23 de junio para redactar su planeamiento, según
la nueva ley de Urbanismo; de lo contrario será establecido por la
Generalitat
Son municipios con pocos habitantes y un peso demográfico
insignificante en el conjunto de Cataluña, pero ocupan casi un 3% del
territorio del país y carecen de planes de ordenación urbanística,
obligatorios desde la promulgación de la ley sobre Régimen del Suelo de 1976.
La situación es mucho peor en el resto de las comunidades autónomas, afirma el
director general de Urbanisme de la Generalitat, Joan Llort, pero en Cataluña
perviven 133 localidades sin planeamiento urbanístico, según datos oficiales a
1 de octubre de 2002. Estas localidades sólo pueden crecer al modo medieval, es
decir, mediante edificaciones de planta baja y un máximo de dos pisos, adosadas
al núcleo urbano. Nada de polígonos industriales ni complejos residenciales o
turísticos. "Solamente pueden responder a la demanda del crecimiento
natural de la población", afirma Llort. La mayor parte son municipios con
muy baja urbanización, pero otros, como Jafre, en el Empordà, presentan
una más que notable presión edificatoria. A falta de planificación, la
protección del suelo no urbanizable corresponde subsidiariamente a la
Generalitat.
Sergi Nus, portavoz de la Associació de Naturalistes de Girona, estima que la
falta de planes generales ha provocado alguna actuación agresiva, pero
"imperceptible al lado del crecimiento especulativo desaforado"
favorecido por muchos planeamientos locales. También los constructores
consideran peor un plan general malo que uno inexistente. "Las normas
subsidiarias -que rigen en ausencia de plan de ordenación- son perfectamente
operativas", afirma Josep Donés, secretario del gremio de constructores de
Girona. "Lo más importante -añade- es que el planeamiento que exista se
adapte a las necesidades y características actuales, y a medio plazo, de cada
municipio." Al hilo de esta reflexión, Urbanisme ha rechazado en los
últimos meses normativas de pueblos que preveían crecimientos desorbitados,
muy por encima de sus necesidades. Es el caso del plan general de Vilanant, que
con un censo de 310 habitantes pretendía levantar 140 casas en 100 hectáreas,
o el de un plan parcial del municipio ampurdanés de Sant Mori, de 130
habitantes, que presentó un plan parcial para edificar 300 viviendas.
Joan Llort considera que los ayuntamientos que no han redactado el plan general
es porque "tienen necesidades más apremiantes". Además del coste
económico y el esfuerzo técnico que supone. Por ello, la Generalitat ha
elaborado la cartografía de estos municipios y les ofrece soporte técnico y
financiero para que puedan planificarse antes del 22 de junio de 2003, que es el
plazo máximo de que disponen, según establece la nueva ley de Urbanismo de
Cataluña, en vigor desde junio pasado. De lo contrario, Urbanisme redactará
los planes, a fin de "establecer las reglas del juego", indica Llort.
La citada normativa persigue que "los asentamientos urbanos presenten,
mantengan y potencien las facetas de cohesión social, desarrollo económico y
concienciación medioambiental" y sólo admite nuevas viviendas en suelo no
urbanizable si están vinculadas a una explotación agrícola, ganadera,
forestal o rústica. "Esta ley se pronuncia claramente a favor de un
desarrollo urbanístico sostenible, sobre la base de la utilización racional
del territorio", dice el preámbulo.
