Mediterrània
Crèdit de síntesi
per a 1er d'Educació Secundària Obligatòria
Elaborat per l'equip docent
de l'ies Ferran Casablancas
Sabadell 2003
Activitats
Mediterrània
Crèdit de síntesi
per a 1er d'Educació Secundària Obligatòria
Elaborat per l'equip docent
de l'ies Ferran Casablancas
Sabadell 2003
Activitats
|
|
| És al port de la vila on es concentra
la major part de l’activitat econòmica d’Arenys. La subhasta de
peix, cada tarda quan tornen les barques, és un espectacle ben pintoresc.
Les quatre confraries de pescadors del Maresme (Arenys, Mataró, Sant Pol i Calella), però sobretot la primera, capturen anualment més de 5.000 tones de peix. Pel que fa als ports esportius, destaquen els de Mataró (1087 amarratges) i Premià de Mar (750). En el mateix port d’Arenys hi ha un gran espai destinat a les embarcacions esportives, on, en els mesos d’estiu, hi ha atracats una quantitat molt notòria de velers. L’antiga tradició de construcció de vaixells, pràcticament ha desaparegut a la comarca, però encara es conserven les drassanes d’Arenys. Palaus i riqueses d’ultramar En el segle XIX, els ports del Maresme van veure partir un gran nombre de vaixells en direcció a Amèrica. Eren finançats per armadors i comerciants que s’enriquiren amb el comerç de productes tropicals i d’esclaus. Popularment van ser coneguts amb el nom d’”indianos” i part d’aquestes noves riqueses les van invertir en la construcció de sumptuoses mansions modernistes d’aire colonial. Les que encara es conserven formen el nucli més important del patrimoni cultural i monumental d’aquestes viles marineres. Maduixes del Maresme Les terres conreades ocupen avui un 20% de la superfície del Maresme, amb predomini de les explotacions intensives i de sistemes molt especialitzats basats en l’ús de motocultors, recs per aspersió i hivernacles. Destaca el creixement del conreu dels maduixots, kiwis i flors, especialment clavells.
|
|
|
| Al 1848, en el context històric
de la Revolució Industrial, es va inaugurà el “carrilet de
Mataró”, el primer ferrocarril construït a Espanya, que anava
de Barcelona a Mataró. Per fer-lo passar es va haver de foradar
un túnel al Turó de Montgat i al 1857 la línia va
ser perllongada fins a Arenys de Mar. Cent anys després, al 1948,
la línia va ser electrificada.
Cementiri de Sinera Sobre un turó, a l’oest de la vila,
el vell cementiri en front del mar guarda monuments funeraris de Llimona,
Marés, Vallmitjana, Barrera i altres escultors modernistes. També
s’hi troben les restes de Salvador Espriu, el poeta que va convertir Arenys
de Mar en el mite literari de Sinera.
Quina petita pàtria
Salvador Espriu |
