El constructivisme manté que l'activitat (física i mental), que per naturalesa desenvolupa la persona, és justament
el que li permet desenvolupar-se progressivament, sentir i conèixer's a si mateix i a la realitat externa. Ara bé,
aquest procés de construcció progressiva que té lloc com a resultat de l'activitat no té lloc en el no res, sinó en
relació al medi que envolta la persona.
La diversitat humana es basa en la concepció interaccionista de les diferències individuals. Des d'aquesta
perspectiva es reconeix l'existència de característiques intrínseques a la pròpia persona (determinades
possiblement per la seva càrrega genètica) i es reconeix així mateix el paper que juga el medi (amb els seus
mediadors -familia, professors, mitjans de comunicació...-) en les diferents situacions que es troba la persona. Les
diferències individuals són el fruit de la interacció entre les característiques internes i les característiques del medi
extern, per tal la diversitat humana només pot entendre's i tractar-se adequadament si es consideren ambdos
factors en interacció.
L'opció bàsica que assumeix la concepció constructivista és l'ensenyament adaptatiu que proposa fer front a la
diversitat mitjançant la utilització de mètodes d'ensenyament diferents en funció de les característiques individuals
dels alumnes. Proposa mètodes d'ensenyament diferenciats per a la totalitat de l'alumnat dintre del currículum
comú.
Algunes idees bàsiques d'aquesta concepció, com la necessitat de partir del nivell inicial de l'alumne
(coneixements previs), conceptes com el de l'ajut contingent, plasticitat o adaptació de la intervenció pedagògica a
l'activitat de l'alumne, el grau de desenvolupament o capacitat general de l'alumne, la motivació per aprendre
(significativament), així com els seus interessos personals són, entre d'altres, coincidents amb el plantejament de
l'ensenyament adaptatiu.
© 1996 Carles Dorado Perea
Inici Pàgina: 1-12-96
Darrera revisió: 1-12-96