Regne: metazous triploblàstic celomats deuterostomat i epineure

Metazous: animals constituïts per nombroses cèl·lules interdependents, especialitzades i agrupades en categories funcionals: teixits, òrgans i aparells o sistemes. Segons que es desenvolupin a partir de dos fulls embrionaris o tres, es divideixen en diploblàstics i triploblàstic, metazous que comprèn els que són triploblàstics, és a dir, tots els metazous llevat dels diploblàstics (porífers, cnidaris i ctenòfors). Celomat, animals triploblàstics que tenen celoma. En el desenvolupament embrionari, llur mesoderm s'organitza donant lloc a unes masses simètriques a banda i banda del tub digestiu que es transformen en vesícules tancades. Els teixits i òrgans són ben diferenciats i atenyen un grau alt de complexitat. Són celomats els anèl·lids, lofòfors, mol·luscs, artròpodes, equinoderms, estomocordats, pogonòfors, urocordats, cefalocordats i vertebrats. Deuterostomat, animals celomats en els quals, durant el desenvolupament embrionari, el blastòpor origina l'anus o bé marca el lloc on aquest apareixerà, mentre que la boca és completament de neoformació. Comprèn els equinoderms, els estomocordats els pogonòfors, els urocordats els cefalocordats els vertebrats. Epineure, presenta el tub nerviós en posició dorsal respecte al tub digestiu.

Tipus: cordats.

Cordats: animals de simetria bilateral que presenten com a caràcters fonamentals un sol cordó nerviós dorsal tubular i les fissures branquials de la faringe. Aquests caràcters són constants en les formes larvàries, però n'hi ha algun que pot no donar-se en les formes adultes de certs grups. Caràcters comuns amb altres grups zoològics són el fet de tenir tres fulles blastodèrmiques, el cos segmentat, el tub digestiu complet i el celoma ben desenvolupat. El notocordi actua com a òrgan principal de sosteniment del cos, té forma de bastó i s'origina a l'embrió en posició dorsal sobre l'intestí. El sistema nerviós tubular dorsal apareix poc temps després de la gastrulació com una invaginació de l'ectoderm, i forma un cordó buit per sobre del notocordi; a l'extrem posterior hi ha una vesícula cerebral. Les fissures branquials de la faringe són invaginacions de l'ectoderma i evaginacions de l'endoderma que es corresponen amb unes bosses faríngies, que tenen, en principi, una funció tant respiratòria com alimentària: en general, actuen com a òrgans respiratoris en les formes aquàtiques, gràcies a una forta vascularització de llurs parets, però en les formes aèries només es donen en les primeres fases embrionàries. El tub digestiu sempre té boca i anus, i el règim alimentari sol ésser micròfag en les formes primitives. També en aquestes, la respiració o l'intercanvi de gasos sol ésser per difusió, però en els vertebrats es donen aparells respiratoris, com també excretors especials. Aquests vertebrats, situats a l'extrem de l'escala evolutiva, són animals actius, amb un sistema muscular segmentat i una gran cefalització, és a dir, una acumulació d'òrgans nerviosos en el cap. Les relacions filogenètiques dels cordats no són gaire conegudes, i si en un principi hom llançà la teoria de llur relació amb el tronc anèl·lids-artròpodes, per llur segmentació, aquesta teoria ha estat aviat rebutjada per unes altres diferències fonamentals, com, per exemple, els diferents sistemes de tubs nerviosos. Hom creu més aviat que procedeixen del tronc equinoderms-hemicordats, principalment per la semblança de llurs proteïnes. Els cordats es divideixen usualment en tres embrancaments: urocordats o tunicats, cefalocordats i vertebrats o craniotes. Els urocordats, que són en general formes colonials sèssils i tots marins, només tenen notocordi durant les fases larvàries lliures, però el perden en fixar-se, per tal com la funció de sosteniment és feta per la túnica, formada per una substància anomenada tunicina. Els cefalocordats són animals lliures, que en general viuen enterrats a la sorra i tenen tots els caràcters típics en les formes adultes; n'és molt clara la metamerització de la musculatura; n'és el representant més típic l'amfiox. Finalment, els vertebrats, que es divideixen en les classes de ciclòstoms, peixos, amfibis, ocells i mamífers, tenen el notocordi transformat en columna vertebral, originada pel desenvolupament dels arcs neurals que el protegeixen, dins la qual també resta inclòs el cordó nerviós anomenat medul·la espinal.

Subtipus: vertebrat amniota.

vertebrat: Embrancament de cordats en els quals el notocordi és reemplaçat per una columna vertebral, constituïda per os o cartílag amb un crani a l'extrem anterior. Són carateritzats pel fet d'ésser recoberts per un tegument format per una epidermis exterior, d'epiteli estratificat procedent de l'ectoderma, i un derma intern o còrion, de teixit conjuntiu que deriva del mesoderma; pel fet de presentar l'endosquelet constitutiu format per la columna vertebral, amb el crani, arcs viscerals, cintures de les extremitats i dos parells d'apèndixs articulars; pel fet de tenir els músculs fixats a l'esquelet per a efectuar els moviments, el sistema digestiu complet, situat en posició ventral respecte a la columna vertebral i proveït de glàndules digestives grosses, com ara el fetge i el pàncrees, i el sistema circulatori, constituït per un cor ventral, de dues a quatre cambres, un sistema vascular sanguini, tancat, amb artèries, venes i capil·lars, un líquid sanguini que conté glòbuls blancs i vermells i uns arcs aòrtics dobles que uneixen les aortes ventral i dorsal i envien ramificacions a les brànquies en els vertebrats aquàtics, mentre que en les terrestres, en lloc d'aquest sistema d'arcs aòrtics, hi ha un sistema pulmonar i un de general; pel fet de tenir el celoma ben desenvolupat i en gran part ocupat per les vísceres; pel fet de presentar el sistema excretor constituït per un parell de ronyons, de tipus opistonefrós o metanefrós, proveïts de conductes per a expulsar els productes finals del catabolisme cel·lular cap a la cloaca o forat urinari; pel fet de tenir l'encèfal dividit típicament en cinc vesícules; pel fet de presentar deu o dotze parells de nervis cranials amb funcions tant motores com sensitives, un parell de nervis espinals per a cada miòtom primitiu i un sistema nerviós autònom que regula les funcions involuntàries dels òrgans interns; i pel fet de tenir un sistema endocrí de glàndules escampades per tot el cos, els sexes generalment separats (de manera que cada sexe conté dues gònades, proveïdes de gonoductes, que duen els seus productes a la cloaca o a obertures especials prop de l'anus), el pla del cos format típicament per cap, tronc i cua postanal, eventualment amb existència d'un coll en les formes terrestres. Amniota, Grup de vertebrats (rèptils, ocells i mamífers) l'embrió dels quals és envoltat per l'amni i posseeix també al·lantoide.

Classe: mamífers.

Classe de cordats de l'embrancament dels vertebrats integrada per animals amniotes homeoterms i vivípars, amb el cos proveït de glàndules mamàries i generalment recobert de pèl. La forma i la grandària del cos varien molt, segons el medi ambient on habiten i el grup sistemàtic al qual pertanyen. Quasi tots els mamífers tenen quatre extremitats pentadàctiles, que són molt diverses, segons la manera de caminar de cadascun. Entre els mamífers terrestres cal distingir els plantígrads, els digitígrads i els ungulígrads. Els ungulígrads i els proboscidis tenen el cap dels dits protegit per peülles, mentre que els altres el tenen protegit per ungles. En les espècies excavadores i arborícoles, així com en les voladores (quiròpters), les extremitats són profundament modificades; les espècies aquàtiques les tenen transformades en aletes, bé que en els cetacis i els sirènids n'han desaparegut les posteriors. La pell presenta formacions epidèrmiques, com els pèls, i dèrmiques, com les glàndules sebàcies i sudorípares. L'abundor i la distribució del pèl varien molt, segons les espècies. Determinats ordres de mamífers presenten banyes al cap, de forma i constitució diverses. En les femelles, les glàndules mamàries són productores de llet, després del part, i són situades a la part ventral, en posició axil·lar, pectoral, abdominal o inguinal. L'esquelet, molt semblant al dels rèptils, assoleix la màxima perfecció en els vertebrats. El crani presenta una reducció d'ossos respecte al dels rèptils; és unit a la columna vertebral mitjançant dos còndils occipitals, i presenta un paladar ossi secundari i una única fossa temporal. L'esquelet de les extremitats inferiors es caracteritza per la plena deformació i superposició de l'astràgal i el calcani. El coracoide és soldat a l'omòplat. La clavícula no es presenta en tots els grups, sinó només en aquells en què els moviments de l'extremitat superior abracen tots els plans. La cintura pelviana presenta sovint un sol os, el coxal, reunió de l'ili, l'isqui i el pubis. La columna vertebral és subdividida en cinc regions: cervical, toràcica, lumbar, sacra i dorsal. Entre les vèrtebres s'intercalen els discs intervertebrals. La temperatura corporal és constant i independent de la del medi ambient, excepte en els mamífers que presenten hibernació i estivació. L'aparell digestiu es caracteritza per la presència dels llavis i de les dents a la cavitat bucal, la qual pot tenir nombroses formes i disposicions, segons el règim alimentari de l'animal; també es caracteritza per la presència d'un fetge amb bufeta biliar constant, pel fet de tenir l'intestí prim i el gros ben diferenciats i pel fet de tenir l'anus separat de l'obertura genitourinària. L'aparell respiratori és molt semblant al dels ocells i rèptils, però les vies respiratòries i digestives són perfectament separades, a la faringe, mitjançant vàlvules. El diafragma és ben desenvolupat. L'aparell circulatori presenta el cor dividit en quatre cavitats i un sol arc aòrtic, que surt del ventricle esquerre i tomba a l'esquerra. No hi ha sistema porta renal, i la circulació és doble, tancada i completa. L'aparell excretor consta de dos ronyons lumbars, amb còrtex i medul·la, dos urèters i una bufeta urinària. L'aparell reproductor, en les femelles, consta de dos ovaris, dues trompes de Fal·lopi, un úter, de variada configuració, i una vagina, i els mascles tenen testicles intraabdominals o extraabdominals i posseeixen un òrgan copulador o penis erèctil, que és intracloacal en els monotremes i exterior en la resta dels mamífers. La fecundació és interna; presenten placenta i, a excepció dels monotremes, són vivípars. El sistema nerviós presenta l'encèfal amb un gran desenvolupament del telencèfal, el qual passa a controlar les altres parts del cervell, que és dividit en dos hemisferis. L'orella, que presenta una gran complexitat, és l'òrgan dels sentits que varia més respecte als dels altres vertebrats. El grup inclou unes 3 000 espècies, la majoria de les quals adaptades al medi terrestre, bé que també n'hi ha d'aquàtiques i d'aèries; són distribuïdes en nombrosos ordres. Els mamífers s'originaren a la fi del Triàsic, a partir dels rèptils teràpsids.

Subclasse: teris.

Subclasse de mamífers que agrupa tots els existents llevat dels prototeris. La subclasse comprèn les infraclasses dels pantoteris (mesozoics, tots fòssils), els metateris i els placentaris. Molt probablement els metateris i els placentaris tenen l'origen en els pantoteris.

Infraclasse: placentari.

Infraclasse de mamífers teris caracteritzats pel fet de retenir les cries durant un temps considerable dins l'úter, alimentant-les per mitjà d'una placenta formada per l'al·lantoides. No tenen bossa marsupial ni ossos epipúbics, cosa que els diferencia dels marsupials. A més, presenten caràcters cranials i de dentadura específics.

Ordre: artiodàctils.

Ordre de la classe dels mamífers, integrat per individus ungulats i ungulígrads. Els artiodàctils tenen un nombre parell de dits a les extremitats: dels cinc dits que primitivament presenten els mamífers, el primer ha desaparegut totalment, i el segon i el cinquè són molt reduïts; només el tercer i el quart són desenvolupats si fa no fa de manera igual. L'eix de l'extremitat passa entre el tercer i el quart dits. Els segments inferiors de les extremitats són molt allargats, i els superiors són curts, estructura que els aproxima als perissodàctils. Són animals ben adaptats a la marxa o a la carrera. El crani té forma especial allargada en general; moltes espècies tenen dues banyes frontals. La dentadura és molt especialitzada: les incisives superiors han desaparegut, i els ullals poden servir de defenses. Les molars, que són de tipus bunodont o selenodont, tenen una superfície trituradora gràcies al desenvolupament de crestes longitudinals a les cúspides. La complicació de l'estómac és una característica comuna a tots els artiodàctils, llevat dels suïformes; en els remugants és màxima (estómac amb quatre compartiments). Són herbívors. Els artiodàctils, salvatges o en domesticitat, són animals àmpliament difosos arreu del món.

Subordre: remugants.

Subordre d'animals mamífers de l'ordre dels artiodàctils, de formes i dimensions molt variables, caracteritzats per les particularitats de llur dentició i, sobretot, de llur aparell digestiu. La dentició dels remugants és incompleta; hi manquen les dues dents incisives superiors i molt sovint les dues canines superiors. Les incisives inferiors tenen forma d'espàtula, i les canines inferiors, d'incisives; les molars són selenodonts, és a dir, tenen el relleu de la corona en forma de mitja lluna. L'estómac és dividit en quatre compartiments, anomenats rumen, reticle o bonet, llibret i quall. Aquest darrer compartiment pot ésser considerat l'autèntic estómac, puix és l'únic que té tots els tipus de teixit epitelial típics de l'estómac dels mamífers. Algunes famílies d'aquest subordre, especialment els individus mascles, presenten banyes o corns. Són representants típics dels remugants els bous, les vaques, les ovelles, les cabres, els camells, les llames, els antílops, els cérvols i les girafes.

Família: bòvids.

Família de mamífers, la més nombrosa de l'ordre dels artiodàctils, que comprèn individus remugadors, que varien entre tipus ben definits: bous, cabres, gaseles, etc. Són cavicornis, amb les banyes de formes i mides variables, presents en ambdós sexes, bé que més grosses en el mascle; no es ramifiquen i creixen contínuament, d'acord amb el creixement total de l'animal, i no cauen mai (perennicornis). Els bòvids tenen generalment 32 dents (a vegades 28) i els manquen les incisives i les canines superiors; el tub digestiu és el típic dels remugants. Les falanges dels dits superiors són reduïdes o bé manquen. Llur distribució geogràfica és molt àmplia, i viuen a gairebé tots els continents, llevat d'Amèrica Central, Amèrica del Sud i Austràlia, bé que recentment hi han estat introduïts per l'home i hi prosperen i competeixen amb èxit amb els animals herbívors endèmics (rosegadors, tilòpides, marsupials). Són particularment abundants al continent africà, ric en nombre d'espècies i d'individus, adaptats sobretot a les grans sabanes; contràriament, les espècies eurasiàtiques són més aviat pròpies de zones muntanyoses. Des de l'antiguitat, moltes espècies han estat emprades com a animals domèstics per l'home i tenen un gran interès per a l'economia humana.

Subfamília: caprins.

Subfamília de mamífers bòvids, que comprèn un bon nombre d'espècies, conegudes correntment amb el nom de cabres. L'isard pertany a la tribu dels rupicaprins, constituïda per quatre gèneres, només un dels quals és present a Europa. La possició sistemàtica d'aquesta tribu és objecte de contravèrsia, però bastants autors tendeixen a situar-la en aqueta subfamília, de la qual seria la representant més primitiva, i afirmen que, probablement, estan aprop de l'origen d'aquesta subfamília.

Gènere: rupicapra.

El gènere rupicapra és l'únic present a Europa i que, bàsicament, aquí només hi ha una espècie amb unes quantes subespècies, les altres espècies no són europees.

Espècie: rupicapra rupicapra

La espècie Rupicapra rupicapra, degut a l'aïllament en que s'ha trobat pel seu hàbitat ha anat evolucionant vers subespècies com Rupicapra rupicapra parva, Rupicapra rupicapra pyrenaica, Rupicapra rupicapra rupicapra, Rupicapra rupicapra cartusiana, Rupicapra rupicapra ornata, Rupicapra rupicapra tatrica, Rupicapra rupicapra carpatica.