Alexandria
(c. 20-62 d.C.). Biografies dels personatges del tema del vapor
Alexandria
(c. 20-62 d.C.).
Matemàtic i científic grec. El seu nom també podria ser Hero (aproximadament 18 escriptors grecs es deien Hero ó Heró, creant-s'hi certa dificultat a l' hora de la seva identificació). Heró d' Alexandria va néixer, probablement, a Egipte i va realitzar el seu treball a Alexandria (Egipte). Escriví al menys 13 obres sobre mecànica, matemàtiques i física. Inventà varis instruments mecànics, gran part d' ells per a us pràctic: l' eolipila, una màquina de vapor giratòria; la font d' Heró, un aparell pneumàtic que produeix un doll vertical d' aigua per la pressió de l' aire i la dioptra, un primitiu instrument geodèsic. No obstant això, és conegut sobre tot com a matemàtic, tant en el camp de la geometria com en el de la geodèsia (una branca de les matemàtiques que s' encarrega de la determinació de la grandària i configuració de la Terra, i de la ubicació d'àrees concretes de la mateixa). Heró tractà els problemes de les mesures terrestres amb molt més èxit que qualsevol altre de la seva generació. També inventà un mètode d' aproximació a les arrels quadrades i cúbiques de nombres que no les tenen exactes. A Heró se li ha atribuït, en algunes ocasions, l' haver desenvolupat la fórmula per a trobar l' àrea d' un triangle en funció dels seus costats, però aquesta fórmula, probablement, havia estat desenvolupada abans de la seva època.
Faenza
1608 - Florència 1647
Físic i matemàtic italià. Estudià a Faenza i Roma. Féu amistat amb Galileu (1641), del qual fou secretari i successor com a matemàtic del gran duc de Toscana, a la mort d'aquell (1642). Estudià el moviment dels cossos i llur equilibri. El 1643 dugué a terme la cèlebre experiència, coneguda amb el seu nom, per mesurar la pressió atmosfèrica, mitjançant un tub de mercuri, la qual cosa constitueix el fonament del baròmetre. Estudià també el basament dels líquids i construí diversos instruments, entre els quals un termòmetre. Com a matemàtic, destacà en geometria; estudià l'espiral logarítmica i la cicloide. Publicà Trattato del moto (1640) i Opera geomètrica (1644), entre altres obres.
Otto
von Guericke
Magdeburg
1602 - Hamburg 1686
Físic alemany. Burgmestre de la seva ciutat natal, investigàels efectes del buit, inventà una màquina pneumàtica al 1650 i experimentà que en el buit el so no es propaga, hi és impossible la combustió i els animals hi moren. El 1654 va portar a terme l'experiència dels hemisferis de Magdeburg, demostrà l'existència de la pressió atmosfèrica. Inventa la primera màquina electrostàtica, fet que li va permetre de descobrir la naturalesa elèctrica de les tempestes. Escriví i publicà "Experimenta nova, ut vocatur Magdeburgica, de vacuo spatio" (1672). En astronomia fou un dels primers d'anunciar que es pot predir el retorn dels cometes
Chitenay
(França) 1647 - Londres 1712
Inventor i físic francés. Papin va néixer el 22 d' agost de 1647 en Chitenay (França). Cursà els estudis de medicina i treballà, al principi, i es va instal·lar al 1673 a la capital francesa, on es va convertir en deixeble de Christian Huïgens. Ambdós van estudiar la possibilitat d' aprofitar l' energia produïda pel vapor d' aigua a pressió. En 1675 va anar a Londres per a presentar els treballs del seu mestre en la Societat Reial. Després de la revocació de l'Edicte de Nantes, va deixar el seu país i es instal·lar a Anglaterra. A l' any 1680 va inventar "l'olla de Papin", predecessora de les actuals olles a pressió que permeten la cocció ràpida dels aliments a alta pressió. Aquesta olla, que no es comercialitzarà fins el s. XX, disposa d' una vàlvula de seguretat inventada també por Papin. En 1687, el príncep elector de Hesse-Kassel, Carles August, li va oferir la càtedra de matemàtiques de la Universitat de Marburg. Allà, Papin reprodueix l' experiment de Huïgens i va construir un aparell perfeccionat que li va permetre demostrar que la condensació del vapor produeix efectes comparables als de la depressió dels gasos. En un assaig publicat al 1690, Papin va relatar la invenció de la primera màquina atmosfèrica de vapor.
Thomas
Savery
Shilston,
Devon 1650 - Westminster 1715
Ingenier, nascut a Shilstone, província de Devon, Anglaterra. Mecànic anglès. Treballant a la mina de Cornualla, ideà el 1698 una màquina per a bombar aigua fora de les mines mitjançant la pressió de vapor d' una habitació tancada amb aigua on utilitzà per primera vegada la força del vapor; aquesta és considerada com la primera màquina de vapor coneguda. Aquest dispositiu va ser el primer motor de vapor pràctic. Més tard va col·laborar amb John Cawley en la construcció de la màquina de Newcomen, per ajudar-li en el desenvolupament del seu més eficaç i pràctic motor de vapor amb pistó. ideada el 1705.
Dartmouth,
Devon 1663 - Londres 1729
Ferrer i inventor anglès. Nascut el 28 de febrer de 1663 en Dartmouth, Devon (Gran Bretanya). El 1712 va posar a punt les primeres màquines de vapor realment vàlides, amb caldera, cilindre i èmbol. En 1698 es va associar amb l'ingenier Thomas Savery, que ja havia construït una màquina de vapor i havia obtingut varies patents. Newcomen va intentar produir una màquina de vapor fiable, creant en el any 1705 un motor juntament a un altre inventor anglès, John Calley (també conegut com John Cawley). Aquest motor, que utilitzava la pressió atmosfèrica i el vapor a baixa pressió, va ser àmpliament acceptat per a bombejar aigua en la major part d' Europa i en 1725 va ser perfeccionat por Newcomen. La màquina de Newcomen es va exportar a Nortamèrica cap al 1755. (Escut d'armes de la família, en lloc de fotografia al no trobar cap).
James
Watt
Greenock
1736 - Handsworth 1819
Inventor i ingenier mecànic escocès. Nascut el 19 de gener de 1736, en Greenock, Escòcia.De nen va treballar al taller de construcció del seu pare. Des dels 19 anys va treballar com constructor d' instruments matemàtics. Molt interessat en les màquines de vapor, inventades per Thomas Savery i Thomas Newcomen, va determinar les propietats del vapor, en especial la relació de la seva densitat amb la temperatura i la pressió. Va dissenyar una camera de condensació independent per a la màquina de vapor que evitava les enormes pèrdues de vapor en el cilindro i intensificava les condicions de buit. Llur primera patent, en 1769, cobria aquest dispositiu i altres millores de la màquina de Newcomen, com la camisa de vapor, el greixatge d' oli i l' aïllament del cilindre amb la fi de mantenir les altes temperatures necessàries per a una màxima eficàcia. Fou soci de l' inventor britànic John Roebuck, que va finançar llurs investigacions. En 1775 van començar a fabricar màquines de vapor i va continuar amb les investigacions que li van permetre patentar altres importants invents, com el motor rotatius per a impulsar varis tipus de maquinaria; el motor de doble efecte, en el que el vapor pot distribuir-se a un i altre costat del cilindre, i l' indicador de vapor que registra la pressió de vapor del motor. Es va retirar de l' empresa al 1800 per a dedicar-se por complet al treball d' investigació. La falsa idea de considerar a Watt com el veritable inventor de la màquina de vapor es deu al gran nombre d' aportacions que va fer per al seu desenvolupament. Va inventar el regulador centrífug o de boles en 1788 i la unitat elèctrica vat (watt) va rebre el nom en llur honor. En 1767 va inventar un accessori para adaptar-lo als telescopis que se utilitzava en la mesura de distancies. En 1785, Watt fou nomenat membre de la Royal Society de Londres, i en 1814 de la Acadèmia francesa de Ciències. En 1806, la Universitat de Glasgow li va nomenar doctor honoris causa.
Jacques Alexandre César Charles
Beaugency,
Orleanès 1746 - París 1832
Físic francès. Fou el primer a utilitzar l'hidrogen en els aeròstats. Professor a la Sorbona, preparà amb els germans Robert un globus propulsat per hidrogen que s'elevà a les Tulleries (agost del 1783), sense tripulant, i pel desembre del mateix any, ell mateix i N.L. Robert efectuaren la segona ascensió tripulada. Lluís XVI li permeté d'establir un gabinet de física en unes dependències del Louvre, i el 1785 ingressà a l'Académie des Sciences. El 1787 descobrí la relació entre la temperatura i el volum del gas, però no publicà el resultat de les seves investigacions, i el 1802 la llei fou formulada independentment per Gay-Lussac. Charles inventà instruments òptics, com el megascopi, i l'hidròmetre termomètric.
Sent
Leonard-de-Noblat, Llemosí 1778 - París 1850
Físic i químic llemosí. Ajudant de Berthollet, s'interessà des de molt jove per l'estudi físic dels gasos (dilatació, relacions volumètriques en llurs combinacions, etc). Dues ascensions en baló, fetes el 1804, li permeteren d'observar les característiques de l'atmosfera a una altura de 7 000 m (no assolida per ningú més fins aleshores). Per tal d'estudiar el magnetisme a diferents latituds i altures, recorregué, amb A.von Humboldt, una bona part d'Itàlia, de Suïssa i d'Alemanya (1805-06). Professor de química a la Sorbona i de física a l'escola politècnica, féu possible l'obtenció per electròlisi de les grans quantitats de sodi i potassi que necessitava la França militaritzada de Napoleó. Féu importants investigacions sobre el clor, el bor, el iode i el cianogen. La major part dels seus escrits aparegué als "Annales de Chimie".
Castell
de Lios Mór, Port Láirge, Irlanda 1627 - Londres 1691
Físic i químic irlandès. Fou membre preeminent de l'Invisible College, que el 1660 es transformà en la Royal Society. El 1657 construí amb Robert Hooke una bomba pneumàtica basant-se en els treballs de l'alemany Otto von Guericke. Observà que a l'aire hi ha un component necessari per a la combustió i la respiració, i que l'aire és suport de les ones sonores però no influeix sobre els fenòmens elèctrics i magnètics. Perfeccionà el termòmetre de Galileu i adoptà com a punt fix de l'escala termomètrica el de la fusió del glaç. En la resposta a una crítica al seu llibre New Experimental Physico-Mechanical touching the Spring of Air and its Effects (Oxford, 1660) descriu la llei de compressibilitat dels gasos, coneguda per llei de Boyle-Mariotte. En química, la seva aportació fou de la màxima transcendència. En l'obra The Sceptical Chemist (1661) s'oposà fermament a les doctrines tradicionals que havien constituït la base de l'alquímia. Atomista de caire cartesià, fou el primer a distingir clarament entre elements químics, composts químics i mescles, a definir els termes àcid i base i a estudiar-ne les propietats emprant indicadors (tintures vegetals). Assentà les bases de la química analítica quantitativa i aïllà l'hidrogen, el fòsfor i diversos composts. Fou director de la Companyia de les Índies Orientals i subvencionà diverses edicions i traduccions de la Bíblia, entre les quals una en llengua gaèlica editada a Irlanda (1680), única versió existent en aquest idioma.
| frincon@xtec.cat |