EXERCICI

L'acceleració de la gravetat

Tots vosaltres sabeu que l’acceleració de la gravetat és constant (9,8 m/s2 aproximadament). Però això no sempre s’ha sabut. Primer de tot algú va pensar que l’acceleració havia de ser constant (Galileu), independent de la massa del cos que cau, i després va haver de dissenyar alguna mena d’experiment per a comprovar-ho. Com et sembla que es podria dissenyar aquest experiment? Quines variables de confusió caldria neutralitzar?

 

EXERCICI

Capacitat de convicció.

Volem investigar si la gent que parla més ràpid és més convincent.

Podem dissenyar l’experiment següent:

Buscarem algun orador que pronunciï un discurs pensat per modificar les opinions de l’audiència sobre un tema específic, per exemple: una legislació que limiti l’ús de substàncies químiques que malmeten la capa d’ozó.

El mateix orador presentarà el mateix discurs a diferents grups de participants a velocitats diferents. Per exemple, per als participants d’un grup el discurs es presentarà a una tassa lenta (150 paraules per minut); per a un segon grup es presentarà a una tassa moderada (170 paraules per minut); i per a un tercer grup, a una tassa ràpida (190 paraules per minut).

És important que seleccionem una audiència que sigui homogènia. En aquest cas això vol dir que tots els grups tinguin un mateix nivell d’acceptació com a punt de partida. Si al primer grup hi ha una percentatge del 75% d’ecologistes i al tercer grup el percentatge és del 20% els resultats no seran fiables. El sistema per evitar aquest problema és seguir principis d’assignació aleatòria i procurar que els grups siguin prou nombrosos. Cada persona és diferent, però com que mesurem termes mitjos de grup, si el grup és nombrós, les posicions diverses queden compensades.

Després de cada presentació caldrà mesurar de la mateixa manera el grau d’acceptació del discurs donant valors numèrics als diferents graus d’acceptació. Per exemple, 0 representaria rebutjar la idea totalment, 1 acceptar-la amb moltes reserves, 2 estar-hi d’acord només en part, i així fins arribar a un valor que representés la total i plena acceptació de les idees del discurs. Amb les puntuacions obtingudes es fa la mitja de cada grup i es representa gràficament per visualitzar la conclusió:

 

 

En l’exemple anterior, quines són les variables dependent i independent?

Quines variables de confusió s’han controlat i com?

Creus que caldria controlar alguna altra variable?

Creus que els resultats de l’experiment demanen alguna investigació posterior, és a dir, continuar l’experiment d’alguna manera?

 

EXERCICI

El soroll en la resolució de problemes.

Volem estudiar l’efecte del soroll sobre el rendiment dels alumnes en una tasca de resolució de problemes. Comptem amb dos grups d’estudiants de primer de batxillerat. En el context d’una classe de llengua catalana se’ls diu que realitzaran un examen de repàs. A l’exterior de l’edifici hi ha una obra en construcció que provoca que amb les finestres obertes el soroll dins l’aula sigui de 80 decibels (soroll alt). S’explica al grup que la finestra està espatllada i no es pot tancar. L’altre grup realitza la prova en una aula sense soroll.

Responeu:

Quines són les variables dependent i independent?

Si fóssiu vosaltres els investigadors, quins controls realitzaríeu per evitar les variables de confusió?