Com treballar amb la miniaplicació
de representacions geomètriques tridimensionals.
[Consideracions
prèvies] [Utilització de la
miniaplicació] [Creació d'objectes]
[Ús de paràmetres] [Definició
d'objectes nous a partir de punts i vectors ja definits] [Menú
contextual] [Selecció d'objectes]
[Treure la selecció d'objectes]
- Consideracions
prèvies.
La representació
es pot visualitzar en dos tipus de projeccions: projecció ortogonal
i projecció en perspectiva cònica. En ambdós
casos el centre de la projecció està en l'observador.
En el cas de la perspectiva cònica pot semblar que, determinades
posicions o objectes es vegin distorsionats; per exemple, una esfera
no centrada a l'origen de coordenades no es veu rodona; tot i així
aquest tipus de projecció és més real que l'ortogonal.
Inicialment, la representació es veu, per defecte, en projecció
en perspectiva cònica.
També s'ha
de tenir en compte que determinats objectes, com les rectes
i els plans, són ilimitats en extensió
tot i que en les representacions els hem de fer finits.
En la finestra del
navegador en la qual s'obre la miniaplicació s'han amagat totes
les barres d'eines i la barra d'estat per poder veure totalment la interfície
de la miniaplicació.
Inicialment,
l'espai de representacions està definit entre els punts extrems:
(-10,-10,-10) i (10,10,10). Si en la definició d'un objecte es
dóna un valor exterior a l'espai de representació, els
extrems d'aquest es variaran conseqüentment per incloure el nou
objecte.

- Utilització
de la miniaplicació.
Moure el punter
del ratolí mantenint el botó esquerre premut (arrossegar)
damunt de l'espai de representacions ens permet moure la representació.
Podem girar la representació al voltant de l'eix OY (vertical)
tant com es vulgui i, moure amunt o avall la representació. Aquest
darrer moviment està però, limitat; no es pot fer la volta
verticalment. Amb això evitem perdre "el sentit d'orientació"
en la representació.
Els caràcters
'r' i 'R' ens serveixen per allunyar i apropar, respectivament, l'observador
de l'origen de coordenades.
Els diversos objectes
es defineixen en el panell corresponent. Les definicions es fan a partir
dels punts, vectors i paràmetres escalars que els defineixen
segons com es comenta en l'apartat següent de forma individual.

- Creació
d'objectes.
La creació
d'objectes geomètrics la fem introduint els valors numèrics
dels elements que els defineixen, el nom de l'objecte i triant el
color que tindrà en l'apartat corresponent del panell "Crear
nou objecte". Tots els objectes creats els tenim en la llista
del panell "Seleccionar objectes".
Els elements que
defineixen els objectes els trobem en la taula següent:
-
Objecte
|
Elements
|
|
Objecte
|
Elements
|
|
Les
tres coordenades. |
|
|
Les
coordenades del centre, els components del vector que va del centre
fins al punt de radi més gran i els components del vector
que va del centre fins al punt de radi menor. Aquests dos vectors
han de ser perpendiculars. |
|
Les
coordenades dels seus punts extrems. |
|
|
Les
coordenades del focus i, les coordenades d'un punt i els components
d'un vector que ens defineixen la recta directriu de la paràbola. |
|
Cal
triar una de les dues formes: donant les coordenades dels punts
extrem i origen; o bé, els components del vector (en aquest
cas, el punt origen és el centre de coordenades). |
|
|
les coordenades del centre de la hipèrbola i dos vectors
perpendiculars: un en la direcció de l'eix de la hipèrbola
i tal que el seu mòdul ens dóna el paràmetre
a; i l'altre, que ens acaba de definir el pla que conté
la hipèrbola i de forma que el seu mòdul ens dóna
el paràmetre b. |
|
Les
coordenades del punt i els components del vector director. |
|
|
Les
coordenades del centre de la base, els components del vector que
passa per l'eix i va des del centre de la base fins al centre
de l'altra base, i el radi. |
|
Les
coordenades del punt i triar entre: els components dels dos vectors
directors interns al pla; o, els components del vector normal
(en aquest cas, la miniaplicació dóna dos vectors directors
perpendiculars al normal). |
|
|
Les
coordenades del centre de la base, els components del vector que
passa per l'eix i va des del centre de la base fins al vèrtex,
i el radi. |
|
Les
coordenades del centre, els components d'un vector normal a la
circumferència i el radi. |
|
|
Les
coordenades del centre i el radi. |


- Definició
d'objectes nous a partir de punts i vectors ja definits.
Un cop tenim definits
alguns punts o vectors podem utilitzar-los en la definició
d'altres objectes (rectes, plans,...) per no haver de reescriure les
coordenades o els components ja entrats.
Per això,
clicquem amb el botó esquerre del ratolí en l'element
adient de la llista d'objectes del pannell "Seleccionar objectes"
i, després, fem un clic amb el botó dret del ratolí
en qualsevol de les tres caixes on hem de donar els valors del punt
o vector que ens defineixen l'objecte nou.

- Menú
contextual.
Si es prem el
botó dret del ratolí damunt de l'espai de representacions
se'ns obrirà un menú contextual que ens permet: guardar
o recuperar representacions; exportar la llista d'objectes representats
amb les seves característiques a un fitxer de text amb format
delimitat per punt i coma(importable, per exemple, en MS Excel); ampliar
la vista; i, canviar el tipus de projecció.

- Selecció
d'objectes.
Podem seleccionar
objectes per a fer mesures, transformacions, esborrar-lo, veure els
seus elements o ressaltar-lo.
La selecció
d'objectes la fem d'igual forma que s'ha descrit en l'apartat anterior
de definició d'objectes nous a partir d'altres ja definits;
ara, però cal situar l'objecte en les caixes "Objecte
1" o "Objecte 2" del pannell "Seleccionar objectes".
Quan tenim un
objecte situat en la caixa "Objecte 1" podem fer ús
de les accions que s'activen del pannell "Accions" i del
botó "Mòdul d'un vector". No és així
en el cas de situar un objecte en la caixa "Objecte 2" (en
aquest cas només s'activa l'acció e ressaltar objectes).
Quan tenim un
objecte en ambdues caixes s'activen tots els botons de "Moviments",
angles i distàncies.

  
|