Article publicat al diari "Avui" el
31/10/02 per Víctor Alba
Sota el dit de Colom
He llegit al diari que el Principal Palace tancarà, per falta de públic.
Se m'ha encongit el cor. Ja no serà el mateix, aquell tros de les Rambles,
sota el dit de Colom, com dèiem burletes, sense preveure que algun dia
seríem feliços si podíem saltar l'Atlàntic a plantar-nos
ben lluny del Caudillo.
En uns centenars de metres quadrats hi havia un mostrari de tota la vida política
i cultural de la ciutat. Per començar, baixant a la dreta, abans de les
Drassanes (que llavors era una caserna) les parades dels llibres vells set dies
a la setmana. Quan caigué Primo de Rivera i després quan es proclamà
la República, quin bé de Déu de noves editorials -Cenit,
Ulises, Nosotros, Bruguera, que ens feien conèixer una literatura i unes
teories que ni sospitàvem que existissin-. No hi havia setmana que els
estudiants de batxillerat, com jo, no deixéssim els diners que teníem
-allò del duro i la clau, sabeu?- en aquestes parades. Al fons hi havia
un teatre (¿el Circo Barcelonés?) on es faria famós l'Alady.
I una casa de meuques, cal Manco, als baixos de la qual un cafè, el Manquet.
No eren noms oficials, però tots els coneixíem.
A l'altre costat de les Rambles, la plaça del Teatre, amb el carrer dels
Escudellers, uns quants bars, un diguem-ne cabaret, el Buena Sombra (i tan bona!),
a la cantonada del carrer del Gínjol, i l'estàtua a Serafí
Pitarra, que a sota tenia uns pixadors. Fou allí on aquell senyor Dalmau
que a les seves galeries d'art, primer de la Gran Via i després del passeig
de Gràcia, donà refugi als avantguardistes i als surrealistes.
Sota de Pitarra, aquell senyor Dalmau, mentre orinava, sentí que una
mà se li apropava i, sense immutar-se, advertí: "Jove, pixi
amb la seva".
Tot això formava part del folklore cultural de la ciutat. El Principal
Palace, on la companyia de la Margarida Xirgu estrenà a casa nostra algunes
de les obres de García Lorca. Jo vaig sentir Puig i Ferrater presentar-hi
Fuenteovejuna, de Lope de Vega. En un moment
de la seva xerrada, cità un vers de l'obra amb el mot cabrones. La gent
de platea remugà i Puig i Ferrater els increpà: "Si ho diu
Lope de Vega bé puc dir-ho jo!".
La plaça del Teatre, amb l'hotel Falcón, que durant la Guerra
Civil acollí molts estrangers, lluitadors i periodistes, dels que no
se sotmetien a Stalin -entre ells Orwell-. El 18 de juliol, a mig matí,
quan havien començat els trets, els nois del POUM -que tenia el local
allí al costat, al passatge dels Escudellers-, ocuparen el Principal
Palace, convertiren els baixos en lloc de socors per als ferits i des de les
finestres de dalt de tot ajudaven els faiets que assaltaven la caserna de les
Drassanes.
Però abans del juliol del 1936 aquell racó tan refinat de Barcelona
té altres records per als de la meva generació. Al costat del
teatre hi havia un frontó on es jugava a la pilota basca, que era, sobretot,
un pretext per fer apostes sense necessitat d'anar a les curses de cavalls (encara
n'hi havia, de curses que no fossin de motos o d'automòbils).
Passada la guerra, en la meva segona sortida de la presó, anava al Principal
Palace o a un cine proper (no ho recordo exactament), m'enfilava fins a la cabina
de projecció a trobar-me amb el Saturnino Carod, que havia conegut a
la quarta galeria de la Model i que feia d'enllaç entre la gent del POUM
i la de la CNT en la primera clandestinitat (jo en dic la resistència,
perquè era dels que havien fet la guerra i la continuaven com podien).
Encara oblido coses: al costat del Falcón, l'edifici del CADCI, on l'octubre
del 1934 morí d'un tret Jaume Compte, d'Estat Català. A la cantonada
amb el Buena Sombra, la Peña Española o un nom semblant, darrere
la qual actuava la Falange catalana.
Ja ho veieu si n'hi havia de cultura viva, llavors, en uns centenars de metres
de les Rambles. Ara tot això s'ha perdut. Hi ha cultura, estiradeta de
coll i corbata, un edifici d'una universitat encara nova. Els llibres vells
ja no hi són, ni podem escoltar García Lorca al Principal Palace,
ni saludar en Pitarra entre espetec i espetec de trets.
Qui farà de tot això un llibre per alliçonar els que ara
van a aquesta universitat nova i ensenyar-los que als llibres vells i als espectacles
de l'Alady també s'aprenien coses que mai no els ensenyaran a les aules?
¿Algun lector pot afegir els seus records als meus?
Benvingut.
[index] [obres en català][obres en castellà][obres autors estrangers][links][articles][correu]