TOPONÍMIA DE SANT PERE DE RIBES

L'esment més antic sobre el topònim Ribes, es documenta en la carta de les franqueses i poblament d'aquest terme, datada del 6 de maig de l'any 990. En aquesta carta, signada pel bisbe Vives, es diu literalment: “...castrum nuncupatum Bello loco qui vocitantur Ribas...”, que en català és “...castell anomenat Bell-lloc que té també el nom Ribes...”.

Pel que fa a l'origen del nom Ribes, es relaciona amb el nom de “riba” amb el llatí “ripa”, que vol dir “vora” o “costa”, i que en català també vol dir “marge”, “cinglera” o “lloc escarpat”. En aquest sentit, s'ha de destacar que en una carta del papa Silvestre II es parla del Castello de Ripa, forma pseudoculta que va mantenir-se molts anys.

 

ELS PRIMERS POBLADORS

Els vestigis més antics de poblament humà a la comarca són al lloc anomenat “les Coves”, on s'han trobat restes del paleolític mitjà, datades d'uns 60.000 o 80.000 anys. En aquesta cova s'han trobat ossos d'animals i eines de pedra, amb indicis que evidencien la forma de vida d'un home caçador. Pels estudis fets a la zona s'ha arribat a la conclusió que la vegetació d'aquest indret devia ser semblant a la de la sabana africana actual, i que els animals caçats eren cavalls, bous salvatges, bisonts, rinoceronts, elefants, cérvols...

No s'han trobat restes d'etapes posteriors fins a les que pertanyen a l'edat de bronze; així, a Ribes s'han trobat restes de cabanes d'aquesta època i gran quantitat de ceràmiques. De les restes trobades es desprèn que l'economia era bàsicament agrícola i ramadera, malgrat que encara es practicava la caça i la pesca.

De l'edat de ferro s'han trobat dues sitges i restes d'una cabana amb fragments de ceràmica feta a mà i amb torn i ossos i cereals carbonitzats.

L'ÈPOCA ANTIGA

La població indígena va evolucionar cap a la cultura ibèrica, que va ser molt influïda pels contactes amb fenicis, cartaginesos, etruscs i grecs.

És de destacar que al terme municipal de Sant Pere de Ribes s'ha trobat un tros d'àmfora utilitzada per transportar el vi en els vaixells, datada del segle V a.C., de l'època de la colonització grega.

A la comarca hi ha molts jaciments de l'època iberoromana, en concret al terme de Sant Pere de Ribes s'han trobat uns trenta jaciments.

De l'època romana trobem al municipi restes d'unes vint vil·les escampades per tot el terme que es localitzen a les planes i en terres poc elevades, i que van centrar la seva activitat en l'agricultura, sobretot el conreu de cereals, vinyes, oliveres i hortalisses.

Un jaciment important d'aquesta època és el del Garrofer de la Cisterna, encara que també s'han de destacar el Bosquet, Can Baró i l'Era del Moro. Gràcies a fragments de ceràmica trobats al fons d'aquestes estructures s'ha pogut datar aquest jaciment de mitjans del segle I d.C. En aquests jaciments s'han trobat cisternes, una mola de premsa per a la fabricació d'oli i vi, restes de murs de pedra, dipòsits de vi, magatzems de gerres, etc. que indiquen que a la zona hi havia força activitat. A més, sembla que l'actual ermita de Sant Pau està bastida sobre un assentament romà, prop de la corresponent necròpolis. Al segle III d.C. es produeix una crisi en el món romà a causa de problemes interns, que es veu agreujada per les invasions dels bàrbars. Aquesta època és l'inici de les estructures que definiran les relacions feudals de l'època medieval.

EDAT MITJANA

Del període comprès entre els darrers moments del món romà i els primers segles de l'edat mitjana, la informació sobre Sant Pere de Ribes, tal com passa a la resta de Catalunya, és gairebé inexistent. D'aquesta època tenim la primera referència documental del poblament de Sant Pere de Ribes que figura a la carta de franqueses atorgada l'any 990 als habitants de Sant Pere de Ribes.

A partir d'aquest document, es pot constatar que, ja en aquesta data (6 de maig de l'any 990), hi havia un castell a l'actual terme de Sant Pere de Ribes i un incipient poblament al seu voltant. La població de Ribes estava situada a la frontera entre el comtat de Barcelona i el món musulmà, d'aquí l'interès que la població creixés per tal de tenir la zona preparada per una possible incursió d'Almansor.

Moltes disputes van sorgir entorn la propietat del castell durant aquesta època; l'estament civil i eclesiàstic reclamaven la seva propietat. La família dels Ribes, que van ser senyors del castell durant dos segles, van enfrontar-se en diverses ocasions, tal com ja havia passat anteriorment amb el bisbat de Barcelona pels drets sobre el castell i el terme. Els Ribes van mantenir els seus drets sobre el castell i el terme de Ribes fins que els anys 1389 i 1390 el bisbe de Barcelona, Ramon Escales, va comprar tots els drets i les jurisdiccions del terme, els quals va mantenir el bisbat fins a la desamortització del segle XIX. D'aquesta època també trobem vestigis d'altres construccions de caire defensiu, sobretot a les zones més elevades del terme.

EL MÓN MODERN

Després de la crisi de la baixa edat mitjana, a principis del segle XVI, es dóna un augment demogràfic que, malgrat les males collites, la mala alimentació, les successives pestes i les conseqüències de les guerres es va fer sentir a determinades zones del principat. Molt important en aquest aspecte fou l'arribada d'un nombre notable d'immigrants francesos, procedents sobretot d'Occitània, que es va produir des de finals del segle XV i que va continuar fins la meitat del segle XVII. Es conserva un document de l'any 1637 a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, en el qual es fa un pregó que obligava als francesos de Sant Pere de Ribes, o aquells que tinguessin francesos com a treballadors, a presentar-se a declarar.

Des del punt de vista de les institucions del poble, hi havia a Ribes l'anomenada Universitat, que consistia en la reunió de tots els veïns, i al front de la qual hi havia el batlle, que representava el poder senyorial. D'aquesta època, en concret de l'any 1624, és el primer llibre d'actes de les sessions que ha arribat fins avui.

Hi havia un Consell General, que es reunia almenys un cop l'any, i al qual hi assistien també tots els veïns del poble amb veu i vot. Aquest Consell escollia anualment tres jurats, que eren els representants dels tres braços, i els síndics.

Sant Pere de Ribes i la Guerra dels Segadors

Amb motiu de la participació del rei Felip IV en la Guerra dels Trenta Anys al costat dels alemanys, i amb l'entrada de França en aquest conflicte, es van estacionar al Principat tropes espanyoles que havien de ser allotjades pel poble, la qual cosa provocà un gran descontentament social. L'alçament a tot Catalunya contra l'allotjament de tropes i la recaptació de diners va culminar el 7 de juny de 1640 a Barcelona amb l'esclat de la Guerra del Segadors que havia de durar de l'any 1640 fins el 1652.

Pel que fa a Sant Pere de Ribes, en documents datats del 1642, es té constància que la Universitat va reclamar als diputats de Catalunya armes per tal de valer-se a la lluita. L'any 1647 van arribar les tropes franceses al terme, i va ser necessària la intervenció del Consell perquè el poble els allotgés.

L'any 1648 Sant Pere de Ribes va passar a mans de les tropes de Felip IV, però sembla que no va haver-hi enfrontaments greus i, per tant, no hi va haver represàlies.

A mitjans del segle XVII van assolar a Catalunya diverses pestes. Aquestes van provocar més morts que les guerres. Les dades demogràfiques no indiquen una minva important de la població a Ribes, cosa que fa pensar que aquesta població es va lliurar el contagi. Això va significar més contribucions a la Corona per part del poble de Ribes, que va haver de participar amb lleves de soldats, allotjaments o impostos de transports i tributs extraordinaris.

Malgrat això, sembla que hi havia una certa prosperitat econòmica produïda per l'anomenada Revolució Agrícola, que va provocar el pas d'una economia de subsistència a una economia que produïa excedents per a l'exportació, i als inicis d'una industria, sobretot tèxtil, que superava ja l'estructuració medieval dels gremis.

La Guerra de Successió

La Guerra de Successió va ser desencadenada per la mort sense descendència de l'últim dels Àustries, Carles II, i la seva successió del nét de Lluís XIV de França, Felip V. Aquesta designació no va agradar a Catalunya a causa del fort sentiment antifrancès que havia arrelat a Catalunya, i van donar suport a l'altre pretendent al tron, l'arxiduc Carles. Va començar així una batalla que va durar tretze anys (1701-1714). La població de Ribes va haver d'allotjar i mantenir algunes esquadres dels aliats de l'arxiduc Carles i a més, pagar les despeses dels vaixells estacionats a la costa. Sant Pere de Ribes va ser ocupada pels aliats fins al 27 de juliol de 1713, quan va passar a mans dels felipistes i va començar el setge de Barcelona, que durà fins l'11 de setembre de 1714. Durant aquest temps Sant Pere de Ribes va ser obligada a allotjar tropes, pagar tributs, etc.

El triomf de Felip V va portar la implantació del Decret de Nova Planta, conjunt de disposicions dictades per Felip V entre l'any 1707 i 1717, que suprimia les institucions pròpies de Catalunya, i entre elles la divisió en vegueries, que va ser substituïda per la dels corregiments. Va ser aleshores quan tots els estaments van passar a mans del monarca on era ell qui prenia les decisions i que anomenava els regidors. El decret va deixar intacta l'hegemonia de l'Església; era l'església qui practicava els censos i és interessant saber que l'any 1716 hi havia a Sant Pere de Ribes 126 focs, cosa que representa uns 900 habitants.

EL MON CONTEMPORANI

Els americanos

A Ribes, com a arreu de Catalunya, s'anomenen americanos aquells que, sobretot durant el segle XIX, van tornar d'Amèrica on havien anat a fer fortuna, escapant de l'estancament econòmic i demogràfic en què es trobava el país. A finals del segle XVI una petita part del vi produït a Ribes ja anava a Amèrica però ho feia per la ruta del Sud d'Espanya (port de Cadis); a partir d'ara ja es va poder comerciar partint dels ports de Sitges i Vilanova, cosa que abaratia molt els viatges. Cap al 1789 ja es té notícia d'algun ribetà a les amèriques.

Cap al segle XIX la població de Ribes ja era d'uns 2000 habitants. La tendència al monocultiu de la vinya va fer que hi hagués un estancament econòmic; la falta d'indústria a la població va remarcar aquest fet. Així, molts joves van provar fortuna marxant cap a Amèrica. Les noies joves anaven a fer de minyona a les cases benestants de Sitges i Vilanova. La manca d'oportunitats i l'estabilització i creixement de la població va provocar emigracions en massa cap a Amèrica del Sud. En perdre's les colònies americanes l'any 1898 es va acabar el somni de molts ribetans de fer les amèriques.

Les repercussions de l'anada a Amèrica van incidir en la configuració del municipi. Les cases que van construir-s'hi van canviar radicalment l'aspecte de la població, aquestes tenien un aire colonial i es van plantar palmeres per tot arreu. La majoria d'aquestes cases es van edificar al carrer del Pi, el carrer Major i la Plaça Marcer.