La
transformació del paisatge
L'increment
de places turístiques està transformant la costa en un paisatge
que, a vista d'ocell, és un continu de platges destinades al bany,
passeigs marítims plens deblocs d'edificis, apartaments i hotels
, urbanitzacions i ports esportius plens de barques i iots.
Us heu preguntat mai perquè
cada any és necessari reposar sorra a les platges? Regenerar cada
quilòmetre de platja costa al Ministeri de Foment 300 milions
de pessetes. Però, és l'aigua qui s'emporta la sorra?
La
construcció d'infrastructures turístiques ha desproveït les platges
dels seus mecanismes naturals de defensa davant els temporals.
És normal que la platja perdi sorra i que, a través de mecanismes
naturals, torni a recuperar-la.
El
cicle sequera-inundació és el
que feia que l'aigua dels rius arrossegués sorra fins a les platges.
Ara, però, els embassaments i la canalització d'alguns rius, per
tal d'evitar les inundacions, no permeten l'arribada de sediments
fins a la desembocadura del riu.
A
més, la construcció d'hotels, passeigs marítims, etc... ha desproveït
la costa dels seus camps de dunes, de les maresmes litorals, de
la fauna i la flora autòctones que, també protegien les platges
de la pèrdua de sorra.
Però
encara hi ha més responsables. La construcció de ports esportius
aconsegueix tres efectes sobre la costa:
- les
platges properes perden sorra perquè els espigons desvien els
corrents d'aigua que hi portaven la sorra
- els
ports s'omplen de sediments que cal dragar periòdicament
- les
espècies animals i vegetals que viuen prop de la costa disminueixen
o desapareixen

A
la muntanya, l'aigua també és un reclam turístic. Els esports
d'aventura com el rafting i l'hidrospeed també incideixen
sobre els cursos fluvials.
Per una
banda, la gran afluència de turistes fa que es deteriori la vegetació
de les conques fluvials, encarregades de sustentar el curs del
riu.
Per l'altra a l'estiu,
davant l'escassetat d'aigua i per practicar esports d'aventura
al juliol i agost, el cabal de la Noguera Pallaresa augmenta gràcies
a que es deixen anar aigües de les preses,
que provoca més arrossegament de sediments i l'alteració de la
morfologia i l'ecosistema d'aquestes rius.
Vocabulari:
Ministeri de Foment
/ autòctones

|