Amb l'aigua no s'hi juga
El
cicle de l'aigua
On es gasta més aigua
L'impacte del turisme
La tranformació del paisatge
Aigües desaprofitades
L'aigua en l'àmbit urbà
El consum domèstic
El consum industrial
Sembla que no podem fer-hi res...
El
cicle de l'aigua
Abans de conèixer de
quina manera utilitzem -i sovint malgastem- la poca aigua dolça
de què disposa l'home, és convenient que sapiguem quin és el cicle
de l'aigua.
On
es gasta més aigua
El sector
que més aigua consumeix és el de lagricultura: de cada 10
litres se'n gasten 8 per regar els camps, i els altres 2 els gasten
la indústria i el consum domèstic.
Ara bé, quan es tracta de les grans
ciutats o de zones turístiques, els consums industrial i domèstic
passen a ocupar el primer lloc. Sovint una bona part de l'aigua
es destina a usos recreatius, com el
golf i les piscines.
L'impacte del turisme
Quanta
més aigua es consumeix, més se nembruta.
Per fer front a aquesta situació
en moments determinats, calen infrestructures que o no es tenen
o, quan es tenen, de poc serveixen bona part de l'any. És el cas
dels nuclis turístics, on el consum
d'aigua i, per tant, la generació d'aigües residuals es dispara
a l'estiu, mentre que a l'hivern la població autòctona en consumeix
molta menys.
La transformació del paisatge
La construcció
d'àrees turístiques o residencials en una zona concreta sovint
suposa una transformació de l'ecosistema en el qual s'introdueixen.
Com si es tractés d'una
peça que no encaixa, es produeix una gran transformació del
paisatge. Les urbanitzacions, els ports esportius, les pistes
d'esquí... en són alguns exemples.
Aigües desaprofitades
Davant
la disminució o la contaminació dels aqüífers, moltes comunitats
han deixat d'aprofitar aquesta important reserva d'aigua, i depenen
del subministrament d'aigües superficials. Mentre es busquen solucions
per compensar l'escassetat d'aigua, aquestes grans reserves d'aigua reposen sota terra.
Laigua en l'àmbit urbà
Amb molt
pocs esforços, a casa nostra podem fer un ús més eficient de l'aigua.
Es tracta, simplement, de no gastar-ne tanta o no posar-hi productes
que costen molt de depurar.
Ara bé, les nostres cases no han
estat construides per a l'estalvi, ja que hem d'utilitzar
aigua potable per a usos que no la necessiten, com per exemple
per omplir la cisterna del wàter i regar els testos.
De tota manera, des de casa tots
podem aportar el nostre granet de sorra, i així reduïrem l'aigua
que es malbarata en l'àmbit urbà.
El consum domèstic
Cal veure
quina és la nostra aportació en l'estalvi o el malbaratament de
l'aigua.
Quan cada primavera i cada tardor
ens adverteixen que podria haver-hi restriccions d'aigua perquè
les reserves dels nostres pantans es troben sota mínims, hem de
plantejar-nos de quina manera utilitzem
l'aigua i què hi podem fer per estalviar-ne.
El consum industrial
A part
del consum, molt elevat, que les indústries fan de l'aigua, cal
ressaltar la qualitat de les aigües residuals que generen.
Malgrat que en els països industrialitzats
cada vegada hi ha més depuradores, molts rius i zones marines,
així com llacs i embassaments, concentren grans quantitats de
productes tòxics.
Els problemes són més grans quan
accidents o abocaments incontrolats contaminen també els aqüífers
a través de filtracions.
Els reptes del sector
industrial són dos: reduir la quantitat d'aigua que utilitzen
en els seus processos i retornar-la en las mateixes o semblants
condicions que abans d'utilitzar-la.
Sembla que no podem fer-hi res...
Tenim
el mal costum de pensar que nosaltres no podem fer res per canviar
les coses. Sempre es pot fer alguna cosa, i a vegades és molt
més important del que ens pensem. Sabies
que una família pot estalviar 75.000 litres anuals d'aigua
només tenint cura de tancar les aixetes a l'hora de rentar els
plats, afaitar-se o rentar-se les dents?
Vocabulari:
infrestructures / ecosistema / restriccions d'aigua / aigües residuals / depuradores

|