El planeta terra (CS08) / Continguts

7

8

PAC 1: Continents i oceans

 

 

La major part del planeta Terra es troba coberta d'aigua.

Aquesta aigua forma cinc grans oceans (Àrtic, Antàrtic, Atlàntic, Pacífic i Índic). Cadascun d’aquests oceans té també diversos mars.

Damunt la massa d’aigua emergeixen sis continents: Àsia, Europa, Àfrica, Amèrica, Oceania i l'Antàrtida.

Àsia és el continent més gran i poblat. Hi ha la muntanya més alta: l’Everest, a la serralada de l’Himàlaia.

Europa és un continent molt petit: de fet és gairebé una península d’Àsia.

Àfrica, situada al sud d’Europa, està dividida en dos per l’Equador: és on viu la majoria de persones de raça negra.

Amèrica és un continent llarg i relativament estret: va del pol nord al pol sud. Solem dividir-lo en dos per estudiar-lo millor.

Oceania la formen Austràlia (una illa gairebé tan gran com Europa) i milers d petites illes al Pacífic.

L’Antàrtida és un continent permanentment gelat, al voltant del pol sud.

 

Refés aquest mapamundi {1pac02.gif}

 

Relaciona els continents i els oceans

Àrtic

Antàrtic

Atlàntic

Pacífic

Índic

Àsia

Àfrica

Europa

Amèrica del Nord

Amèrica del Sud

Oceania

Antàrtida

{1pac03.gif}

 

Troba cinc continents i cinc oceans

ÀSIA / ÀFRICA / EUROPA / AMÈRICA / OCEANIA / ATLÀNTIC / PACÍFIC / ÍNDIC / ÀRTIC / ANTÀRTIC

 

Climes del món

Zona polar:

Domini glaciar: Molt fred, tot l’any sota zero, amb poques precipitacions i en forma de neu durant tot l’any.

Domini de tundra: Molt fred sempre, però amb algun mes amb temperatures mitjanes sobre zero: hi pot haver vegetació baixa (tundra).

Zona temperada freda:

Domini de taiga: Molt fred en conjunt, però amb algun mes temperat. Hi creixen grans boscos de coníferes (taiga).

Zona temperada càlida:

Domini marítim o humit: Fred a l’hivern i càlid a l’estiu, però amb poc contrast. Precipitacions tot l’any, sense estació seca. Hi són abundants els boscos d’espècies variades.

Domini mediterrani o d’estiu sec: Els estius són càlids i els hiverns relativament suaus. L’estiu és una marcada estació seca.

Domini continental o d’hivern sec: Els contrasts tèrmics estacionals són més grans. Les precipitacions són principalment a l’estiu.

 Zona àrida subtropical:

Domini desèrtic: Diferències extremes de temperatura entre el dia i la nit: de dia hi fa molta calor i de nit hi fa fred. No hi plou gairebé mai.

Domini subdesèrtic o d’estepa: Precipitacions molt escasses, encara que no tant com en el desert. Alguna vegetació baixa, que reverdeix espectacularment quan hi ha pluges.

 Zona tropical:

Domini de sabana: Temperatures altes durant tot l’any. Precipitacions concentrades a l’estiu. Vegetació abundant, amb pastures bona part de l’any, encara que el arbres només apareixen aïllats o formant petits boscos.

Domini de selva: Temperatures també altes tot l’any. Precipitacions abundants i freqüents, amb poca diferenciació d’estacions seques i humides. La vegetació és un bosc dens, exuberant i molt variat (selva tropical).

Domini de monsó: Sempre càlid, però amb un "hivern" molt sec i un estiu amb vent fort i molt plujós. Vegetació no tan rica com a la selva, però més que a la sabana.

 

Relaciona cada clima amb la zona corresponent {monclima.gif}

Equatorial / Tropical / Desèrtic / Oceànic / Continental / Mediterrani / Polar / Alta muntanya

 

Troba vuit climes diferents

POLAR / EQUATORIAL / OCEÀNIC / MEDITERRANI / CONTINENTAL / DESÈRTIC / TROPICAL / ALTA-MUNTANYA

 

Europa física {meurop.gif}

Limita al nord amb l’Oceà Glacial Àrtic, al sud amb Àfrica, de qui la separa la mar Mediterrània i l’estret de Gibraltar: a l’oest amb l’oceà Atlàntic, que la separa d’Amèrica, i a l’est amb Àsia.

El territori europeu és relativament planer i baix, excepte al sud, on hi ha les serralades més importants: Pirineus, Alps, Apenins, Balcans i Caucas. Els Urals separen Europa d’Àsia.

Les costes són molt accidentades, amb moltes illes (Islàndia, Irlanda, Anglaterra, Balears, Còrsega, Sardenya, Sicília i Creta, les més importants), penínsules (Escandinava, Ibèrica, Itàlica, Balcànica) i mars (Bàltica, del Nord i Cantàbrica, a l’oceà Atlàntic; Tirrena, Jònica, Adriàtica, Egea i Negra, a la mar Mediterrània).

Europa té tres xarxes hidrogràfiques. Els rius més importants de la xarxa atlàntica són el Vístula, el Rin, el Loira i el Tajo. A la xarxa mediterrània destaquen l’Ebre, el Roine, el Danubi i el Volga. El riu més important de la xarxa àrtica és el Petxora.  A Finlàndia la península escandinava i nord de Rússia hi ha grans llacs: els més importants són el Ladoga i l’Onega.

 

Refés aquest mapa d’Europa {europa.gif}

 

Troba, en el mapa, les següents serralades i penínsules

Pirineus

Alps

Càrpats

Caucas

Gran plana europea

Península Ibèrica

Península Escandinava

Península Itàlica

Península Balcànica

 

 

Troba, en el mapa, els següents mars i illes

Mar del Nord

Mar Bàltica

Mar Mediterrània

Mar Negra

Mar Cantàbrica

Islàndia

Anglaterra

Sardenya

Sicília

Irlanda

 

 

Troba, en el mapa, els següents rius i llacs

Ebre

Loira

Rin

Danubi

Volga

Vístula

Llac Ladoga

Llac Onega

 

 

Troba el nom de cinc mars, cinc rius i cinc illes

NORD / NEGRA / BÀLTICA / MEDITERRÀNIA / CANTÀBRICA / EBRE / RIN / DANUBI / VOLGA / LOIRA / IRLANDA / ANGLATERRA / ISLÀNDIA / SARDENYA / SICÍLIA

 

Relaciona aquests animals típics de la fauna europea

Cabirol

Perdiu

Camaleó

Dragó

Mostela

Gat mesquer

Eriçó clar

Llop gris de la tundra

{cabirol.gif}

{perdiu.gif}

{camaleo.gif}

{drago.gif}

{mostela.gif}

{linx.gif}

{eriso.gif}

{llopgris.gif}

 

Relaciona aquests plantes típiques de la vegetació europea

Alzina

Surera

Màquia

Garriga

Roure

Faig

Bedoll

Molsa

{alzina.gif}

{surera.gif}

{maquia.gif}

{garriga.gif}

roure.gif}

{fageda.gif}

{bedoll.gif}

{molsa.gif}

 

Àfrica física {mafricap.gif}

Àfrica limita al nord amb Europa, de la que la separa la Mediterrània i l’estret de Gibraltar. A l’est hi ha Àsia, de la que la separa la mar Roja i l’oceà Índic. A l’oest hi ha l’oceà Atlàntic i al sud la confluència dels oceans Atlàntic i Índic. Hi ha una gran illa (Madagascar) i altres illes menors: Comores, Seychelles, Canàries, Cap Verd i Madeira.

Les serralades més importants es troben al nord (l’Atles, Ahaggar i el Tibesti) i a l’est (massís Etiòpic). La resta del continent està formada per planes i altiplans (Katanga, Angola) i diverses conques interiors (vall del Rift, del Congo i del Txad). A les zones tropicals hi ha dos deserts: el Sahara, al nord, i el Kalahari, al sud.

 Els rius es distribueixen en tres conques: Atlàntica (Congo, Níger, Orange), índica (Zambesi) i mediterrània (Nil, el més llarg del món). També hi ha grans llacs: Victòria, Kenia, Tanganyika, Malawi i Txad.

 

Refés aquest mapa d’Àfrica {africa4.gif}

 

Troba, en el mapa, els seguents accidents geogràfics

Serralada de l’Atles

Desert del Sahara

Massís Etiòpic

Conca del Congo

Altiplà d’Angola

Desert del Kalahari

Madagascar

Canàries

 

 

Troba, en el mapa, els seguents elements

Riu Níger

Riu Congo

Riu Orange

Riu Zambezi

Riu Nil

LlacVictòria

Llac Tanganika

Mar Roja

Oceà Atlàntic

Oceà Índic

 

 

Troba vuit accidents geogràfics d’Àfrica

Atles / Sahara / Kalahari / Madagascar / Nil / Níger / Congo / Orange

 

Relaciona els següents animals, típics de la fauna africana

Rinoceront

Elefant

Girafa

Zebra

Lleó

Lemur

Goril·la

Orangutà

{rino.gif}

{elefant.gif}

{girafa.gif}

{zebra.gif}

{lleo2.gif}

{lemur.gif}

{gorila.gif}

{oranguta.gif}

 

Relaciona els següents paisatges, típics dels diferents climes africans

Selva equatorial

Desert del Sahara

Desert del Kalahari

Paisatge de sabana

Paisatge mediterrani

Vall del Rift

{selva.gif}

{sahara.gif}

{kalahari.gif}

{sabana.gif}

{medite.gif}

{rift.gif}

 

Àsia física {masiap.gif}

Àsia limita a l’est amb Europa i Àfrica, al nord amb l’Oceà Glacial Àrtic, a l’est amb l’oceà Pacífic i al sud amb l’oceà Índic i Oceania. És el continent més gran del món, i les seves costes tenen molts accidents geogràfics.

A l’oceà Índic hi trobem les penínsules Aràbiga i de Bengala, les mars Roja i d’Aràbia, els golfs Pèrsic i de Bengala i l’illa de Ceilan (Sri Lanka). A l’oceà Pacífic hi troben les penínsules de Kamtxatka, Corea i Indoxina, les mars de Bering, del Japó, de la Xina i de les Filipines i les illes del Japó (Honshu, Hokkaido), Formosa, Filipines, Borneo, Sumatra i Java.

Les unitats de relleu més importants són les serralades del Caucas i dels Urals, que separen Àsia d’Europa; la gran plana de Sibèria, els altiplans de l’Iran i Mongòlia, la serralada de l’Himàlaia i els deserts d’Aràbia i de Gobi.

A la conca àrtica els principals rius que hi desemboquen s’on l’Obi, el Lena i el Ienisei. Al Pacífic hi van els rius Groc, Iangtsé i Mekong, i a l’Índic el Trigris, l’Èufrates, l’Indus i el Ganges. També hi ha grans llacs: el Baikal i les mars Càspia, d’Aral i Morta.

 

Refés aquest mapa d’Àsia {asia2.gif}

 

Troba, en el mapa, els següents accidents geogràfics

Caucas

Urals

Plana de Sibèria

Himàlaia

Desert d’Aràbia

Desert de Gobi

Altiplà de Mongòlia

Altiplà d’Iran

{1pac25.gif}

 

Troba, en el mapa, les següents illes, penínsules i rius

Península Aràbiga

Península d’Indoxina

Golf Pèrsic

Golf de Bengala

Illa de Ceilan

Illes del Japó

Illes Filipines

Riu Obi

Riu Iangtsé

Riu Indus

Riu Ganges

Riu Mekong

 

 

Troba el nom de deu accidents geogràfics d’Àsia (mars, penínsules, illes, serralades, rius)

Japó / Roja / Indoxina / Aràbiga / Himàlaia / Bengala / Borneo / Ganges / Iangtsé / Sibèria

 

Relaciona els següents animals, típics de la fauna africana

Guineu àrtica

Ós bru

Elefant asiàtic

Iac

Gibó

Tigre de Bengala

Cobra

Gavial

{guilla.gif}

{osbru.gif}

{elefasi.gif}

{iac.gif}

{gibo.gif}

{tigre.gif}

{cobra.gif}

{gavial.gif}

 

Relaciona els següents paisatges, que corresponen a diversos climes i territoris asiàtics

Estepa siberiana

Desert de Gobi

Bosc de bambú

Bosc monsónic

Desert d’Aràbia

Serralada de l’Himàlaia

{taiga.gif}

{gobi.gif}

{bambu.gif}

{monso.gif}

{arabia.gif}

{himalaia.gif}

 

Amèrica física {americap.gif}

Amèrica limita al nord amb l’Oceà Glacial Àrtic, a l’est amb l’oceà Atlàntic (que la separa d’Europa i Àfrica), al sud amb l’oceà Glacial Antàrtic i a l’oest amb l’oceà Pacífic i Àsia, de la que la separa l’estret de Bering.

Les costes presenten molts accidents. Al nord, l’illa de Groenlàndia, a l’Amèrica central les illes del mar Carib i el golf de Mèxic (Cuba, Puerto Rico, Santo Domingo) i al sud les Malviles. Les més importants del Pacífic són les illes Galápagos. També hi ha moltes penínsules: Terranova, Florida i Yucatán, a l’Atlàntic, i Alaska i Califòrnia, al Pacífic.

El continent és creuat per una gran alineació muntanyosa de nord (Alaska) a sud (Terra del Foc), que en cada subcontinent té noms diferents: les Rocalloses a l’Amèrida del Nord, Sierra Madre a l’Amèrica Central i Serralada dels Andes a l’Amèrica del Sud. La resta del continent està formada per planes, altiplans i depressions diversos. A Amèrica del Nord, la serralada dels Apalatxes, la depressió del Mississipí i les planes centrals; a Amèrica del Sud el massís de la Guaiana, l’altiplà del Brasil, la plana amazònica, el Gran Chaco, la Pampa i la Patagònia.

Els principals rius de la conca atlàntica són el Sant Llorenç, el Mississipí-Missouri, el río Grande (a l’Amèrica del Nord) i l’Orinoco, l’Amazones i el Paranà (a l’Amèrica del Sud). A la conca àrtica desemboca el Mackenzie i a la conca del Pacífic el Yukon i el  Columbia, a l’Amèrica del Nord. També hi ha grans llacs: Superior, Huron, Michigan, Erie, Ontario (a l’Amèrica del Nord), Nicaragua (a l’Amèrica Central) i Titicaca (a l’Amèrica del Sud).

 

Refés aquest mapa de Nordamèrica i Centreamèrica {amenord.gif}

 

Troba, en el mapa, els següents accidents geogràfics

Groenlàndia

Mar Carib

Rocalloses

Apalatxes

Sierra Madre

Riu Mississipí

Río Grande

Llac Superior

Alaska

Califòrnia

Golf de Mèxic

Oceà Atlàntic

Oceà Pacífic

{1pac32.gif}

 

Refés aquest mapa de Sudamèrica {amesud.gif}

 

Troba, en el mapa, els següents accidents geogràfics

Illes Galápagos

Illes Malvines

Andes

Massís de la –Guaiana

Altiplà del Brasil

Gran Chaco

La Pampa

La Patagònia

Llac titicaca

Riu Orinoco

Riu Amazones

Riu Paranà

{1pac34.gif}

 

Troba el nom de vuit accidents geogràfics americans (serralades, mars, rius, illes)

Labrador / Rocalloses / Andes / Groenlàndia / Cuba / Mississipí / Amazones / Paranà

 

Relaciona els següents animals, típics de la fauna americana

Morsa

Ós polar

Bisó

Monstre de Gila

Coiot

Piranya

Llama

Còndor

{morsa.gif}

{osopolar.gif}

{biso.gif}

{gila.gif}

{coiot.gif}

{piranya.gif}

{llama.gif}

{condor.gif}

 

Relaciona els següents paisatges del continent americà

Catarates d’Iguazú (Brasil)

El gran canó del Colorado (Estats Units)

El llac Titicaca (Perú – Bolívia)

La selva de l’Amazones (Brasil)

La Pampa (Argentina)

La Terra del Foc (Xile)

{iguazu.gif}

{colorado.gif}

{titicaca.gif}

{amazones.gif}

{pampa.gif}

{terrafoc.gif}

 

Oceania física {oceaniap.gif}

Continent que comprèn Austràlia, Tasmània, Nova Guinea, Nova Zelanda i els arxipèlags de Melanèsia, Polinèsia i Micronèsia.

Austràlia, una illa ella sola gairebé tan gran com Europa, és considefrada de fet un continent. A l’est hi ha la Gran Serralada Divisòria, zona amb clima mediterrani, al centre i sud el Gran Desert Victòria, i al nord l’altiplà de Kimberley.

Entre els centenars de petites illes, n’hi ha de tres tipus:

Arxipèlags formats per illes muntanyoses volcàniques, algunes d’elles en activitat (Samoa, Hawaii)

Illes formades per un volcà apagat i erosionat, que domina un llac perifèric protegit per una barrera circular de corall (Bora-Bora, Maupiti).

Atolls, llacuna central que reemplaça un volcà enfonsat i envoltada per un escull barrera de corall

 

Refés aquest mapa d’Oceania {oceania4.gif}

 

Troba, en el mapa, els següents elements

Nova Zelanda

Nova Guinea

Tasmània

Hawaii

Melanèsia

Micronèsia

Polinèsia

Gran Serralada Divisòria

Gran Desert Victòria

Altiplà de Kimberley

{roceania.gif}

 

Relaciona els següents animals i plantes, típics d’Oceania

Coala

Cangur

Sabana de spinifex

Xantorhoea glauca

Ornitorrinc

Casuari

{ascoala.gif}

{ascangur.gif}

{spinifex.gif}

{ocxanto.gif}

{ornito.gif}

{casuari.gif}

 

Relaciona els següents paisatges d’Oceania

Gran desert Victòria

Paisatge de Tasmània

Illa de Bora-Bora

Estret de Cook

Selva de Borneo

Esculls de corall de Tonga

{victoria.gif}

{tasmania.gif}

{borabora.gif}

{cook.gif}

{borneo.gif}

{tonga.gif}

 

Troba vuit illes o arxipèlags citats a Oceania

Austràlia / Nova-Guinea / Nova-Zelanda / Borneo / Polinèsia / Samoa / Hawaii / Bora-Bora

 

L’Antàrtida {antartip.gif}

L’Antàrtida és un continent situat al voltant del Pol Sud, envoltat per l’Oceà Glacial Àrtic.

Tot el continent és cobert de glaç, només alguns cims i massissos elevats sobresurten, sobretot a les costes. La mitjana d'espessor és entre 2 200 i 2 600 m; el màxim d'espessor és de 4 335 m. Les grans glaceres aboquen grans masses de glaç directament a la mar, i donen origen a enormes icebergs (el més gran, mesurat al novembre del 1956, tenia unes dimensions de 97 km per 335 km).

L'Antàrtida té un clima de tipus polar, extremament rigorós. Les temperatures, sempre sota zero, són les més baixes del món: a la costa, on penetra l'aire oceànic, la mitjana anual de les temperatures oscil·la entre -25°C i -14°C; a l'interior la mitjana anual és de -56°C. Les precipitacions són molt escasses, sempre en forma de neu. Els vents són molt violents i poden arribar a assolir els 320 km/h.

 

Refés aquest mapa de l’Antàrtida {antarti4.gif}

 

Relaciona aquests elements que viuen a l’Antàrtida

Pingüí

Petrell

Crioplancton antàrtic (krill)

Líquens

Molses de nunatak

Colobanthus crassifolius

{pingui.gif}

{petrell.gif}

{krill.gif}

{liquen.gif}

{nunatak.gif}

{coloban.gif}