El planeta terra (CS08) / Continguts
PAC 2: La població
Activitat de text. Ordenar paraules / 2pac01.txa
La població de la Terra {monp.gif}
La distribució de la població en cada continent depèn de diversos factors, com ara les condicions climàtiques, la concentració industrial, la riquesa del sòl...
Les zones més poblades es concentren sobretot a l’hemisferi nord, i especialment en tres àrees:
- Sud-est d’Àsia (Japó, Xina, Índia, Bangla Desh)
- Europa (Alemanya, Bèlgica, Holanda)
- La costa est d’Amèrica del Nord (dels Estats Units i del Canadà)
Les zones més despoblades corresponen a llocs de climes extrems (zones properes als pols, zones al voltant de l’equador, tròpics, deserts)
El nombre d’habitants de la Terra supera els 6.000 milions.
Encara que l’aspecte físic dels habitants del món és molt diferent, tots pertanyem al gènere humà. No hi ha societats i cultures superiors o inferiors, sinó manifestacions diferents de la mateixa humanitat.
Trencaclosques d’intercanvi / 2pac02.puz
Refés aquest mapamundi {mapamon.gif}
Associació normal / 2pac03.ass
Relaciona cada continent amb el seu número d’habitants
|
Europa Àsia Àfrica Amèrica Oceania |
712 milions (70 habitants / km2.) 3.550 milions (80 habitants / km2) 739 milions (24 habitants / km2) 790 milions (19 habitants / km2) 33 milions (3’5 habitants / km2) |
Trencaclosques d’intercanvi / 2pac04.puz
Ordena els continents de més a menys poblat
Àsia / Amèrica / Àfrica / Europa / Oceania
Associació normal / 2pac05.ass
Posa cadascuna de les ciutats al continent que les correspon 200 x 160
|
París, 11 milions d’habitants Bombay, 16 milions d’habitants El Cairo, 13 milions d’habitants Mèxic DF, 20 milions d’habitants Sao Paulo, 17 milions d’habitants Sidney, 4 milions d’habitants |
Europa Àsia Àfrica Amèrica del Nord Amèrica del Sud Oceania |
{paris.gif} {bombay.gif} {cairo.gif} {mexico.gif} {saopaulo.gif} {sidney.gif} |
Associació complexa / 2pac06.ass
Relaciona correctament cadascun dels aspectes diferencials
|
Diversitat humana Diversitat cultural |
Color de la pell Forma dels ulls Alçada Llengua Costums Creences Tradicions |
Associació simple / 2pac07.ass
Defineix cada concepte
|
Creixement natural o vegetatiu Saldo migratori Creixement real o total Índex de natalitat Índex de mortalitat Índex de creixement vegetatiu Superpoblació |
Diferència entre els naixements i les defuncions Diferència entre el nombre d’immigrants i el d’emigrants Suma del creixement vegetatiu i del saldo migratori Nombre de naixements que s’han produït en un any per cada mil habitants Nombre de defuncions que s’han produït en un any per cada mil habitants Diferència entre l’índex de natalitat i el de mortalitat, és a dir, el creixement que hi ha hagut en una població per cada mil habitants Índex de creixement vegetatiu molt elevat |
Associació complexa / 2pac08.ass
En relació a la superpoblació, separa els problemes de les solucions
|
Problemes de la superpoblació Solucions a la superpoblació |
Degradació del medi ambient Esgotament dels recursos energètics Desocupació Control dels naixements Millora dels conreus Ús d’energies renovables Ajut als països amb més problemes |
Activitat de text / 2pac09.txa
Poblament i població a Europa {meurop.gif}
El poblament d'Europa és molt antic. Ben aviat es desenvoluparen en diversos indrets grans civilitzacions, però foren les guerres i les epidèmies les veritables protagonistes del moviment demogràfic europeu. Al segle XIX va haver-hi una forta emigració cap a Amèrica i Austràlia (prop de 40 milions de persones).
El segle XX es caracteritza per grans migracions dintre del continent i per enormes pèrdues demogràfiques, causades per les dues grans guerres (8 milions de morts en la Primera Guerra Mundial; 40 milions de morts a la Segona Guerra Mundial).
A partir de la meitat del segle XX baixa l’índex de mortalitat, però també el de natalitat, sobretot aquestes darreres dècades. El lleuger increment de la població total als estats de l'Europa occidental prové sobretot de la nodrida immigració procedent d'altres continents.
Trencaclosques d’intercanvi / 2pac10.puz = 1pac09.puz
Refés aquest mapa dels països d’Europa {europa4.gif}
Associació normal / 2pac11.ass
Relaciona els principals països d’Europa amb les seves capitals
|
Espanya França Alemanya Regne Unit Itàlia Rússia Polònia Grècia Portugal Suècia |
Madrid París Berlín Londres Roma Moscú Varsòvia Atenes Lisboa Estocolm |
Activitat de text / 2pac12.txa
L’economia d’Europa {meurop.gif}
Pels nivells de desenvolupament, es pot dividir Europa en dues grans regions econòmiques.
L'Europa occidental, que comprèn bàsicament els estats de la Unió Europea, és, després dels EUA i el Canadà, la zona més desenvolupada del món juntament amb el Japó.
Té dues grans subregions: l'Europa central i nòrdica, més desenvolupada i l'Europa mediterrània, que un grau de desenvolupament sensiblement més baix, resultat d'una industrialització més tardana.
L'Europa oriental comprèn tots els antics estats comunistes. Inicia una recuperació cap a l’economia de mercat, després de gairebé un segue d’economia centralitzada. El principal problema és el deute extern.
Associació normal / 2pac13.ass
Relaciona cada imatge
|
Plaça Damm Plaça del Rossio Església de Sant Basili Porta de Brandemburg Pont de la Torre Port de Barcelona Parlament d’Oslo Ponte Vecchio |
{damm.gif} {rossio.gif} {basili.gif} {berlin.gif} {londres.gif} {barna.gif} {oslo.gif} {floren.gif} |
Plaça Damm. Amsterdam (Holanda) Plaça del Rossio. Lisboa (Portugal) Església de Sant Basili. Moscú (Rússia) Porta de Brandemburg. Berlín (Alemanya) Pont de la Torre. Londres (Regne Unit) Port de Barcelona (Catalunya, Espanya) Parlament d’Oslo (Noruega) Ponte Vecchio. Florència (Itàlia) |
Activitat de text / 2pac14.txa
Races, cultures, religions {meurop.gif}
Els conjunts de trets físics diferenciats configuren cinc races: nòrdida, baltooriental, àlpida, dinàrica i mediterrànida.
La raça nòrdida habita principalment a Escandinàvia, Finlàndia, el litoral bàltic, Dinamarca, Països Baixos, el nord de Polònia, Alemanya, França i Bèlgica i a la major part de la Gran Bretanya.
La raça baltooriental predomina sobretot a Polònia, Rússia central i septentrional i Prússia, i a Finlàndia i als països bàltics es barreja amb els nòrdids.
La raça àlpida s'estén per l'Europa central: el centre de França, Suïssa, el nord d'Itàlia, el sud d'Alemanya, Hongria i el sud de Polònia. Són també de raça àlpida els lapons del nord d'Escandinàvia.
La raça dinàrica s'assembla molt a l'àlpida i predomina als Balcans.
La raça mediterrànida és la raça europea de més àmplia difusió, ja que s'estén també pel nord d'Àfrica. Magiars, finesos, normands, àrabs i berbers s'instal·laren a les terres europees durant l'edat mitjana. Cap al s XIV s'hi infiltraren els gitanos i, finalment, al s XV, els pobles turco tàrtars penetraren a les estepes russes i als Balcans. A partir de l'època romana els jueus s'escamparen arreu d'Europa.
Sopa de lletres / 2pac15.sop
Troba vuit llengües que es parlen a Europa
CATALÀ / ESPANYOL / FRANCÈS / ITALIÀ / ALEMANY / ANGLÈS / GREC / RUS
Associació complexa / 2pac16.ass
Troba, en el mapa, els següents països
|
Espanya França Itàlia Regne Unit Alemanya Rússia Polònia Grècia Ucraïna Finlàndia |
{meuropa.gif} |
Activitat de text / 2pac17.txa
Poblament i població a l’Àfrica {mafricap.gif}
La distribució territorial de la població a l'Àfrica és summament desigual, i el medi físic hi fa encara un paper primordial.
El desert, els subdeserts marginals i la selva plujosa equatorial repel·leixen la població.
Els altiplans temperats de l'Àfrica oriental, els països de sabana, admeten densitats mitjanes, al voltant dels 50 h/km2.
Les regions mediterrànies septentrional i meridional superen la densitat de 100 h/km2. La intensificació dels conreus subsegüents a la irrigació porten les densitats de la vall i del delta del Nil per damunt dels 600 h/km2.
Malgrat ésser el continent menys urbanitzat, és el que presenta un índex d'urbanització amb un creixement més ràpid i el 1985 nou ciutats superaven el milió d'habitants.
Trencaclosques d’intercanvi / 2pac18.puz = 1pac17.puz
Refés aquest mapa dels països d’Àfrica {mafrica.gif}
Associació normal / 2pac19.ass
Relaciona els principals països d’Àfrica amb les seves capitals
|
Marroc Algèria Líbia Egipte Sudan Etiòpia Congo Angola Sudàfrica Moçambic |
Rabat Alger Trípoli El Caire Khartum Addis Abeba Kinshasa Luanda Pretòria Maputo |
Activitat de text / 2pac20.txa
L’ està molt subdesenvolupada, amb l’única excepció de la República Sudafricana i, en certa mesura, els estats de l’Àfrica mediterrània. Molts estats del centre del continent es troben entre els més pobres del món (Malawi, Burkina Faso, Etiòpia, Txad).
L'activitat econòmica es basa en l’agricultura, la ramaderia i la mineria d'exportació (diamants, or, cobalt, crom, vanadi, fosfats, coure i altres minerals).
Hi ha caladors de pesca, no massa abundants, al nord (Canàries, Marroc), a Sud-Àfrica, Namíbia i Madagascar.
En recursos energètics, hi ha petroli i gas al nord (Algèria, Líbia) i carbons pobres al sud. El clima dóna energia hidràulica en abundància.
La producció industrial té un fort creixement al continent africà, però la seva principal activitat són les indústries lleugeres, principalment la tèxtil.
Associació normal / 2pac21.ass
Relaciona cada país amb una imatge
|
Temple de Abu Simbel Badia d’Antananarivo Barri dels tintorers Mercat de Nairobi Lleopard al parc Kruger Vista de la ciutat d’Asmera |
{abusim.gif} {antana.gif} {marrakes.gif} {nairobi.gif} {lleopard.gif} {asmera.gif} |
Temple d’Abu Simbel (Egipte) Badia d’Antananarivo (Madagascar) Barri dels tintorers de Marrakeix (Marroc) Mercat de Nairobi (Kènia) Lleopard al parc Kruger (Sudàfrica) Vista d’Asmera (capital d’Eritrea) |
Activitat de text / 2pac22.txa
Àfrica és el continent negre per excel·lència. Al nord del Sahara els individus són de raça blanca, amb una cultura islàmica. Els grups ètnics més interessants són els berbers i els tuaregs. A Sudàfrica hi ha una població important de raça blanca, descendents dels antics colonitzadors britànics i neerlandesos.
A l’Àfrica subsahariana, l’anomenada Àfrica negra, hi ha una gran varietat d’ètnies i cultures. La majoria de pobles viuen de l’agricultura i la ramaderia. La zona del sud-oest és habitada, principalment, pels pobles de parla khoisan: els hotentots i boiximans. Ambdós són nòmades. La zona del Congo és habitada pels pigmeus, el mitjà de subsistència dels quals és fonamentalment la caça i la collita de plantes silvestres.
El continent africà, sobretot al sud del Sàhara, es caracteritza per una gran diversitat lingüística: es calcula al voltant d’un miler, tot i que en la majoria d’estats la llengua oficial és la introduïda pels colonitzadors. Els únics països on la llengua oficial és una llengua nacional, a part els d'influència àrab, són Etiòpia (amhàric), Somàlia (somali) i Tanzània (swahili). Al costat de les llengües introduïdes pels colonitzadors, diverses llengües africanes s’han estès a diversos països: el swahili, el haussa i el mandinga.
Les religions majoritàries a Àfrica són el cristianisme i l’islamisme, a parts iguals, i el 12 % a diverses religions tribals.
Sopa de lletres / 2pac23.sop
Troba vuit llengües que es parlen a Àfrica
Àrab / Amhàric / Somalí / Swahili / Haussa / Mandinga / Anglès / Francès
Associació complexa / 2pac24.ass
Troba, en el mapa, els següents països
|
Marroc Algèria Líbia Egipte Sudan Etiòpia Congo Angola Sudàfrica Moçambic |
{pafrica.gif} |
Activitat de text / 2pac25.txa
Poblament i població a l’Àsia {masiap.gif}
La població d'Àsia representa el 60% del total mundial. Malgrat això la distribució de la població sobre el continent és molt irregular.
Predomina la població rural; no obstant això, l'índex d'urbanització augmenta progressivament en tots els països com a conseqüència dels esforços que fan per industrialitzar-se, la qual cosa provoca un fort èxode rural cap als centres industrials i miners.
Àsia presenta un fort creixement demogràfic, puix en només trenta anys (1950-82) doblà la seva població: 1 389000000 h i 2 717 842000 h, respectivament.
L'esperança de vida, en general, és en augment (53 anys per als homes i 55 per a les dones), però s'observen forts contrasts segons els països, ja que mentre a l'Afganistan les xifres són de 40 i 41 anys respectivament, al Japó són de 72 i 77 anys.
Trencaclosques d’intercanvi / 2pac26.puz = 1pac24.puz
Refés aquest mapa dels països d’Àsia {asia4.gif}
Associació normal / 2pac27.ass
Relaciona els principals països d’Àsia amb les seves capitals
|
Rússia Aràbia Saudita Iran Pakistan Índia Xina Tailàndia Filipines Japó |
Moscú Riad Teheran Islamabad Nova Delhi Pequín Bangkok Manila Tòquio |
Activitat de text / 2pac28.txa
Malgrat el seu potencial humà la producció d'Àsia només representa una cinquena part de la mundial. L'economia asiàtica és molt variada, tant en el tipus de sistema econòmic com en el nivell de desenvolupament.
Al nord els recursos econòmics són centrats en la mineria i en l'explotació de camps petrolífers. Al sud-oest es troben, alternades, economies de tipus agrícola, la pastura nòmada i l'explotació petroliera. A l'Àsia de l'est, l'agricultura constitueix un recurs important. L'arròs, el blat, el moresc i el cotó són els principals conreus. Al Japó, l'arròs és, amb el te, el principal conreu, i la pesca és un important factor econòmic.
La ramaderia és una de les activitats menys productives. La pesca és una altra activitat important. La indústria asiàtica té un desenvolupament molt recent.
La industrialització és molt desigual: al costat del Japó i de la Xina, la resta es troba, en general, en un estadi artesanal. El Japó, Israel, Taiwan i Corea del Sud són les zones més desenvolupades de l'Àsia.
Associació normal / 2pac29.ass
Relaciona cada país amb una imatge 160 x 140 (8 imatges
|
Ruines de Persépolis Mesquita de Hassan Temple de Prambaran Cases de fang de Shibam Santuari del Taj Mahal Mercat al Delta del Mekong Gran muralla xinesa Pagoda japonesa |
{persepo.gif} {hasan.gif} {pramba.gif} {iemen.gif} {tajmahal.gif} {mercatf.gif} {muralla.gif} {pagoda.gif} |
Ruïnes de Persépolis (Iran) Mesquita de Hassan (El Cairo) Temple de Prambaran(Indonèsia) Cases de fang de Shibam (Iemen) Santuari del Taj Mahal (Índia) Mercat al Delta del Mekong (Tailàndia) Gran muralla xinesa (Xina) Pagoda japonesa (Japó) |
Activitat de text / 2pac30.txa
Etnogràficament, Àsia pot ésser dividida en: Àsia euròpida, que comprèn els pobles del sud-oest fins a l'Índia i el Nepal; Àsia turànida, els de l'oest fins al Pamir; Àsia mongòlica, els del centre i est fins al Japó; Àsia malaia, els del sud-est; Àsia melànida, els del sud de l'Índia; i Àsia primitiva, composta per illots de siberians, esquimals, ainu i vedda (Sri Lanka, l'Índia, la Indoxina) i pigmoides, com els semang de Malacca i els andamanesos.
Les llengües parlades a l’Àsia es classifiquen en indoeuropees (parlades al sud i al sud-est del continent); semítiques (parlades a la península Aràbiga i zones adjacents del Pròxim Orient); llengües (el japonès, el coreà i l'ainu) i la gran família sinotibetana o indoxinesa (inclou les famílies tibetana, birmana, bàrica i xinesa).
A l'Àsia s'han originat les religions més esteses del món: confucianisme, budisme, hinduisme, judaisme, cristianisme i islamisme.
Associació complexa / 2pac31.ass
Troba, en el mapa, els següents països
|
Rússia Aràbia Saudita Iran Pakistan Índia Xina Tailàndia Filipines Japó |
{pasia.gif} |
Activitat de text / 2pac32.txa
Poblament i població a Amèrica {americap.gif}
L'Amèrica del Nord ha estat la regió del món que més immigrants ha atret. Molt escassament poblada per mig milió d'indígenes, les colònies i excolònies britàniques anaren estenent-se a mesura que els immigrants arribaven, i desplaçaren els indígenes (sols en quedaven 250 000 el 1900) i, al sud, desplaçaren els mexicans.
A l'Amèrica Llatina, amb l'arribada dels primers colonitzadors i amb ells de les malalties contra les quals els indígenes no tenien defenses, començaren dos segles de gran mortalitat al continent. La població de Mèxic disminuí el 50% a partir del 1565 i fins el 1800 no tornà a ésser de 5 milions. Al s XIX, en acabar-se el tràfic d'esclaus, hi havia tres milions de negres al sud del Río Grande, però a partir d'aleshores les noves aportacions de població foren solament blanques.
La població s'agrupa entorn de les grans ciutats a causa de l'èxode rural.
Trencaclosques d’intercanvi / 2pac33.puz = 1 pac31.puz
Refés aquest mapa dels països d’Amèrica del Nord i Central {amenoce.gif}
Trencaclosques d’intercanvi / 2pac34.puz = 1 pac33.puz
Refés aquest mapa dels països d’Amèrica del Sud {amesud4.gif}
Associació normal / 2pac35.ass
Relaciona els principals països d’Amèrica amb les seves capitals
|
Canadà Estats Units Mèxic Cuba Brasil Argentina Xile Equador Colòmbia Venezuela Perú Bolívia |
Otawa Washington Mèxic DF La Havana Brasília Buenos Aires Santiago Quito Bogotà Caracas Lima Sucre |
Activitat de text / 2pac36.txa
L’economia americana {americap.gif}
El bloc format pels EUA i el Canadà produeix la quarta part de la renda total del món, tot i que està mal distribuïda: uns 50 milions de nord-americans viuen en la pobresa.
La societat amb el més alt nivell de vida del món no exclou, doncs, la misèria del seu interior. Un 73,7% de la població de l'Amèrica del Nord vivia, el 1980, a les ciutats.
L'economia a l'Amèrica Llatina es troba en un baix nivell de desenvolupament. El creixement econòmic va acompanyat d'una inflació molt forta.
L'estructura de la producció és endarrerida: gairebé un terç de la població activa és ocupada per l'agricultura, mentre que el sector terciari representa gairebé la meitat de la producció. Les exportacions són en la seva majoria de productes bàsics.
Les principals exportacions són petroli, sucre, bananes i cafè, i Veneçuela, el Brasil, l'Argentina i Mèxic, els principals exportadors.
Associació normal / 2pac37.ass
Relaciona cada país amb una imatge 160 x 140 (8 imatges)
|
Salt de l’Àngel (Veneçuela, Amèrica del Sud) Houston (Estats Units, Amèrica del Nord) Piràmide de Chichén Itzá (Mèxic, Amèrica central) Platja de Rio de Janeiro (Brasil, Amèrica del Sud) La Havana (Cuba, Amèrica Central) Catarates del Niàgara (Canadà, Amèrica del Nord) Ruïnes de Machu Picchu (Perú, Amèrica del Sud) Moais de l’illa de Pasqua (Xile, Amèrica del Sud) |
{angel.gif} {houston.gif} {chichen.gif} {rio.gif} {havana.gif} {niagara.gif} {machu.gif} {moais.gif} |
Activitat de text / 2pac38.txa
L'Amèrica indígena és culturalment i històricament molt rica i variada, i en la seva evolució conjunta amb els europeus i els africans la seva cultura s'ha enriquit, unes vegades, i en d'altres ha desaparegut.
Podem agrupar les cultures indígenes en grans grups:
Al Canadà, l'àrea esquimal o àrtica (llengua esquimal, caça de mamífers marins), i l'àrea dels Grans Llacs (parlars algonquins i iroquesos. Agricultura primitiva, caça, pesca i recol·lecció).
Als Estats Units, L'àrea del sud-oest (Llengües utoasteca i l'hoka. Les ètnies són els pueblo, són els hopi, els zuni, els tano i els queres. També hi viuen els navahos i els apatxes. Urbanisme incipient i agricultura de regadiu); L'àrea de les praderies (Sis grans grups lingüístics: algonquí, atapascà, kiowa, caddo, sioux i utoasteca. S'hi practicaven intensivament el llenguatge de senyals de fum i el mímic. Vivien de la cacera del bisó. La guerra fou una de les activitats predominants); L'àrea de l'altiplà (Llengües: atapascana, algonquina, penuti i mosan. La base econòmica és la pesca del salmó i la recol·lecció).
Activitat de text / 2pac39.txa
Amèrica central era l'àrea cultural més avançada al moment de produir-se el descobriment europeu. Els grups lingüístics predominants són el penuti, l'otomang i l'utoasteca. Els asteques i els maies coneixien l'escriptura. Tenien avançats coneixements matemàtics i astronòmics. Vivien en ciutats organitzades.
A Sudamèrica, L'àrea andina té quatre llengües predominants: el quítxua, el muisca, l'aimara i l'araucà. Vivien de l'agricultura, la metal·lúrgia, la ceràmica i el teixit. Els inques dominaren les altres ètnies.
L'àrea de les planes argentines té diversos grups: el chono, el pueltxe i el txetxehet. La forma de vida fou semblant a la de les praderies de l'Amèrica del Nord.
A L'àrea del Gran Chaco hi havia prop de 50 ètnies ben diferenciades. La caça fou denominador comú a tots els grups que l'habitaven.
L'àrea del Brasil central i oriental és una zona d'altiplà. Lingüísticament hi predominen els grups ge i tupí. Practiquen, sobretot, la caça, la pesca i la recol·lecció.
L'àrea de les selves tropicals i equatorials és localitzada a les conques de l'Amazones i de l'Orinoco. Lingüísticament hi ha tres grans famílies: arauac, carib i tupí-guaraní. El factor bàsic de l'àrea és l'aigua: tots els grups viuen a les ribes dels rius.
Sopa de lletres / 2pac40.sop
Troba vuit pobles indígenes d’Amèrica
Esquimal / Iroquès / Apatxe / Kiowa / Maia / Inca / Arauac / Guaraní
Activitat de text / 2pac41.txa
Al segle XV es parlaven a Amèrica un miler de llengües. Actualment, les llengües indígenes estan amenaçades d'extinció. En zones del Canadà i Brasil conserven una gran vitalitat, però són molt pocs els parlants de cada llengua.
A Mèxic i a l'Amèrica Central sobreviuen diverses llengües: la principal és el maia. Només el maia i tres llengües sud-americanes, el quítxua, el guaraní i l'aimara, poden arribar a ésser llengües de cultura nacional.
Les llengües europees són les oficials a cada país: Francès i anglès al Canadà, anglès als Estats Units, i espanyol a la resta, excepte al Brasil, que és el portuguès.
La religió majoritària és el cristianisme: els catòlics representen el 73%, els protestants, inclosos els anglicans, prop del 19% i els ortodoxs un 1%. Deixant de banda les religions primitives conservades per les poblacions autòctones, les religions no cristianes més esteses són la jueva, la islàmica i la hindú.
Associació complexa / 2pac42.ass
Troba, en el mapa, els següents països
|
Estats Units Mèxic Cuba Nicaragua Canadà |
{pamenord.gif} |
Associació complexa / 2pac43.ass
Troba, en el mapa, els següents països
|
Bolívia Brasil Argentina Xile Equador Colòmbia Venezuela Perú |
{pamesud.gif} |
Activitat de text / 2pac44.ass
L’economia d’Oceania {oceaniap.gif}
L'economia és pràcticament la mateixa per a tota l'àrea subdesenvolupada, és a dir, excloent-ne Austràlia i Nova Zelanda. Hi predomina l'agricultura i la recol·lecció de fruita. Hi ha conreus de cocoters, arròs, cafè, te, cacau, cotó, blat de moro, canya de sucre, tabac, bananes, taro, nyam i batates. La pesca, destinada a l'alimentació, és una activitat important.
Certes illes tenen uns recursos miners considerables: níquel (a Nova Caledònia), fosfats (a Kiribati i a Nauru), cobalt (a Papua Nova Guinea), or, crom i manganès.
De fet, la principal riquesa minera correspon a Austràlia, com bona part de la riquesa agrícola i la meitat de la ramadera (gairebé l'altra meitat és neozelandesa). El mateix es pot dir de la indústria. Nova Zelanda destaca en productes ramaders, fusta i electricitat primària, mentre que Austràlia produeix més del 90% de la majoria de productes, naturals o manufacturats de tot el continent.
Trencaclosques d’intercanvi / 2pac45.puz = 1pac39.puz
Refés aquest mapa d’Oceania {oceania4.gif}
Associació normal / 2pac46.ass
Relaciona els principals països d’Oceania amb les seves capitals
|
Austràlia Nova Zelanda Nova Guinea Samoa Hawaii |
Canberra Wellington Port Moresby Honiara Honolulú |
Activitat de text / 2pac47.txa
Oceania fou ocupada per pobles procedents d'Àsia. No ofereix cap poblament racial homogeni, sinó que és dividida en zones ben diferenciades: Austràlia i Tasmània (on hi ha els grups racials més primitius, que no coneixen l'agricultura), Melanèsia, Polinèsia i Micronèsia.
Els habitants primitius d'Austràlia i de Tasmània sobreviuen en alguns llocs desèrtics d’Austràlia, mentre que estan extingits a Tasmània.
Entre els melanèsids hi ha dos subgrups: els pigmeus i els papús.
A la Polinèsia gairebé han desaparegut les races originàries.
A més de la població autòctona, hi ha grups descendents d’europeus (britànics, alemanys, noruecs), mediterrànids (espanyols i italians), xinesos i japonesos.
Associació normal / 2pac48.ass
Relaciona cada illa amb una imatge 200 x 150 (6 imatges
|
Opera de Sidney (Austràlia) Penya-segats de Molokai Platja de Mounu (Tonga) Platja de Tokoriki (Fiji) Vista general de Queenstown (Noza Zelanda) Grup familiar de Samoa |
{opsidney.gif} {molokai.gif} {mounu.gif} {tokoriki.gif} {queens.gif} {ocsamoa.gif} |
Activitat de text / 2pac49.txa
Les llengües
A Oceania hi ha dos tipus de llengües: les llengües indígenes, que no són
reconegudes oficialment (excepte el samoà, el nauruà i el tongà), i les
llengües introduïdes pels colonitzadors, que són les oficials als diversos
pobles d'Oceania que dominen. D'aquestes, l'anglès és la més estesa (19
milions de persones). Les altres llengües foranes són el japonès, el francès,
el xinès i l’indi.
Als arxipèlags es parlen diverses llengües:
Les principals llengües polinèsies són el maori, el samoà i el tahitià.
Les llengües melanèsies més parlades són el fiji, el sasak, el motu i el malu. El beach-la-mar és una barreja d'anglès, castellà, francès i llengües indígenes, que posseeix un diccionari i una literatura i és parlada com a llengua de relació a tot el Pacífic no francès.
Les llengües micronèsies més importants són el marshallès, el gilbertès, el trukès, el ponapeà, el carolini i el yapeà.
Les llengües papús, en un nombre aproximat de 700 (la majoria desconegudes), són parlades per uns 2.500 .000 indígenes de Nova Guinea.
Sopa de lletres / 2pac50.sop
Troba nou llengües indígenes que es parlen a Oceania
Samoà / Nauruà / Tongà / Maorí / Fiji / Beach-la-mar / Carolini / Papú / Tahitià
Associació complexa / 2pac51.ass
Troba, en el mapa, els següents països
|
Austràlia Nova Zelanda Nova Guinea Illes Hawaii Arxepèlags de la Polinèsia Arxipèlags de la Micronèsia Arxipèlags de la Melanèsia |
{poceania.gif} |