Neptú
és el quart planeta quant a grandària i el vuitè quant
a distància al Sol. La distància mitjana de Neptú
al Sol és de 4.500 milions de quilòmetres i el seu diàmetre
lineal mitjà és d'aproximadament 49.400 km, o sigui, prop
de 3,8 vegades el de la Terra. El període de rotació és
de prop de 16 hores i el període sideral de revolució és
de 164,79 anys.
La temperatura de la superfície
de Neptú és d'uns -218 °C, semblada a la d'Urà,
que està a més de 1.500 km més prop del sol, per tant,
els científics suposen que Neptú deu tenir alguna font interna
de calor. L'atmosfera es compon fonamentalment d'hidrogen i heli, però
la presència de més del 3% de metà dóna al
planeta el seu sorprenent color blau.
Es coneixen vuit satèl·lits
que giren al voltant de Neptú, dos dels quals es poden observar
des de la Terra. El major i més brillant és Tritó,
descobert al 1846, any en el qual es va observar Neptú per primera
vegada. Tritó, amb un diàmetre de 2.705 km és poc
menor que la lluna terrestre. Nereo, el segon satèl·lit,
té un diàmetre només d'uns 320 km. La sonda planetària
Voyager 2 va descobrir altres sis satèl·lits en 1989. Neptú
també està envoltat per cinc anells. El seu camp magnètic
està inclinat més de 50° respecte a l'eix de rotació.
El descobriment de Neptú va
ser un dels èxits de l'astronomia matemàtica. Al 1846, per
explicar les alteracions en l'òrbita d'Urà, l'astrònom
francès Urbain Li Verrier va calcular l'existència i la posició
d'un planeta nou. El mateix any, l'astrònom alemany Johann Gottfried
Galle va descobrir el planeta. |