1.10 Sistema Solar. Neptú

Neptú és el quart planeta quant a grandària i el vuitè quant a distància al Sol. La distància mitjana de Neptú al Sol és de 4.500 milions de quilòmetres i el seu diàmetre lineal mitjà és d'aproximadament 49.400 km, o sigui, prop de 3,8 vegades el de la Terra. El període de rotació és de prop de 16 hores i el període sideral de revolució és de 164,79 anys.

La temperatura de la superfície de Neptú és d'uns -218 °C, semblada a la d'Urà, que està a més de 1.500 km més prop del sol, per tant, els científics suposen que Neptú deu tenir alguna font interna de calor. L'atmosfera es compon fonamentalment d'hidrogen i heli, però la presència de més del 3% de metà dóna al planeta el seu sorprenent color blau.

Es coneixen vuit satèl·lits que giren al voltant de Neptú, dos dels quals es poden observar des de la Terra. El major i més brillant és Tritó, descobert al 1846, any en el qual es va observar Neptú per primera vegada. Tritó, amb un diàmetre de 2.705 km és poc menor que la lluna terrestre. Nereo, el segon satèl·lit, té un diàmetre només d'uns 320 km. La sonda planetària Voyager 2 va descobrir altres sis satèl·lits en 1989. Neptú també està envoltat per cinc anells. El seu camp magnètic està inclinat més de 50° respecte a l'eix de rotació.

El descobriment de Neptú va ser un dels èxits de l'astronomia matemàtica. Al 1846, per explicar les alteracions en l'òrbita d'Urà, l'astrònom francès Urbain Li Verrier va calcular l'existència i la posició d'un planeta nou. El mateix any, l'astrònom alemany Johann Gottfried Galle va descobrir el planeta.