1.9 Sistema Solar. Urà

Urà és el setè planeta quant a distància al Sol, que gira fora de l'òrbita de Saturn i dintre de l'òrbita de Neptú. És de sisena magnitud, pel que és poc observable a primera vista. Urà va ser descobert accidentalment en 1781 per l'astrònom britànic William Herschel.

Urà té un diàmetre de 52.200 km i la seva distància mitjana al Sol és de 2.870 milions de quilòmetres. Triga 84 anys a completar una òrbita i 17 hores i 15 minuts en una rotació completa sobre el seu eix, que està inclinat 8° en relació amb plànol de l'òrbita. La seva atmosfera està formada fonamentalment d'hidrogen i heli, amb una mica de metà. A través del telescopi, el planeta apareix com un disc verd blavós amb un pàl·lid contorn verd.

Al 1977, mentre s'observava l'ocultació d'una estrella darrere del planeta, l'astrònom nord-americà James L. Elliot va descobrir la presència de cinc anells que envoltaven a Urà en el plànol del seu equador. Els va anomenar Alpha, Beta, Gamma, Delta i Epsilon. Formen un cinturó de 9.400 km d'ample, estenent-se fins una distància de 51.300 km del centre del planeta. Al gener de 1986, durant el viatge d'exploració del Voyager 2 es van descobrir quatre anells més.

Urà té 21 satèl·lits. Les dues llunes majors, Oberon i Titania, les va descobrir Herschel en 1787. Les dos següents, Umbriel i Ariel, van ser descobertes per l'astrònom britànic William Lassell en 1851. Miranda, el satèl·lit més interior conegut abans del Voyager, va ser descobert en 1948 per l'astrònom nord-americà Gerard Pieter Kuiper. Al 1985 i 1986 el Voyager 2 va permetre als científics descobrir deu noves llunes, amb diàmetres inferiors als 100 quilòmetres.