Urà
és el setè planeta quant a distància al Sol, que gira
fora de l'òrbita de Saturn i dintre de l'òrbita de Neptú.
És de sisena magnitud, pel que és poc observable a primera
vista. Urà va ser descobert accidentalment en 1781 per l'astrònom
britànic William Herschel.
Urà té un diàmetre
de 52.200 km i la seva distància mitjana al Sol és de 2.870
milions de quilòmetres. Triga 84 anys a completar una òrbita
i 17 hores i 15 minuts en una rotació completa sobre el seu eix,
que està inclinat 8° en relació amb plànol de
l'òrbita. La seva atmosfera està formada fonamentalment d'hidrogen
i heli, amb una mica de metà. A través del telescopi, el
planeta apareix com un disc verd blavós amb un pàl·lid
contorn verd.
Al 1977, mentre s'observava l'ocultació
d'una estrella darrere del planeta, l'astrònom nord-americà
James L. Elliot va descobrir la presència de cinc anells que envoltaven
a Urà en el plànol del seu equador. Els va anomenar Alpha,
Beta, Gamma, Delta i Epsilon. Formen un cinturó de 9.400 km d'ample,
estenent-se fins una distància de 51.300 km del centre del planeta.
Al gener de 1986, durant el viatge d'exploració del Voyager 2 es
van descobrir quatre anells més.
Urà té 21 satèl·lits.
Les dues llunes majors, Oberon i Titania, les va descobrir Herschel en
1787. Les dos següents, Umbriel i Ariel, van ser descobertes per l'astrònom
britànic William Lassell en 1851. Miranda, el satèl·lit
més interior conegut abans del Voyager, va ser descobert en 1948
per l'astrònom nord-americà Gerard Pieter Kuiper. Al 1985
i 1986 el Voyager 2 va permetre als científics descobrir deu noves
llunes, amb diàmetres inferiors als 100 quilòmetres.