Una nova es un estrella que augmenta enormement la seva lluentor de forma sobtada i despres empal·lideix lentament, però pot continuar existint durant cert temps. Una supernova també, pero l' explosió destrueix o altera l'estel. Les supernoves són molt més rares que les noves, que s' observen amb bastanta freqüència.
Durant alguns díes, la supernova radía la mateixa energia que durant toda la seva vida, arribant a lluir més que el conjunt d'estels que resideixen a la seva galaxia. Amb el pas dels anys, el remanent de la supernova es dispersarà creant una nebulosa.
La foto del Telescopi Espacial Hubble mostra les restes de la supernova M1 (NGC 1952).
Les supernoves que tenen lloc a la nostra galxia són tot un espectacle, ja que arriben a ser visibles a simple vista amb una lluentor tal que es poden veure de dia. Entre las supernoves més famoses es troben la del any 1054 d.C, registrada pels xinesos. Johannes Kepler, contemporani i col·lega de Galileu, va enregistrar una d'aquetes supernoves properes en l'any 1604 abans de la invenció del telescopi. Des de llavors no hem vist ninguna en la Vía Láctea, però en 1987, un estel va apareixer en els cels australs éssent visible també a simple vista. Es tractava de la supernova SN 1987 A (A, per ser la primera de l' any) i estaba situada al Petit Núvol de Magallanes, una de les galaxies satèlit de la Vía Làctia.
Supernova 1987A
