Aquesta  estructura hostatja un estel de neutrons molt potent que potser la resta central de l' explosió. Resulta molt comú per al el nucli d'un estel que explota como supernova, disfrutar d' una nova vida en forma d'estel de neutrons giratori, o púlsar, després d'alliberar-se de les seves capes externes. En el cas d' N49, no ens trobem només davant d'un simple estel de neutrons, sinó que  gira cada 8 segons i  posseeix  un camp magnètic mil billons de vegades  més potent que el camp magnètic terrestre. Aquesta notable característica col·loca aquest estel en la classe exclusiva d' objetes denominats "magnetars".

El 5 de Març de 1.979 aquest estel de neutrons va  desencadenar  un episodi històric d' explosió de raigs gamma que va ser  detectat por nombrosos satèl·lits. Els  raigs gamma porten millons de vegades més energía que els fotons visibles, pero l' atmosfera terrestre ens protegeix bloquejant els que procedeixen de l'espai exterior. Des de l'estel de neutrons de N 49 ha surgit emissió de raigs gamma en diverses ocasions posteriors.