Aparell respiratori

Aparell respiratori

Una de les funcions vitals dels éssers vius és la respiració, és a dir, la captació d'oxigen del medi extern i l'expulsió de diòxid de carboni produït pel metabolisme. L'oxigen serà utilitzat per les cèl·lules per a la combustió de la matèria orgànica i l'obtenció de l'energia que aquesta conté.

Aquest intercanvi de gasos es fa sempre a través d'una superfície que ha d'estar evidentment en contacte, més o menys directe, amb l'exterior i, alhora, ser de naturalesa permeable al pas de gasos.

Si es vol fer més efectiu aquest intercanvi el que s'haurà d'intentar és augmentar, de la manera que sigui, la superfície d'intercanvi: expansions laminars, ramificades o plomoses; divisió en múltiples esferes...

Figura 53.- Imatge de diversos anèl·lids poliquets (Sabellidae) amb els plomalls de brànquies oberts. Fotografia d'Erling Svensen

Les condicions mínimes que ha de complir una superfície per poder ser utilitzada per a l'intercanvi de gasos són:

Ser permeable, per tant s'evitarà qualsevol tipus de recobriment que pugui impermeabilitzar-la encara que això suposi una pèrdua de protecció. Per compensar això, ja es buscaran altres sistemes per protegir les estructures encarregades de l'intercanvi.

Ser el suficientment gran com per permetre l'intecanvi necessari per mantenir l'activitat de l'animal.

Estar en contacte amb l'exterior.

Estar mullada, o com a mínim humida, ja que la presència d'aigua facilita l'intercanvi (capa monomolecular d'aigua).

Estar en contacte amb vasos sanguinis que s'encarregaran de transportar els gasos fins a la zona adequada.

En els casos més senzills, l'intercanvi de gasos respiratoris es fa a través de tota la paret del cos, que es troba profusament irrigada per vasos sanguinis (respiració cutània). La presenten animals d'organització senzilla i generalment de talla petita. La majoria són d'ambients aquàtics o terrestres amb un alt grau d'humitat. En alguns casos pot utilitzar-se com a complement d'altres tipus de respiració.

A mesura que els animals van augmentar de talla corporal es va anar fent necessària l'aparició d'òrgans respiratoris (brànquies, pulmons i tràquees) localitzats en diferents parts del cos.

Les brànquies (respiració branquial) són formacions externes que presenten nombrosos grups animals, generalment d'ambients aquàtics, i que capten l'oxigen dissolt a l'aigua.

L'origen de les brànquies pot ser diferent, segons el grup animal:

Expansions de diferents parts de la paret del cos
Modificacions dels apèndixs

Anèl.lid poliquet (Sabella)

Fotografia d'Erling Svensen

Els pulmons (respiració pulmonar) són formacions internes que capten l'oxigen de l'atmosfera amb què estan en contacte per alguna obertura.

Són característics dels vertebrats terrestres.

Alvèols pulmonars vistos al microscopi electrònic d'escombratge

Fotografia de L. De Vos, Biodic, Université Libre de Bruxelles.

Les tràquees (respiració traqueal), característiques dels artròpodes terrestres, consisteixen en invaginacions del tegument en forma de petits tubets pels quals circulen els gasos respiratoris, el transport dels quals queda, per tant, totalment independitzat del sistema circulatori.

Són característiques dels artròpodes terrestres.

Insecte Coleòpter (Cantharis rustica)