LA MESTRA
En saber que sóc mestra, la gent sol preguntar-me que ensenyo.
Quan explico que sóc tutora de nens i nenes de 3, 4 i 5 anys, generalment responen amb un "Ah!" tan ensopit que m’agradaria exclamar:

|
On sinó allà m’abraçaria un jovenet ben plantat i em diria que m’estima? |
On més podria lligar llaços al cabell, ajustar cinturons, veure una desfilada de modes a diari i encara que sempre em vesteixi de la mateixa manera, sentir dir que el meu vestit és bonic? |

|

|
On més podria guiar en l’escriptura de les primeres lletres una maneta que potser algun dia escrigui un llibre o un document important? |
En quin altre lloc oblidaria les meves penes perquè he d’atendre tantes “discussions”, “cocos” i cors afligits?
|

|

|
On conservaria l’ànima jove, sinó en mig d’un grup l’atenció del qual és tan efímera que sempre he de tenir a mà una capsa de
sorpreses? |
En quin altre lloc vessaria llàgrimes perquè cal donar per acabat un any de relacions felices?
|

|
|
Sóc una mestra d'Educació Infantil com moltes altres que sembren, perquè d'altres recullin.
Em sento gran treballant amb petits!
|

|
|