|
|
AFRAC |
Associació
per al Foment de la Raça
Asinina
Catalana |
àgnats |
Superclasse de vertebrats
que comprèn individus molt antics i primitius, aquàtics i
sense mandíbules. Molt nombrosos a l'era primària, avui en
resten molt poques espècies |
artiodàctils |
Ordre de la classe dels
mamífers
integrat per individus ungulats
i ungulígrads
molt difosos arreu del món |
ase |
Mamífer perissodàctil
de la família dels èquids
(Equus asinus), d'aspecte semblant al cavall
però mes petit, d'orelles grosses i de cap també relativament
gros |
ase
eguasser |
Eguasser |
asiní
-ina |
Relatiu o pertanyent
a l'ase |
braquicèfal |
Dit dels individus de
cap arrodonit i curt |
cavall |
Mamífer
de l'ordre dels perissodàctils,
de dimensions grosses i de constitució forta i àgil alhora,
utilitzat com animal de tir, de sella, etc., de la família dels
èquids
(Equus caballus) |
cenozoic |
Tercera era del fanerozoic,
situada entre el mesozoic
i l'actual |
cordats |
Grup d'animals de simetria
bilateral amb un sol cordó nerviós dorsal tubular i fissures
branquials a la faringe, dividits en tres embrancaments: urocordats
o tunicats, cefalocordats i vertebrats
o craniotes |
dentina |
Substància calcària
que forma la massa principal de les dents, envolta la polpa dental i va
coberta per l’esmalt en la corona i pel ciment en l’arrel |
egua |
Femella del cavall |
eguasser |
Ase
mascle destinat a ésser juntat a una egua |
eocè |
Segona època
del terciari
inferior, compresa entre el paleocè
i l'oligocè |
èquids |
Família de mamífers
de l'ordre dels perissodàctils
que comprèn el cavall,
l'ase
i les zebres. Es caracteritzen perquè tenen un sol dit per extremitat,
s’alimenten d’herbes i fulles, en prats, sabanes i deserts, i són
gregaris i polígams, amb diversos sistemes socials; les femelles
són polièstriques i tenen un jove per any |
euga |
Egua |
eugasser |
Eguasser |
genealogia |
Ciència que estudia
el parentiu entre persones i llinatges i n'estudia l'origen, la descendència
i les aliances |
gropa |
Part posterior de l'esquena
d'un èquid |
guarà |
Eguasser |
herbívor |
Dit de l'animal que només
es nodreix d'aliments vegetals |
heterodont |
Dit dels animals que posseeixen
diferents tipus de dents |
lofodont |
Dit del tipus de molar en què
la superfície lliure de la corona té els relleus units formant
crestes transversals |
mamífers |
Classe de cordats
de l'embrancament dels vertebrats
amb el cos proveït de glàndules mamàries |
mesozoic |
Segona era del fanerozoic,
compresa entre el paleozoic i el cenozoic.
Hom el considera sinònim de secundària o era secundària |
miocè |
Època del terciari
superior, compresa entre l'oligocè
i el pliocè |
mul |
Híbrid de l'ase
i l'egua
o del cavall
i la somera |
mula |
Femella del mul |
musell |
Part anterior sortint
de la cara de certs mamífers
i peixos, on hi ha la boca i els forats del nas |
oligocè |
Última sèrie
o època del terciari
inferior, compresa entre l'eocè
i el miocè |
paleocè |
Primera època
del terciari
inferior, situada damunt del cretaci i sota l'eocè |
perissodàctils |
Ordre de mamífers
de la infraclasse dels placentaris, amb les extremitats allargades i el
tercer dit molt desenvolupat, crani gros, sense clavícula i herbívors.
L'ordre comprèn quatre famílies: el brontotèrids (fòssils),
els èquids
(ases,
cavalls,
zebres i formes properes), els tapírids (tapirs) i els rinoceròtids
(rinoceronts). Tenen en comú el peu ungulígrad,
amb el tercer dit (mitger) cobert per un unglot, fèmur amb un tercer
trocànter, calcani que no s’articula amb la fíbula, nasals
posteriorment amples i molars lodofontes.
Derivaren a l’Eocè
dels fenacodòntids, una família d’artiodàctils |
peülla |
Formació còrnia
dels mamífersungulígrads,
artiodàctils
i perissodàctils,
per tal de protegir l’únic dit sobre el qual s’aguanta l’animal
del desgast consegüent a la marxa |
peüngla |
Peülla |
probòscide |
Trompa d’un animal |
proboscidi |
Ordre de mamífers, de
la subclasse dels teris, que comprèn animals de gran volum, amb
una llaga trompa olfactiva i prènsil, i la pell gruixuda i amb poc
pèl. Hi pertanyen l’elefant africà (Loxodonta africana)
i l’elefant asiàtic (Elephas indicus) |
quaternari |
Darrer període
de l'escala cronostratigràfica o geocronològica, per sobre
del terciari,
amb el qual forma l'era anomenada cenozoic |
RAC |
Abreviatura emprada
en la present pàgina web que vol dir Raça Asinina
Catalana |
ruc |
Ase |
somera |
Ase
femella |
semental |
Animal mascle llavorer,
destinat a la cria |
templa |
Cadascuna de les dues parts
laterals del cap compreses entre el front, l’orella i la galta |
terciari |
Període més
àntic de l'era cenozoica |
ullal |
Tipus dent que es presenta en
la dentadura heterodont dels mamífers i que es caracteritza per
la seva forma cònica, amb la corona acabada en una punxa, i pel
fet de tenir una sola arrel |
unguiculat |
Dit del mamífer que té
els caps dels dits recoberts d’ungla, en contraposició als ungulats,
que són proveïts de peüngles |
ungulat |
Dit del mamífer que té
els dits de cada extremitat protegits per una peülla, en contraposició
als unguiculats, que tenen els caps dels dits recoberts d'ungla |
ungulígrad |
Dit dels mamífers terrestres
que en caminar només descansen la punta dels dits sobre el sòl |
urocordats |
Embrancament d'animals
del superembrancament dels cordats,
que es caracteritzen perquè en estat larva presenten un cordó
nerviós dorsal i un notocordi. Es divideixen en tres classes: els
ascidiacis, els taliacis i les apendiculàries |
vertebrat |
Dit, convencionalment, d'un
animal proveït de columna vertebral. També embrancament de
cordats, que comprèn els animals amb el notocordi reemplaçat
per la columna vertebral, és a dir, els mamífers, els ocells,
els rèptils, els amfibis, els peixos i la superclasse dels àgnats |
zootècnia |
Ciència de la
producció i explotació dels animals domèstics |