Galba

Vespasià (69 - 79)

L'accés al principat de Titus Flavi Vespasià, provinent de l'ordre eqüestre itàlic, indica que l'antiga noblesa romana ja no és la dipositària del poder sinó que aquest es troba més aviat en mans de l'exèrcit. Després dels difícils anys passats Vespasià va propiciar la recuperació econòmica, va obrir el senat a més provincials i va promoure l'ordre eqüestre, en comptes dels lliberts, en l'administració. Així mateix va emprendre grans obres públiques com el Colosseu. Va associar el seu fill primogènit Titus, l'escollit per succeir-lo, a les més altes responsabilitats de govern. Les fronteres van ser reforçades en diverses regions en perill i la rebel·lió jueva va ser esclafada per Titus amb la destrucció de Jerusalem.

Titus (79 - 81)

El brevíssim regnat de Titus, mort de malaltia al cap de dos anys, va deixar tanmateix un excel·lent record, però no en destaca res de memorable sinó la fi de les obres de l'amfiteatre Flavi o Colosseu, iniciades pel seu pare, i l'arc de Titus al fòrum romà. Durant el seu regnat es van produir dos desastres: la desaparició de Pompeia i Herculà sota l'erupció del Vesuvi i un nou incendi devastador a Roma.

Sesterci amb l'efígie de Domicià.

Tot i els seus èxits com a administrador i defensor de les fronteres, des d'aviat les seves tendències autoritàries i demagògiques li van comportar la desafecció de la noblesa romana, però no li van fer perdre l'estimació de les classes populars i els soldats, que va mirar d'atreure amb espectacles magnificents les unes i amb pujades de sou els altres. Després de la revolta fallida de Saturní, Domicià va tornar-se malfiat i va exercir un règim de terror que va afectar sobretot la classe senatorial, fins que una conxorxa en la qual va participar la seva muller Domícia va reeixir a assassinar-lo al seu llit. Igual que Neró, un cop mort el seu nom i les seves imatges van ser eliminats dels monuments públics (damnatio memoriae).