Cada substantiu es declina seguint només un model. Se sap com es declina un substantiu a partir del seu enunciat (que apareix al diccionari), compost de dues formes: la primera és el nominatiu i la segona el genitiu (normalment només el final). El genitiu indica la part del substantiu invariable (a la qual s'afegeixen les terminacions) i la declinació a la qual pertany: -ae (1^a), -i (2^a), -is (3^a), -us (4^a) i -ei (5^a). El nominatiu indica el tipus dins la declinació. A continuació hi ha un quadre en què es resumeixen les diverses possibilitats:

NOTA: els parèntesis indiquen com acaba el tema en aquelles formes que no tenen desinència de cas (-Ø) en nominatiu. NO SÓN DESINÈNCIES.

ATENCIÓ

Cal anar amb compte amb els substantius (de la 2^a i de la 3^adeclinacions) que tenen en l'enunciat un doble tema diferent per al nominatiu i per al genitiu. El de genitiu serveix per a tots els casos excepte per al nominatiu i el vocatiu singulars (i l'acusatiu sg. en els neutres). Per exemple:

ager agri m. té dos temes:  

• ager(o)- per al N i V sg,
• agro- per a tots els altres casos.                                                

senex senis m. té dos temes:   

• senec- per al N i V sg,
• sen- per a tots els altres casos.                                                     

nomen nominis n. té dos temes:    

• nomen- per al N, V i  Ac sg,
• nomin- per a tots els altres casos.