Una de les primeres obres literàries en llatí va ser una simple traducció de l’Odissea, feta en versos saturnis a mitjans del segle III a. C. per un grec anomenat Livi Andronic, que va traslladar a Roma el sistema escolar grec, basat en l’estudi i el comentari d’Homer. Tot i així els següents autors que van conrear l’epopeia a Roma van abandonar els mites grecs per centrar el tema dels seus poemes en la història de Roma. Així el Bellum Punicum de Nevi (s. III a. C.) se centrava en les recents guerres púniques, començant per les seves causes llegendàries: els amors truncats d’Eneas i Dido. En canvi Enni (239-169 a.C.), en els seus Annals, va anar més enllà, ja que va voler narrar tota la història de Roma, des dels seus orígens fins a les guerres púniques, però buscant les explicacions racionals dels fets i defugint la intervenció dels déus. Enni va ser l’introductor en la poesia llatina de l’hexàmetre, el vers de l’èpica homèrica.
 |
Dotze
segles de literatura llatina
|
 |
 |
 |
