OVIDI MESTRE D'AMOR: POESIA DIDÀCTICA AMOROSA

• Art amatòria (Ars amatoria)

  En aquesta obra, coneguda també per Art d’estimar, Ovidi vol ensenyar la pràctica de la seducció amb l’objectiu de la unió carnal extramatrimonial. L’Art amatòria té tres llibres. Els dos primers van adreçats als homes, mentre que el tercer es dirigeix a les dones: El llibre I explica on és possible trobar les dones -els llocs públics, sobretot en els espectacles- i els recursos per conquistar-les: cartes, regals, l’elegància, la galanteria, les promeses, els mitjans de pressió psicològica com llàgrimes, petons... El llibre II ensenya la manera de conservar l’amant. Les instruccions són: ser afectuós, agradable i complaent, fer compliments i regals -i especifica quina mena de regals-, dissimular les infidelitats tant les pròpies com les de l’amiga, provocar gelosia de vegades, ser discret, i aconseguir que el plaer sexual sigui compartit. El llibre III dóna consells a les dones sobre els mitjans per embellir-se, la instrucció que han de tenir (poesia, dansa, música), les armes psicològiques (rialla, plaer), la conducta envers l’amant, com eludir la vigilància del marit o del guardià. En l’Art amatòria Ovidi mostra humor en les observacions psicològiques i erudició en els exemples dels amors mitològics. És destacable el reconeixement implícit per a la dona de drets que la tradició li negava: al plaer, a la cultura, a la llibertat. Amb tot cal dir que les dones que apareixen als poemes d’Ovidi i dels altres elegíacs són cortesanes, noies de classe inferior i aristòcrates vídues o divorciades. La matrona o dona casada de classe alta rarament és objecte de les atencions dels poetes. L’Art amatòria va tenir un gran èxit de públic, però el seu caràcter amoral, palès en el fet que solament parla d’amors il·legítims, va topar amb molts interessos: la reforma moral, per mitjà de lleis i propaganda a favor del matrimoni, amb la qual August pretenia lluitar contra el relaxament dels costums que imperava a Roma, la classe dirigent de Roma, que hi veia reflectits els seus vicis i immoralitats.

• Remeis d’amor (Remedia amoris)

  Ovidi va escriure aquesta obra justament per esborrar la mala impressió causada per l'Art amatòria: hi explica com no deixar-se seduir i com alliberar-se de l'amor, per exemple concentrant-se en els defectes de l'estimada o procurant trobar-la just després de llevar-se, sense maquillatge i desarreglada. De fonts epicúries i estoiques prové la idea, present en aquesta obra, que l'amor és una forma de demència. Així els Remeis d'amor es presenten com una guia espiritual per a una vida més sana i racional. De tota manera, com que manté el mateix to enjogassat no li serveix per disculpar-se de l'Art amatòria.

• Cosmètics per a la cara de la dona (Medicamina faciei feminae)

  És un receptari de cosmètics del qual es conserven uns cent versos.

	Dotze segles de literatura llatina
	Els gèneres literaris a Roma