ELS ÀUGURS
Els àugurs (augures) no eren pas endevins
sinó els experts a prendre auspicis. El seu atribut era el lituus,
un bastó corbat. Els auspicis eren el ritus que obligava
els magistrats
a comprovar per mitjà dels àugurs i les seves tècniques
si les decisions polítiques i militars estaven d'acord amb la voluntat
dels déus. Davant qualsevol acte públic -abans d'efectuar
unes votacions, d'iniciar
una batalla- el magistrat encarregat consulta els déus a través
d'un dels setze membres que componien el col·legi dels àugurs.
Els àugurs realitzen la consulta i n'interpreten el resultat, mitjançant
alguna de les diverses tècniques que s'utilitzaven: contemplant
i interpretant el vol de les àguiles i voltors o el cant dels corbs
o mussols, la manera de menjar dels pollastres sagrats, els llamps i els
trons o bé els omina -signes prodigiosos esdevinguts fortuïtament
com terratrèmols, eclipsis de lluna o el naixement d'animals monstruosos.

Estatueta de bronze d'un àugur
amb el seu lituus, Roma, 550 a.C.
|
|