En algunes etapes de la historia, els artistes es fixen en la societat en què viuen i s'esforcen per a reflectir-la en les seves obres. És la postura que adopten en el moviment artístic i literari que apareix a meitat del segle XIX, el Realisme.
Els escriptors i artistes realistes extreuen els seus temes de la vida quotidiana; descriuen les ciutats i el camp i la forma de viure dels diferents grups socials. Senten certa inclinació per a reflectir els problemes del moment, o els sectors socials més desassistits, com ara els jornalers del camp o el proletariat urbà. Una postura extrema, el naturalisme, en plasma únicament els aspectes desagradables.
En aquest fet
hi ha una forta influència del cientisme positivista del segle,
així com de l'invent de la fotografia, i de les noves ideologies
socials que s'estenen arreu d'Europa, per a les quals l'acte més
simple de la vida humana o la vida de l'obrer té el valor de tema
per a l'art, en lloc de la història o de la mitologia. El moviment
realista, nascut a França, s'estengué arreu i tingué
com a conseqüència l'impressionisme.