Juguem construint en temps d’esbarjo 2016

Actualitzat: 1-7-2016

Curs 15-16
Escola de Bordils

El curs 09-10, aniversari del 75è aniversari de l’escola, a través de desitjos dels alumnes va ser l’inici de la construcció de totes aquelles idees prèviament consensuades entre tots: el galliner, l’hort, el laberint, els turons, les cabanes, el pessebre, la bassa i el que vindrà. Ens ho expliquen els alumnes de 6è en aquest article del Racó verd.

Fins aquest curs, tot s’ha executat amb els alumnes, dins projectes de cicle, intercicle o classe, acompanyats pels mestres i experts, que sovint han estat famílies de l’escola o persones del poble.

Aquest darrer curs, s’ha obert la possibilitat de construir en estones d’esbarjo. La intenció és que a poc a poc, aquesta activitat acabi sent autogestionada pels mateixos alumnes. A l’inici de curs, per tal que la gestió fos més lleugera, la classe de 5è va elaborar unes normes de funcionament que posteriorment van ser consensuades amb la resta de l’escola. Cada dia, uns encarregats són responsables de comprovar que tothom disposa del material necessari per construir. Amb el pas del temps, va ser necessari reajustar les normes perquè fossin més coherents amb el que estava passant i tinguessin una millor funcionalitat. També va néixer “el consell del pati” com una necessitat a l’hora de decidir noves normes o aportar idees i així ser-hi representats tota l’escola i no només una classe. Així, d’aquest consell en formen part dos alumnes de casa classe, ells són els encarregats de comunicar tot allò acordat. La zona del pati reservada a construir, es batejada pels nens com a “zona de cabanes” perquè, sobretot, s’hi construeixen cabanes però també botigues, i petites construccions de tot tipus: atuells d’argila del pati, mòbils fets amb escorça d’alzina surera, arcs, bancs, timbres per les cabanes, cortines i més i més elements que la seva imaginació crea (a manera de poblat prehistòric).

 

Una altra de les finalitats importants, és prendre consciencia que amb materials que no se li dóna cap ús i per tant són considerats de rebuig, adquireixen un valor i una utilitat en el pati ja que els permet construir. Des de les branques de la poda, canyes del horts o de blat de moro, suro d’alzines sureres sense ús, fulles de tot tipus, còdols, fustes velles i sobreres de les construccions que es realitzen al pati cada any i altres materials naturals que arriben constantment als “palots”, lloc on el material queda ordenat.

 

Pel curs vinent, la nostra intenció és que tot allò que succeeix en estones d’esbarjo a la zona de cabanes, se li pugui donar un seguiment en altres moments i llocs. Per exemple hi ha nenes que tenien molt d’interès en la recollida de l’aigua dels teulats de les cabanes. Pot ser l’inici d’una investigació: com ho podem fer per recollir l’aigua? Com han de ser els recipients perquè hi càpiga tota l’aigua de la pluja? Tindrà relació amb el teulat?

Aquesta aigua és la mateixa que la que surt per l’aixeta de l’escola i de casa? Altres han fet arcs: quines branques són més adequades per fer-lo? Per tant hi ha branques que són més flexibles que d’altres? Com ho podem fer perquè la corda es mantingui tensa? Les sagetes, quines dimensions han de tenir respecte l’arc? I així més i més preguntes.

Altres construccions poden fer-se pel pur plaer de crear: formes amb l’argila, les fustes el suro....