Vet aquí una vegada, hi havia un poble molt petit on la gent s'aixecava amb cara de pomes agres. Es trobaven pel carrer i no es deien res, ni un trist "hola".

Al costat del poble hi havia una muntanya que era molt alta. Tan alta que des del cim d'aquesta muntanya es podia contemplar per tots costats una gran extensió de terra.
Un dia, la muntanya pensava: "Quina llàstima, la gent del poble no es saluda i sembla que estiguin enfadats i mai vénen a visitar-me".

Ah! però..., sabeu què va passar? Doncs, que un dia varen arribar per aquelles terres uns nois i noies forasters, carregats amb motxilles i tendes, buscant un lloc per acampar.
En veure aquella muntanya hi van pujar. Tots quedaren sorpresos de la seva bellesa i van decidir quedar-se al seu cim.
Cada dia al matí la gent del poble sentia: "Bon dia, bon dia!!" I ningú no sabia d'on arribava. Fins que es van adonar que venia de la muntanya.
Al dia següent, en sentir "Bon dia!!", un va contestar "Bon dia a tu també!!". A tots els nens els va fer molta gràcia i durant els següents dies, tothom, en escoltar "Bon dia" responien "Bon dia a tu també".

Des d'aquell dia, van descobrir la bona sensació que es té al donar i rebre salutacions cordials i amables, i la gent es saludava i somreia i van començar a anar a la muntanya que es va posar molt contenta i feliç.