MÉS
ENLLÀ DEL GRAN RIU
Una
vegada la llebre li va dir a l'ós:
- He de fer un viatge i tu no pots venir amb mi, ni tampoc l'ánec, ni l'elefant, ni el ratolí.
- Oh no! - va dir l'ós-, no pots anar sola. T'hem d'acompanyar, perquè has de passar el gran riu i el riu és molt ample i profund.
- Sí - va dir la llebre-, conec el riu, i he de fer aquest camí tota sola. Però tu, si vols, hem pots acompanyar fins a la riba.
Tots junts van anar cap al gran riu. L'ós rentador notava com el cor se li encongia.
Quan van arribar al riu, la petita llebre va dir:
-Me n'he d'anar, ara tu et quedes aquí. Pots pensar en mi i estaria bé que parlessis de mi amb l'ànec, l'elefant i el ratolí. A ells els hi agrada molt escoltar contes, i tu ja saps quins els podràs explicar, però jo...
A la llebre se li va esquerdar la veu i una llàgrima li va baixar per la cara.
- Jo, jo me n'he d'anar ara. Cuida't. Us estimo.
- Adéu siau, que vagi bé - li digué l'ós tot acomiadant-se de la lebre ja que sabia que no la tornaria a veure més.
I la llebre va abraçar l'ós. Es van abraçar ben fort. L'ós la va estrènyer contra el seu cor. La llebre es va desfer de l'abraçada i va dir:
- Me n'he d'anar ara.
- He de fer un viatge i tu no pots venir amb mi, ni tampoc l'ánec, ni l'elefant, ni el ratolí.
- Oh no! - va dir l'ós-, no pots anar sola. T'hem d'acompanyar, perquè has de passar el gran riu i el riu és molt ample i profund.
- Sí - va dir la llebre-, conec el riu, i he de fer aquest camí tota sola. Però tu, si vols, hem pots acompanyar fins a la riba.
Tots junts van anar cap al gran riu. L'ós rentador notava com el cor se li encongia.
Quan van arribar al riu, la petita llebre va dir:
-Me n'he d'anar, ara tu et quedes aquí. Pots pensar en mi i estaria bé que parlessis de mi amb l'ànec, l'elefant i el ratolí. A ells els hi agrada molt escoltar contes, i tu ja saps quins els podràs explicar, però jo...
A la llebre se li va esquerdar la veu i una llàgrima li va baixar per la cara.
- Jo, jo me n'he d'anar ara. Cuida't. Us estimo.
- Adéu siau, que vagi bé - li digué l'ós tot acomiadant-se de la lebre ja que sabia que no la tornaria a veure més.
I la llebre va abraçar l'ós. Es van abraçar ben fort. L'ós la va estrènyer contra el seu cor. La llebre es va desfer de l'abraçada i va dir:
- Me n'he d'anar ara.
La
llebre va alçar la pota. Va fer adéu i després se'n
va anar al riu.
Més tard l'ós solia explicar: "Va entrar a l'aigua, però no es va enfonsar. Va ser com si estigués asseguda en una barca que la portava, però no vaig veure cap barca. Després la llebre es va deixar de veure".
El petit ós es va quedar allà: tenia un pes al cor. Es va asseure damunt una pedra i va plorar.
A la fi l'ós es va mocar, va alçar el cap, es va eixugar les llàgrimes i va pensar com s'ho feien abans per donar-se ànim. "Tu ets fort com una llebre i jo sóc fort com un ós, i amb això en tenim prou".
- En tenim prou -va dir molt baixet l'ós. Després va agafar aire i va tornar a dir amb una veu més forta i segura:
-En tenim prou.
I després l'ós va tornar a casa. Va abraçar l'elefant, l'ànec i el ratolí.
-La llebre no tornarà -va dir tot tranquil- ha marxat per sempre. M'he acomiadat d'ella dient-li adéu i que li vagi tot molt bé.
Més tard l'ós solia explicar: "Va entrar a l'aigua, però no es va enfonsar. Va ser com si estigués asseguda en una barca que la portava, però no vaig veure cap barca. Després la llebre es va deixar de veure".
El petit ós es va quedar allà: tenia un pes al cor. Es va asseure damunt una pedra i va plorar.
A la fi l'ós es va mocar, va alçar el cap, es va eixugar les llàgrimes i va pensar com s'ho feien abans per donar-se ànim. "Tu ets fort com una llebre i jo sóc fort com un ós, i amb això en tenim prou".
- En tenim prou -va dir molt baixet l'ós. Després va agafar aire i va tornar a dir amb una veu més forta i segura:
-En tenim prou.
I després l'ós va tornar a casa. Va abraçar l'elefant, l'ànec i el ratolí.
-La llebre no tornarà -va dir tot tranquil- ha marxat per sempre. M'he acomiadat d'ella dient-li adéu i que li vagi tot molt bé.
Tots junts van anar a donar un tomb. Sense dir res. Cadascun amb els seus pensaments i records. Llavors l'elefant va entrebancar-se amb una llauna. Va caure, i de la bossa, li va rodar la trompeta.
L'elefant va agafar la seva trompeta i va tocar una cançó: TROBAREM A FALTAR EL TEU SOMRIURE...
L'ànec va començar a marcar el compàs i el ratolí es va treure la flauta de la butxaca.
Van tocar tota la tarda i fins i tot l'ós es va posar a ballar. Van tornar a casa molt tard, passada la mitjanit, i es van posar a dormir.
Al bell mig de la nit, quan el ratolí va tornar a obrir els ulls, va dir:
- Escolta, ós, que estàs dormint?
- Noooo - va grunyir.
- Creus que la llebre ens ha estat escoltant mentre tocàvem?
-És clar - va dir l'ós i va acariciar el ratolí.
-Llavors hem de tocar més sovint.
-Hm - va rondinar l'ós.
I llavors l'única cosa que es va sentir va ser el vent entre els arbres.