Vet aquí una vegada, dos nens que jugaven tranquil·lament en un parc, quan va arribar en Marc que duia una joguina molt i molt maca, d'aquelles d'última generació i amb la que es podia fer gairebé de tot. En Xavi i en Miquel se'l van quedar mirant molt bocabadats. En Marc va continuar la seva ruta i va ensenyar a tothom aquesta magnífica joguina. Aleshores en Xavi i en Miquel van començar a parlar de com podien aconseguir-la.

L'endemà van tornar a quedar per sortir a jugar i va ser quan en Miquel li va dir al Xavi: -"Escolta'm tinc un pla, ja sé com fer-ho per aconseguir la joguina". Aleshores molt sorprès en Xavi li va dir:

-"Com creus que ho podrem fer, perquè te'n recordo que en Marc mai deixa res".
-"Doncs molt fàcil" va exclamar en Miquel:-"Haurem de fer el següent: Primer, haurem de trucar-lo perquè porti la joguina al parc, aleshores tu l'has d'entretenir mentre jo li agafo la joguina, i quan se n'adoni que no la té li diem que ha passat un nen que se l'ha emportat, així pensarà que l'ha perdut i nosaltres podrem jugar tranquil·lament amb ella".
-"Ja, si això sembla molt bona idea, però no creus que s'ho prendrà malament?" Va comentar en Xavi.
En Miquel molt sorprès de la resposta del seu amic li va dir:

-"Si, potser si que s'ho pot prendre malament, però nosaltres aconseguirem el que volem, que al cap i a la fi és jugar amb aquella joguina. Després ja li tornarem!"
-"A veure Miquel, que no te n'adones que li podem fer molt de mal, no creus que seria millor demanar-li que si us plau ens pot deixar jugar amb la seva joguina i amb ell?"
-"Si, tens raó, potser és una molt bona idea, però és que en Marc ja saps com es d'especial, no voldrà pas jugar amb nosaltres"
-"Mira, per què no el truquem per telèfon, li diem de quedar i quan estigui aquí li comentem, que jo crec que de ben segur ens dirà que si" va exclamar en Xavi.
Aleshores, van trucar-lo per quedar a la tarda. Quan eren les 5 en Marc va arribar al parc amb aquella meravellosa joguina i va ser quan en Xavi de manera molt educada li va dir:

-"Què m'ho deixes si us plau?"I en Marc li va respondre :

-"Sí, però haurem de jugar els tres junts sense baralles ni problemes!" i de seguida en Miquel li va dir:

- "Per mi no hi ha cap problema, si juguem tots tres ens ho passarem d'allò més bé!"
Aleshores, no s'ho van pensar gaire i es van posar a jugar. Primer en Xavi va gaudir de la joguina, desprès en Miquel li va dir:

-"Xavi, que m'ho deixes, si us plau?" i en Xavi no va dubtar i li va dir:

- "Sí, gràcies".

I així tots tres compartien i jugaven amb aquella joguina tan especial i van passar unes estones molt bones.