Per això, quan algú es donava alguna cosa o es feia un favor, ningú no sabia què dir. El rei, veient la preocupació del poble, va convocar un concurs per buscar la paraula adient per agrair un fet.

Van arribar moltes propostes: "Que et bombin!", "Apa, tu!", "Wei!!"... Però cap d'aquestes va agradar al rei.

Un dia, el rei, estava passejant pels jardins del poble, tot sol, desvalgut, trist i desemparat va caure dins del llac. Com que no sabia nedar va començar a cridar. Un nen que passejava per allà es va atrevir a ajudar-lo. El rei, agraït, li va dir: - "Gràcies" i el nen li va contestar: -"De res". Al rei li va agradar molt i el va fer guanyador del concurs.

Així doncs, a partir d'aquell moment, la gent del poble va utilitzar aquella paraula per agrair qualsevol acte de bona voluntat de la gent.