FEBRER

Quan un dia una talpeta ve treure el cap d'entre una muntanyeta de terra per tal de veure si sortia el sol, li va ocórrer això:
(Era rodó marró, s'assemblava una mica a un xoriço i el pitjor de tot:
li va caure justament damunt del cap.)
- Quin fàstic!! Cridà la talpeta.
- Qui m'ha fet això en el cap?
(Però era tan curta de vista que ja no va poder veure a ningú.)
- Has estat tu qui m'ha fet això en el cap? Li va preguntar a la coloma que en aquell moment passava volant per allà.
- - Jo? No!!!, per què?. Jo ho faig així, li va contestar.
(I, pam!!! Un esquitx blanc i humit va caure a la terra justament a la vora de la talpeta, i li va tocar la pota dreta.)
- Has estat tu el que m'ha fet això en el cap? Li va preguntar al cavall que pasturava en el prat.
- Jo? No!!!, per què?. Jo ho faig així, li va contestar.
(I, plof, plof!!, cinc boles enormes i gruixudetes van caure, pesades, quasi damunt de la talpeta. En va quedar profundament impressionada)
- Has estat tu qui m'ha fet això en el cap? Li va preguntar a la llebre.
- Jo? No!!!, per què?. Jo ho faig així, li va contestar.
(I, ratatatatà quinze baletes rodones xiularen en les orelles de la talpeta. Se'n va salvar amb un bot arriscat.)
- Has estat tu el qui m'ha fet això en el cap? Va preguntar-li a la cabra, tot traient-la dels seus somnis.
- Jo? No!!!, per què?. Jo ho faig així, li va contestar.
( I, cloc, clac, cloc, clac, una riuada de caguerades del color del caramel va rodolar per l'herba. I a la tapeta quasi que li va agradar i tot.)
- Has estat tu qui m'ha fet això en el cap? Li va preguntar a la vaca que estava remugant.
- Jo? No!!!, per què?. Jo ho faig així li va contestar.
(I xof!!!, una massa de color marró-verdós es va vessar per damunt l'herba, a propet de la talpeta. I aquesta es va alegrar molt que no haguera estat la vaca qui li ho havia fet en el cap.)
- Has estat tu el qui m'ha fet això en el cap? Li va preguntar al porc.
- Jo? No!!!, per què?. Jo ho faig així li va contestar.
( I flop, una muntanyeta molla va caure en el prat. La talpeta es va tapar el nas.)

QUI M'HA FET AIXÒ?

Quan un dia una talpeta ve treure el cap d'entre una muntanyeta de terra per tal de veure si sortia el sol, li va ocórrer això: (Era rodó marró, s'assemblava una mica a un xoriço i el pitjor de tot: li va caure justament damunt del cap.) - Quin fàstic!! Cridà la talpeta. - Qui m'ha fet això en el cap? (Però era tan curta de vista que ja no va poder veure a ningú.) - Has estat tu qui m'ha fet això en el cap? Li va preguntar a la coloma que en aquell moment passava volant per allà. - - Jo? No!!!, per què?. Jo ho faig així, li va contestar. (I, pam!!! Un esquitx blanc i humit va caure a la terra justament a la vora de la talpeta, i li va tocar la pota dreta.) - Has estat tu el que m'ha fet això en el cap? Li va preguntar al cavall que pasturava en el prat. - Jo? No!!!, per què?. Jo ho faig així, li va contestar. (I, plof, plof!!, cinc boles enormes i gruixudetes van caure, pesades, quasi damunt de la talpeta. En va quedar profundament impressionada) - Has estat tu qui m'ha fet això en el cap? Li va preguntar a la llebre. - Jo? No!!!, per què?. Jo ho faig així, li va contestar. (I, ratatatatà quinze baletes rodones xiularen en les orelles de la talpeta. Se'n va salvar amb un bot arriscat.) - Has estat tu el qui m'ha fet això en el cap? Va preguntar-li a la cabra, tot traient-la dels seus somnis. - Jo? No!!!, per què?. Jo ho faig així, li va contestar. ( I, cloc, clac, cloc, clac, una riuada de caguerades del color del caramel va rodolar per l'herba. I a la tapeta quasi que li va agradar i tot.) - Has estat tu qui m'ha fet això en el cap? Li va preguntar a la vaca que estava remugant. - Jo? No!!!, per què?. Jo ho faig així li va contestar. (I xof!!!, una massa de color marró-verdós es va vessar per damunt l'herba, a propet de la talpeta. I aquesta es va alegrar molt que no haguera estat la vaca qui li ho havia fet en el cap.) - Has estat tu el qui m'ha fet això en el cap? Li va preguntar al porc. - Jo? No!!!, per què?. Jo ho faig així li va contestar. ( I flop, una muntanyeta molla va caure en el prat. La talpeta es va tapar el nas.)
- Heu estat vosaltres les qui m'heu fet això en el cap?, va estar a punt de preguntar de nou. Però quan s'hi va acostar va veure que eren dues mosques grosses i negres. Estaven menjant. - Per fi algú que em pot ajudar!, va preguntar tot seguit. - No et moguis brunziren les dues mosques que es van posar al seu cap. I en acabar després d'una estoneta, van dir: - Està molt clar!! Ha estat un gos!! Finalment la talpeta va saber qui li havia fet allò en el cap: Sant Pere, el gos del carnisser!! Veloç com un llamp, es va enfilar a la caseta de Sant Pere i li va dir: - Per fi!! Ja sé qui m'ha fet això en el cap!!, has estat tu? Oi? - Ho sento molt talpeta!! Disculpa'm, perdó!! Ha sigut sense voler, no me n'havia adonat… et ben asseguro que no tornarà a passar mai més.