març

El cargol i

l'herbeta de poniol

Vet aquí que una vegada hi havia un cargol que va tenir ganes d'anar a veure el forat d'on surt el sol, que és allí on comença el món.

Camina que caminaràs el cargol va arrossegar-se set dies i set nits. I heu de saber que al cap de set dies i set nits d'arrossegar-se per terra sense parar se sentí tot adolorit de la panxa i va creure que el millor que podia fer era buscar una herba de poniol per fer-se unes sopetes que li fessin passar el mal de ventre.

Se'n va anar al bosc, va buscar l'herba i estira que estiraràs de cap manera no lo va poder arrencar.

I amb aquestes que va passar l'escarabat, que el va veure molt enfeinat i li va dir:

- Què hi fas aquí, cargol? - Vull arrencar l'herba de poniol perquè he agafat mal de ventre anant a veure el forat d'on surt el sol. L'escarabat es va agafar al darrere del cargol i estira que estiraràs però l'herba de poniol no es podia arrencar.

I heus aquí que aleshores va passar la granota i en veure aquell parell tan enfeinats els va preguntar:

- Què hi feu aquí tan enfeinats? - Ajudo el cargol a arrencar l'herba de poniol perquè ha agafat un mal de ventre anant a veure el forat d'on surt el sol.

- Jo us ajudaré. I la granota estirava l'escarabat, i l'escarabat estirava el cargol i tots plegats estira que estiraràs però l'herba de poniol no s'arrencava.

I vet aquí que va passar l'esquirol i quan els va veure tan atrafegats es va deturar i els preguntà: - Què feu aquí tots plegats, que us veig tan enfeinats?

- Ajudem al cargol a arrencar l'herba de poniol. Ha agafat un mal de ventre anant a veure el forat d'on surt el sol.

- Ja us ajudaré jo. I l'esquirol es va agafar darrere la granota, i la granota estirava l'escarabat, i l'escarabat estirava el cargol, i estira que estiraràs; però no podien arrencar l'herba.

I heus aquí que aleshores va passar un conill i quan els va veure tan atrafegats es va aturar i els va preguntar: - Què hi feu aquí tots plegats, que us veig tan enfeinats?

- Ajudem al cargol a arrencar l'herba de poniol. Ha agafat un mal de ventre anant a veure el forat d'on surt el sol.

- Ja us ajudaré jo. I el conill es va agafar a la cua de l'esquirol, i l'esquirol estirava la granota, i la granota estirava l'escarabat, i l'escarabat estirava el cargol. I estira que estiraràs però l'herba de poniol no es podia arrencar.

I heus aquí que aleshores va passar un bou i quan els va veure tan atrafegats es va aturar i els va preguntar: - Què hi feu aquí tots plegats, que us veig tan enfeinats?

- Ajudem al cargol a arrencar l'herba de poniol. Ha agafat un mal de ventre anant a veure el forat d'on surt el sol.

- Com que veig que entre tots no podeu, ja us ajudaré jo. I el bou es va agafar a la cua del conill, i el conill estirava l'esquirol, i l'esquirol estirava la granota, i la granota estirava l'escarabat, i l'escarabat estirava el cargol, i estira que estiraràs, van estirar tant tots plegats que van aconseguir arrencar l'herba de poniol.

Llavors un cop el cargol s'havia pres l'herba de poniol tots els animals li van preguntar: - Com estàs? - Bé gràcies. Va contestar el cargol.

I com que tots els animals estaven molt contents, perquè després de molt d'esforç havien aconseguit el que pretenien. I el cargol va preparar una festa i va convidar tothom.

El cargol i l'herbeta de poniol
Vet aquí que una vegada hi havia un cargol que va tenir ganes d'anar a veure el forat d'on surt el sol, que és allí on comença el món. Camina que caminaràs el cargol va arrossegar-se set dies i set nits. I heu de saber que al cap de set dies i set nits d'arrossegar-se per terra sense parar se sentí tot adolorit de la panxa i va creure que el millor que podia fer era buscar una herba de poniol per fer-se unes sopetes que li fessin passar el mal de ventre.
Se'n va anar al bosc, va buscar l'herba i estira que estiraràs de cap manera no lo va poder arrencar. I amb aquestes que va passar l'escarabat, que el va veure molt enfeinat i li va dir: - Què hi fas aquí, cargol? - Vull arrencar l'herba de poniol perquè he agafat mal de ventre anant a veure el forat d'on surt el sol. L'escarabat es va agafar al darrere del cargol i estira que estiraràs però l'herba de poniol no es podia arrencar. I heus aquí que aleshores va passar la granota i en veure aquell parell tan enfeinats els va preguntar: - Què hi feu aquí tan enfeinats? - Ajudo el cargol a arrencar l'herba de poniol perquè ha agafat un mal de ventre anant a veure el forat d'on surt el sol. - Jo us ajudaré. I la granota estirava l'escarabat, i l'escarabat estirava el cargol i tots plegats estira que estiraràs però l'herba de poniol no s'arrencava. I vet aquí que va passar l'esquirol i quan els va veure tan atrafegats es va deturar i els preguntà: - Què feu aquí tots plegats, que us veig tan enfeinats? - Ajudem al cargol a arrencar l'herba de poniol. Ha agafat un mal de ventre anant a veure el forat d'on surt el sol. - Ja us ajudaré jo. I l'esquirol es va agafar darrere la granota, i la granota estirava l'escarabat, i l'escarabat estirava el cargol, i estira que estiraràs; però no podien arrencar l'herba. I heus aquí que aleshores va passar un conill i quan els va veure tan atrafegats es va aturar i els va preguntar: - Què hi feu aquí tots plegats, que us veig tan enfeinats? - Ajudem al cargol a arrencar l'herba de poniol. Ha agafat un mal de ventre anant a veure el forat d'on surt el sol. - Ja us ajudaré jo. I el conill es va agafar a la cua de l'esquirol, i l'esquirol estirava la granota, i la granota estirava l'escarabat, i l'escarabat estirava el cargol. I estira que estiraràs però l'herba de poniol no es podia arrencar. I heus aquí que aleshores va passar un bou i quan els va veure tan atrafegats es va aturar i els va preguntar: - Què hi feu aquí tots plegats, que us veig tan enfeinats? - Ajudem al cargol a arrencar l'herba de poniol. Ha agafat un mal de ventre anant a veure el forat d'on surt el sol.
- Com que veig que entre tots no podeu, ja us ajudaré jo. I el bou es va agafar a la cua del conill, i el conill estirava l'esquirol, i l'esquirol estirava la granota, i la granota estirava l'escarabat, i l'escarabat estirava el cargol, i estira que estiraràs, van estirar tant tots plegats que van aconseguir arrencar l'herba de poniol. Llavors un cop el cargol s'havia pres l'herba de poniol tots els animals li van preguntar: - Com estàs? - Bé gràcies. Va contestar el cargol. I com que tots els animals estaven molt contents, perquè després de molt d'esforç havien aconseguit el que pretenien. I el cargol va preparar una festa i va convidar tothom.