"Petita Massai"

Hi havia una vegada una nena que vivia a Tanzània i que es deia Petita Massai.
Un dia, el seu pare li va dir:
- La mare i jo serem fora tota la tarda, i tornarem a l'hora de sopar.
Quan la Petita Massai va veure que el seus pares havien marxat, va fer un salt i va dir:
- Això és molt avorrit! Aniré a fer un tomb una estoneta.
I va sortir a passejar. Es va enfilar a una palmera i es va banyar al riu. Va jugar amb un peix blau i amb un altre de groc. I en sortir de l'aigua, es va trobar un home alt, ros i molt distingit, que amb un accent estrany li va dir:

- Bona "tagda", menuda. Que has vist "peg" aquí un ELEFANT?
- No, no senyor, no n'he vist cap!, Bona tarda - li va respondre la nena.
- Oh, la la. Quina "contragietat"- va fer. I va agafar el seu equipatge i va continuar caminant.
La Petita Massai, una mica sorpresa per aquesta trobada, va anar ràpidament a avisar l'elefant que algú el buscava.
- Gràcies, gràcies, amigueta- va dir l'elefant quan va saber la notícia. A aquest home dolent se li ha posat al cap prendre'm els ullals per fer-ne tot de capses, braçalets i anells. Me'n vaig corrents a avisar la resta de la bandada.
I en el camí de tornada, la Petita Massai es va tornar a trobar aquell home.
- Bona "tagda", Petita Massai! Que has vist potser un "RINOCEGONT"?
- No, no senyor, no n'he vist ni un. Bona tarda - li va respondre la nena.
- Oh, la la, quina "contragietat"!- va fer. I se'n va anar amb les seves coses cap a una altra banda.
I la Petita Massai va anar ràpidament a avisar el rinoceront que algú el buscava.
- Moltes gràcies, bonica, per avisar-me- va dir el rinoceront quan va saber la notícia. Aquest pesat em vol tallar la banya per convertir-la en un mànec de ganivet, això sí, de disseny. Me'n vaig corrents a avisar tota la colla.
I quan ja era apunt d'arribar a casa seva, la Petita Massai es va trobar una altra vegada a l'home.
- Bona "tagda" xicoteta! Que has vist potser un "COCOGDGIL"?
- Doncs no senyor, no, ni un en tota la tarda. Apa, que tingui Bona tarda - li va respondre la nena.
- Oh! Quin escàndol!-va exclamar. Això és una "engedada", me'n "togno" a casa. Si no hi ha elefants, ni "rinocegonts", ni "cocogdgils", la selva és molt "avoggida". I al damunt està pgena de mosquits!
I va girar cua i se'n va anar. Llavors la Petita Massai va córrer fins al riu i va cridar al cocodril per explicar-li què havia passat.
-Gràcies, noia, gràcies- va dir el cocodril. Aquest home té la intenció de matar-me pe fer unes sabates caríssimes amb la meva pell. Me'n vaig corrents, a veure si és veritat que ha tocat el dos.
Aleshores, quan la Petita Massai es disposava a agafar el camí de tornada, es va adonar que, tant anar amunt i avall, s'havia perdut. I es a asseure en una roca i va començar a plorar. En sentir aquells plors desconsolats, una girafa i tres micos van treure el nas per entre els arbres:
- Bona tarda preciosa, Què et passa?- va preguntar la girafa. Tu deus ser la Petita Massai, oi? M'ho ha dit un ocellet. També m'ha dit que has salvat el cocodril, l'elefant i el rinoceront. Per què plores? Que t'has perdut? Au, puja.

La nena li digué Bona tarda, i s'enfilà a la girafa, coll amunt. Quan va arribar dalt de tot, on feia molt de fred, va mirar a la dreta, endavant i a la llunyania, i allà, darrere la muntanya, va veure el poble..i casa seva!. Va baixar com en un tobogan, fins al llom de la girafa i aquesta li va dir: - Agafa't fort, bufona!. Va començar a córrer entre els arbres de color platejat. Quan va arribar al poble la va deixar, amb molt de compte, a l'entrada.
- Adéu, Petita Massai. I que tinguis una Bona tarda.
- Adéu, amiga girafa. Bona tarda i moltes gràcies.
Quan va arribar a casa, la Petita Massai tenia molta gana .Sort que els seus pares ja li tenien preparat el sopar.


Tornar