L'esquelet que perd ossos

Temps era temps, en un castell abandonat i destrossat hi havia un esquelet que era simpàtic i era un famós cantant de rock.
Tocava la guitarra, era l'esquelet més famós del món. Li agradava sentir cançons que tinguessin ritme.
Un dia era el seu dia de mala sort perquè estava al concert de rock i tots li deien: Fuera, Fuera!!! i quan tornava a casa hi havia una pell de plàtan i va relliscar i se li va sortir un os. Després quan estava a la porta del castell es va entrebancar amb una pedra i se li van sortir dos ossos.
Quan estava al castell, el terra estava netíssim i va relliscar i se li van sortir tres ossos.
L'endemà va anar a rentar-se les dents i es va veure el cos i se'n va anar al metge i es va cansar de tant esperar. Al final el van cridar i cridar i sense voler el metge li va treure quatre ossos.
I es va morir perquè quasi bé no li quedaven ossos.
I que no s'ho vulgui creure que ho vagi a veure

Pseudònim: Esquelet Pol Febrer i Calabozo  Primer Premi de 2n de Primària
.	.
Tornar a la pàgina de Sant Jordi	Següent escrit