 Vam
mirar i vam veure una sala en la que l'ogre estava cuinant
amb una gran olla.
Damunt l'olla, penjat del sostre, hi havia en Sulk, tancat
dins una mena de gàbia d'ocell.
La bruixa anava la primera i va caure dins una trampa que
l'ogre havia preparat.
Vam tornar cap endarrera. Teníem por. Vam deixar passar
una bona estona.
El mico va dir:
- No hem de tenir por. Hem d'anar amb molt de compte per no
caure dins la trampa.
Vam entrar un altre cop, ara mirant on posàvem els
peus.
Ara, a la gàbia hi havia també la bruixa, al
costat d'en Sulk.
En Wualik, l'elf, tenia unes botes que li permetien caminar
pel sostre de la cova.
En Wualik va començar a pujar per la paret fins al
sostre; es movia a poc a poc per no fer cap soroll.
|
