 Nosaltres
ens ho miràvem sense respirar.
L'elf va arribar fins on hi havia la clau que obria la gàbia;
va agafar la clau i lentament la va posar al pany.
En Wualik va obrir la porta de la gàbia i en Sulk i
la bruixa van saltar i van sortir corrents de la cova. L'ogre
va cridar amb fúria i va intentar agafar en Wualik,
però aquest era un elf molt valent i es va escapar.
Tots vam córrer per un dels passadissos. L'ogre ens
perseguia però no sabia on érem. El sentíem
cridar: "ARRRGGG!"
El mico amb els seus pèls fluorescents ens guiava i
després d'una estona vam sortir de la foscor. Érem
enmig de la selva. Vam amagar-nos entre els arbres. En Sulk
va dir:
- Gràcies, amics meus, m'heu salvat d'una mort terrible!
- De res, amic. Ha estat un bon ensurt.
|
