EL NEN QUE PINTAVA HISTÒRIES
6èA
Hi havia una vegada un nen que li agradava molt pintar, aquest nen es deia Salvador.
En Salvador no era un nen com els altres, per no dir que era molt diferent. Ell quan pintava un arbre no pintava tan sols un arbre, sinó que s’inventava històries amb l’arbre. I ara jo us explicaré una, que a mi m’agrada molt i que és molt divertida.
Hi havia una vegada
una girafa que tenia el cabell molt llarg, de color vermell, que des de
lluny semblava foc, i tothom quan la veien arribar per l’horitzó,
sortia corrents, Tot això preocupava molt a la girafa, doncs, no
entenia perquè tothom sortia esfereït quan la veien. Però
un dia, quan menjava una magrana, va veure que l’arbre tenia un ull i es
va sorprendre tant que va pensar que tot allò no era normal. Va mirar
cap a dalt i va veure tot de rellotges tous com pizzes penjant de l’arbre.
La girafa estava molt espantada i va arrencar a córrer, cames ajudeu-me. Mentre ella corria es va adonar que un cavall enorme de color blanc, amb una crim majestuosa, seguit per molts elefants de potes llarguíssimes que arribaven fins al cel, la seguien. La girafa pensava : “això no és veritat, no pot ser veritat”. Es va pessigar i va dir:
- No, estic desperta!
Va sortir corrents. Llavors, va xocar contra una paret on hi havia un quadre del qual sortien una colla de gossos de diferents colors i mides, eren grans com tigres, i, d’altres petits com ratolins, però si et fixaves bé tenien dibuixos dintre d’ells. Va seguir corrents i sense adonar-se va entrar en un desert immens, monòton, ple de mosques i no sabia com sortir d’allí, i de sobte una veu li va dir: “Pensa, pensa”. Llavors la girafa va pensar: “És clar, ells també tenen el mateix problema que jo, tothom els té por i fugen d’ells i no saben perquè, i ells solament busquen amics i no els troben, però, jo seré la seva amiga”.
I així va ser, la girafa va ser amiga de tots i va sortir d’aquell desert immens, i en Salvador Dalí va pintar un quadre en el qual sortien molts elefants amb potes llargues, un cavall gegant, un arbre amb ulls i rellotges desfent-se, gossos amb dibuixos i una girafa amb els cabells de foc. Tot això ho va pintar en un desert ple de mosques.
Hi havia una vegada un nen que li agradava molt pintar, aquest nen es deia Salvador.
En Salvador no era un nen com els altres, per no dir que era molt diferent. Ell quan pintava un arbre no pintava tan sols un arbre, sinó que s’inventava històries amb l’arbre. I ara jo us explicaré una, que a mi m’agrada molt i que és molt divertida.
La girafa estava molt espantada i va arrencar a córrer, cames ajudeu-me. Mentre ella corria es va adonar que un cavall enorme de color blanc, amb una crim majestuosa, seguit per molts elefants de potes llarguíssimes que arribaven fins al cel, la seguien. La girafa pensava : “això no és veritat, no pot ser veritat”. Es va pessigar i va dir:
- No, estic desperta!
Va sortir corrents. Llavors, va xocar contra una paret on hi havia un quadre del qual sortien una colla de gossos de diferents colors i mides, eren grans com tigres, i, d’altres petits com ratolins, però si et fixaves bé tenien dibuixos dintre d’ells. Va seguir corrents i sense adonar-se va entrar en un desert immens, monòton, ple de mosques i no sabia com sortir d’allí, i de sobte una veu li va dir: “Pensa, pensa”. Llavors la girafa va pensar: “És clar, ells també tenen el mateix problema que jo, tothom els té por i fugen d’ells i no saben perquè, i ells solament busquen amics i no els troben, però, jo seré la seva amiga”.
I així va ser, la girafa va ser amiga de tots i va sortir d’aquell desert immens, i en Salvador Dalí va pintar un quadre en el qual sortien molts elefants amb potes llargues, un cavall gegant, un arbre amb ulls i rellotges desfent-se, gossos amb dibuixos i una girafa amb els cabells de foc. Tot això ho va pintar en un desert ple de mosques.
