Una vegada, un camperol va anar al bosc, a caçar algun ocell per tenir-lo en captivitat a casa seva. I va poder caçar una cria d'àliga. La va col·locar al galliner, juntament amb les gallines. Menjava gra i tot el que picotejaven les gallines. Encara que fos la reina de les aus.
Passats cinc anys, aquell camperol va tenir la visita casual d'un expert en aus. Mentre passejaven pel jardí l'expert li va dir:
- Aquest ocell que hi ha al galliner no és una gallina, és una àliga.
- Sí. - va respondre el camperol - És una àliga. Però jo l'he criat com una gallina. I ara ja no és una àliga. S'ha transformat en una gallina com les altres, malgrat els tres metres d'amplària de les seves ales.
- No, - va dir l'expert -. Ella és i serà sempre una àliga. Perquè té un cor d'àliga. Aquest cor un dia la farà volar fins al més alt.
- De cap manera - va insistir el camperol -. S'ha tornat definitivament una gallina i mai volarà com una àliga.
Llavors van decidir de fer una prova. L'expert va prendre l'àliga, la va aixecar ben enlaire amb la mà i li va dir:
- Ja que de fet ets una àliga, ja que pertanys al cel i no a la terra, obre les teves ales i vola!
L'àliga es va quedar asseguda sobre el braç extès de l'expert. Mirava distreta al seu voltant. Va veure les gallines a terra, picotejant el gra. I va fer un salt per anar fins on estaven. El camperol va comentar:
- Ja li ha dit: s'ha convertit en una simple gallina!
- No - insistia l'expert -. Ella és una àliga. I una àliga no pot canviar la seva naturalesa interior. Demà farem una altra prova.
L'endemà l'expert va pujar amb l'àliga al terrat de la casa. I li va dir:
- Escolta'm bé! Ja que ets una àliga, obre les teves ales i vola amunt!
Però, una vegada més, quan l'àliga va veure les gallines allà baix picotejant el gra, va fer un petit vol i es va ficar al bell mig d'elles.
El camperol va somriure i repetia convençut:
- Ja li vaig dir! S'ha convertit realment en una gallina!
- De cap manera - va respondre encara l'expert -. Ella tindrà sempre un cor d'àliga. Ho provarem encara una darrera vegada. Demà la faré volar!
L'endemà, el camperol i l'expert es van llevar molt de matí. Van prendre l'àliga i se la van emportar fora de la ciutat, lluny de les cases dels homes, a dalt d'una muntanya. El sol naixent daurava els pics de les muntanyes. L'expert va prendre l'àliga sobre el seu braç, la va alçar i li va manar:
- Àliga! Ja que ets una àliga, ja que pertanys al cel i no a la terra, obre les teves ales i vola!
L'àliga va mirar al seu voltant. Tremolava tota ella i s'estremia, com si experimentés una nova vida. Però no emprenia el vol. Llavors, l'expert la va prendre amb fermesa i la va orientar ben bé en direcció al sol, perquè els seus ulls poguessin omplir-se de la llum del sol i de la immensitat de l'horitzó.
Fou en aquell moment quan ella va obrir les seves ales poderoses, va fer ressonar el seu crit amb una gran força, com només ho fan les àligues, i es va alçar sobirana, sobre ella mateixa. I va començar a volar, a volar cap amunt, cada vegada més amunt. Va volar més i més, fins que es va confondre amb el blau del cel.
Amigues i amics! Nosaltres hem estat creats lliures! Però hi ha hagut persones que ens han fet pensar com gallines. I molts de nosaltres encara pensem efectivament que som gallines. Però el nostre cor d'àliga ningú ens el podrà canviar. I som, efectivament, àligues. Per això amics i amigues, no ens acontentem mai amb els quatre grans que ens tiren a terra perquè continuem captius. Obrim les ales i volem. Volem com les àligues.
De James Aggrey, un dels pares de la independència de Ghana.
(Extret i traduït del llibre "El despertar de l'àliga" de Leonardo Boff)