Només perdura allò que bastim amb esforç i creix en l'esperit dels homes i dels pobles fins a esdevenir l'àmbit on tota veu ressona.

Així la pau, que es guanya tenaçment cada dia pel desig de voler-la més que tota altra cosa i és el mirall que fa possibles tots els somnis.

Parlo de pau en pau, des d'aquests temps que em toca de viure i de sofrir, des de la meva altura d'home senzill que creu que la pau és possible, des de l'amor profund al poble i a la llengua que m'han fet el que sóc i em serven i m'impulsen.

La tarda és un espai de lentituds perdudes que se m'adorm als ulls plàcidament i clara.

D'aquest silenci estant proclamo l'esperança, la pau no és un do ni un cim inassolible sinó el recomençar de moltes primaveres, la voluntat i el risc d'estimar i de comprendre.

Tota la vastitud dels anys i el seu misteri ressona en les paraules que escric perquè serveixin de bandera i d'escut, de fita i de designi.

Més que amb l'eco estrident de timbals i trompetes que senyoreja edats i vulnera silencis, més que amb tot l'aldarull de cants victoriosos que ofeguen el lament dels desvalguts i els febles, i més que amb el menyspreu groller dels prepotents que es proclamen hereus de totes les riqueses, falquem l'ara i aquí, convençuts i solemnes, amb un anhel de pau que encengui les mirades.

Pensem en el futur des de l'ara que esclata dins i fora de tots, i fem amb les paraules un reducte de llum que en preservi la força.

Vulguem la pau en pau, sense cap mesquinesa, perquè en l'ordre del temps només creix i perdura tot allò que bastim amb esforç, i fecunda la sang i l'esperit dels homes i dels pobles.

Miquel Martí i Pol.

Escrit expressament per al Centre UNESCO de Catalunya, l'any 1987, amb motiu de l'Any Internacional de la Pau.