NOMÉS ENS ISOLEM EN LES PETITES COSES... |
Només ens isolem en les petites coses, en la mínima i fràgil llibertat de les petites coses, i ja és feixuc, tanmateix, el retorn, car a redós dels inútils objectes inevitablement quotidians hi ha tot un món no sabut de tendresa. Només ens isolem, només creixem en les petites coses: en aquell mocador que portem sempre plegat amb molta cura a la butxaca, en la cançó que hem recordat de sobte, en un llibre que havíem oblidat, en el gest repetit tantes vegades o en l'objecte més íntim que ningú no podria estimar com l'estimem nosaltres. Es tracta, ben mirat, d'una constant evasió cap a nosaltres mateixos, cap a la part més íntima i més pura de nosaltres mateixos, que esdevé al capdavall -i ens sorprenem tothora en constatar-ho- el que més ens apropa al jo profund que viu dins de nosaltres i sobretot allò que més intensament ens encoratja a viure. M M Pol |
|