|
- Habiten
en
grups o formant erols en boscos preferenment de planifoliss, però
també en boscos de coníferes. De final de primavera a
final de tardor.
- Barret
irregular,
carnós de 3 a 12 cm de diàmetre. Color groc, de rovell
d'ou, a vegades més pàlid. A la part de sota és
solcat per plecs gruixuts.
- Carn
ferma, blanca o grogosa,amb olor de fruites i gust dolç.
- Peu
carnós del mateix color que el barret.
- Comestible
excel.lent. Es pot conservarbsec si es talla en llesques per facilitar-ne
l'assecatge.
|
|
- Habita
ens bosos de coníferes, en grups molt nombrosos, sovint entre
les molses. Creix de la tardor a l'hivern.
- Barret
en
forma d'embu, de 2 a 6 cm. de diàmetre, amb la carn molt prima
i de vora irregular. De color de tabac a bru fosc per sobreni groc
i daurat per sota.
- Carn
molt minsa, elàstica, amb olor afruitada i gust dolç.
- Peu
cilíndric
o aixafat, del mateix color que la part ineferior del barret.
- Comestible
de
molt bona qualitat, adequat per afegir-lo als guisats. S'asseca fàcilment
deixan-lo sobre papers de diari,en llocs airejats.
|
|
|
|
|
|
|
|
- Habita
en
boscos mixtos, aclarits i no gaire freds, preferenment sota roures
o castanyers. No sol trobar-se per sobre els 1000 m. d'altitud. D'agost
a octubre.
- Barret de 8 a 15 cm. de diàmetre,carnós, globulós.Cutícula
separable,eixuta, sedosa i brilant, d'un color ataronjat viu. En un
primer estadi té forma d'ou tancat dins uun vel blanc, que
es coneix per ou de reig.
- Làmines lliures, amples, d'un bonic color daurat.
- Carn blanca, grogosa sota la cutícula, amb olor suau
i agradable i gust molt fi, d'avellana.
- Peu cilíndric, de color groc viu. La base està
embeinada per una volva blanca, gruixuda i ascendent.
- Comestible excel·lent. Segurament el millor bolet
del nostre país
|
|
|
|
- Habita
a les pinedes, des de terra baixa fins a l'estatge subalpí,on
apareix ja a l'estiu. Molt freqüent a la tardor.
- Barret
carnós i massís, de 5 a 15 cm de diàmetre, en
forma d'embut. Cutícula eixuta, de color ocre ataronjat o a
vegades més fosc, sovint tacat de verd.
- Làmines
fines, bastant denses,de color crema ataronjat
- Carn
dura,
de colr blanquinós al tall, que aviat pren tonalitats ataronjades
i més tard verdoses, amb olor afruitada i gust una mica picant.
- Peu
cilíndric,
de color ocre ataronjat.
- Comestible
excel·lent. És el bolet de més tradició
en el nostre país, juntament amb el rovelló.
|
|
 
Pàg
principal
|
|