EL COFRE DE GULLIVER

 
VET AQUÍ QUE UNA VEGADA UN VAIXELL NAUFRAGÀ A CAUSA D’UNA FORTA TEMPESTA EN UN MAR LLUNYÀ I DESCONEGUT. LES ENORMES ONADES LLANÇAREN LA NAU CONTRA ELS ESCULLS D’UNA COSTA PROPERA. EL VAIXELL, TOTS ELS MARINERS, TOTS ELS PASSATGERS I TOTA LA CÀRREGA VAN DESAPARÈIXER EN EL FONS DEL MAR. TOTS EXCEPTE UN, EL METGE DE LA TRIPULACIÓ, QUE VA PODER AGAFAR-SE FORTAMENT A LES NANSES DEL COFRE QUE TENIA A LA SEVA CABINA.
EL NOSTRE AMIC ANÀ A PARAR A LA PLATJA D’UNA PETITA CALA ENTRE ELS PENYA-SEGATS. HI ARRIBÀ EXHAUST, PERÒ ACONSEGUÍ NO SEPARAR-SE DEL SEU BAGUL, ON PORTAVA ELS INSTRUMENTS MÉS NECESSARIS I LES PERTINENCES MÉS ESTIMADES. AQUEST HOME FORT, DE MENT CIENTÍFICA I ESPERIT SENSIBLE, ES DEIA LEMUEL GULLIVER.
DE TANT CANSAT COM ESTAVA ES QUEDÀ ADORMIT A LA SORRA. QUAN DESPERTÀ NO ES PODIA MOURE. PENSÀ QUE LA PICADA D’ALGUN ESTRANY ANIMAL L’HAVIA IMMOBILITZAT. NI TAN SOLS PODIA AIXECAR EL CAP NI MOURE’L CAP ALS COSTATS. DE PODER-HO FER, S’HAGUÉS ADONAT QUE ESTAVA LLIGAT COMPLETAMENT PER UNES CORDES FINÍSSIMES QUE TEIXIEN SOBRE ELL UNA TERANYINA INDESTRUCTIBLE. NOMÉS PODIA VEURE EL BLAU DEL CEL. SENTIA, AIXÒ SÍ, LA REMOR DE LES ONADES QUE TRENCAVEN A FREC DE LA PLATJA I NOTAVA EN ELS SEUS LLAVIS EIXUTS I ASSEDEGATS LA SALABROR DEL MAR.
SENTÍ, DE SOBTE, UNA VEU DIMINUTA QUE PARLAVA EN UNA LLENGUA ESTRANYA: “ QUINBUS FLESTRIN TURI-NA?”I ALTRES VEUS DIMINUTES COMENÇAREN UNA GATZARA INDESXIFRABLE. ALESHORES VEIÉ UN PERSONATGE MOLT MÉS PETIT QUE UN NAN QUE EL MIRAVA FIXAMENT DES DE LA PUNTA DEL NAS, ENTRE ADMIRAT I HORRORITZAT. AIXÒ NOMÉS VA DURAR UNS SEGONS, DONCS L’ESCALADA D’AQUEST PEL SEU NAS HAVIA PRODUÏT EN GULLIVER UNES GANES INCONTENIBLES D’ESTERNUDAR. EL SEU ATXÍS ENVIÀ L’HOMENET A TERRA. ALGUN TEMPS DESPRÉS S’ASSABENTÀ QUE DE RESULTES D’AQUELL ACCIDENT EL PETIT PERSONATGE HAVIA PASSAT UNES QUANTES SETMANES A L’HOSPITAL.
TRIGAREN UNES HORES AMB ELS PREPARATIUS PER AL SEU TRASLLAT I EL DEL COFRE. DESPRÉS COMENÇÀ UNA MARXA LENTA I FATIGOSA FINS A LA CIUTAT ON VIVIEN AQUESTS CURIOSOS HOMENETS. TOT AL LLARG DEL CAMÍ HOMES I DONES, NENES I NENS SORTIEN A VEURE LA GRAN ATRACCIÓ DE LA SEVA VIDA. CERTAMENT LA MÉS GRAN QUE MAI NO HAVIEN VIST.
UN COP ARRIBATS A LA CAPITAL INSTAL·LAREN GULLIVER A L’ENORME ESPLANADA DAVANT DEL PALAU REIAL. UN DELS SAVIS DEL REIALME, QUE ES DEIA TILCO RAN-BONIA I CONEIXIA LA LLENGUA DE GULLIVER, FOU L’ENCARREGAT DE PREGUNTAR-LI QUI ERA I COM ÉS QUE HAVIA ANAT A PARAR A AQUELL PAÍS, QUE ELLS ANOMENAVEN LIL·LIPUT. GULLIVER EXPLICÀ LA SEVA HISTÒRIA I S’INTERESSÀ PER SABER EL MÉS POSSIBLE D’AQUELLA SOCIETAT DESCONEGUDA. GULLIVER I EL SAVI RAN-BOINA AVIAT AGAFAREN UNA MICA DE CONFIANÇA I DESCOBRIREN QUE NO HAVIEN DE TENIR POR DE LES INTENCIONS DE L’ALTRE.
ALEHORES GULLIVER DEMANÀ QUE LI PORTESSIN EL SEU COFRE PER ENSENYAR ALS LIL·LIPUTENS LES COSES QUE CONTENIA. MENTRE HO ANAVA FENT, L’ESCRIBA MAJOR DEL REGNE PRENGUÉ NOTA I DESCRIPCIÓ DEL CONTINGUT D’AQUELL IMMENS BAGUL. EL SEU RECULL FOU POSAT EN NET I AIXÍ VA PASSAR ALS ARXIUS DE LIL-LIPUT:

 
RELACIÓ CERTA DEL CONTINGUT DEL COFRE
DE LEMUEL GULLIVER 
(AMB INDICACIÓ FIDEL DEL NOM I DE L’ÚS 
QUE DÓNA A CADA COSA)


  • Caracola: closca d’un mol·lusc marí; si te la poses a l’orella sents el mar.
  • Drissa: tros de corda de cànem aspra i forta per lligar coses i per tibar.
  • Encens: pasta de resina que fa bona olor quan es crema.
  • Licor: líquid de gust dolç però fort que pren en ocasions especials.
  • Llanterna: dipòsit amb líquid inflamable i un ble que s’encén per il·luminar.
  • Llarga-vista per veure de més a prop les coses llunyanes.
  • Llumins: petites estelles amb una punta màgica que s’encén quan es grata.
  • Lupa: vidre en forma de gran llentia per veure augmentades coses petites.
  • Nous: fruits de closca com fusta que ell trenca amb les mans per menjar.
  • Roba: camises de lli i de seda; calçons de dril i de vellut; capell de feltre.
  • Rosa: flor regalada per una amiga; encara conserva una subtil fragància.
  • Sal: minúsculs cristalls per donar gust o conservar els aliments.
  • Ulleres per veure més clarament quan la vista no és del tot bona.
  • Xiulet que produeix un só agut i estrident que se sent de molt lluny.

 
ELS LIL·LIPUTENCS QUEDAREN MOLT CONTENTS I ADMIRATS DE LES PERTINENCES DE GULLIVER. S’ADONAREN QUE TOTES ELLES ESTAVEN RELACIONADES AMB ALGUN DELS SENTITS I LI DEMANAREN PER QUÈ. EN GULLIVER CONTESTÀ QUE AIXÍ ELL ELS ENTRENAVA CONTÍNUAMENT. “EXERCITAR ELS SENITS – INDICÀ- EM MANTÉ LA MENT DESPERTA PER DESCOBRIR I APRECIAR GRAN QUANTITAT DE COSES QUE TROBO EN ELS MEUS VIATGES”.
LI RESPONGUEREN: “SI ÉS AIXÍ, NOSALTRES PODEM AJUDAR-TE A CONÈIXE’LS MILLOR I A EXERCITAR-LOS ENCARA MÉS, DONCS UNA DE LES COSES QUE MÉS ENS AGRADEN, TANT DE PETITS COM DE GRANS, ÉS PRECISAMENT JUGAR AMB ELS SENTITS. ENS AGRADA SABER COM FUNCIONEN, ENS AJUDEN AMB APARELLS ENGINYOSOS I DE VEGADES TAMBÉ ENS DEIXEM ENGANYAR EN LES NOSTRES PERCEPCIONS: AMAGUEM IMATGES I DESCOBRIM SONS, TOQUEM COSES DESCONEGUDES I HO PASSEM BÉ AMB LES SENSACIONS AGRADABLES. SI VOLS SABER MÉS DE TOT AIXÒ, ET CONVIDEM A VISITAR EL LLOC ON S’EDUQUEN ELS NOSTRES INFANTS: EL PETIT POBLE DE VILAPAU.” 
I GULLIVER NO S’HO VA PENSAR GAIRE, AIXÍ QUE DIGUÉ AL SAVI RAN-BOINA: “A QUÈ ESPEREM? SOM HI, DONCS”. I JUNTS ANAREN A CONÈIXER LES COSES QUE ELS INFANTS FEIEN A VILAPAU.
NOSALTRES, PER MITJÀ DELS NOSTRES ESPIES I CORRESPONSALS, HEM POGUT TENIR ACCÉS A ALGUNES DE LES COSES QUE ELS INFANTS MOSTRAREN A GULLIVER. PASSEU PÀGINA I COMENCEU A DESCOBRIR-LES.

 
Introducció a la revista "El recull d'en Drauvil: Sentits i sentiments", número 10, juny de 1999. 
Ignacio Andrés, mestre de l'escola
Tornar a la pàgina anterior