En Drauvil, els espàrrecs 
i les matemàtiques

 
Després de molts anys de viatjar per l'espai, la nau arribà a un petit planeta del Sistema Solar. L'enginy enorme però silenciós però invisible se situà a una certa distància de la Terra i de la Lluna, fora de les seves òrbites. Els seus tripulants, millor dit els seus habitants, necessitaven observar sense ser vistos. Buscaven vida intel·ligent en diversos llocs de la Galàxia i ara exploraven aquest planeta insignificant i blau que girava en torn d'una estrella que ells anomenaven en la seva llengua Comcrema-7imig. Al planeta li digueren Bola-3. Aquests visitants extraterrestres es prengueren el seu temps per observar Bola-3. Sabien per experiència d'altres llocs visitats que la vida, i sobre tot la vida intel·ligent, trigava milions de mil·lenis en aparèixer i desenvolupar-se. Així decidiren visitar el nou planeta en diverses èpoques. Aquesta era la virgueria tècnica més important que els permetia l'avançada tecnologia de la seva nau, un últim model del Sistema a-Centauri del que per a nosaltres seria el segle Quatre-cents cinquanta-tres.

 
Procediren doncs a variar les coordenades del temps en el tauler de comandaments i se situaren en l'època de la creació recent del planeta. No trobaren més que foc i minerals, volcans i una mica d'aigua. Avançaren milions d'anys i observaren el paisatge: molta humitat, plantes i animals de tota mena, alguns d'ells gegantins, amb grans boques i terribles dents, però ni rastre de vida intel·ligent. Milions d'anys després, tot rastrejant la superfície del planeta, observaren una terra amb unes curioses formes geomètriques que ells coneixien: eren piràmides! Per fi havien trobat signes de vida intel·ligent. Observaren més de prop i s'assabentaren que d'aquella terra en deien Egipte, a l'Àfrica. Aquests africans no només construïen piràmides i grans temples amb multitud de formes geomètriques. Mesuraven la terra que conreaven per saber quina part els pertanyia després de les inundacions del gran riu que anomenaven Nil i sabien calcular quan passaria tot això.

 
Un petit toc a la palanca del temps i, en una zona del planeta que els seus habitants en deien Índia, assistiren a uns moments molt interessants. Uns savis àrabs aprenien dels hindús un nou sistema per a comptar, representar les quantitats i fer operacions. I amb aquest nou sistema, un conjunt de signes que representaven cada quantitat. Eren els números: l'1, el 2, el 3, el 4, el 5, el 6, el 7, el 8, el 9 i, el més important de tots, el 0. A partir d'aquest moment, i gràcies a aquests savis de l'Àsia, tot es va desenvolupar molt més depressa al petit planeta Bola-3. Hi havia una cosa que els va cridar l'atenció. A cada part del món mesuraven les coses d'una manera diferent. Així no hi havia manera d'entendre's. Però en una observació més propera van veure que els bolatressícoles començaren a unificar els seus sistemes de mesura: a final del segle XX la major part del món mesurava en metres, en hores i en quilograms. Així els intercanvis resultaven més fàcils.

 
Quan van arribar a aquest punt de la història del desenvolupament del planeta Bola-3, van decidir agafar una criatura per a observar-la més a prop. Van situar la seva nau espacial a l'atzar sobre un poble situat al peu d'una muntanya d'enormes roques. Un poble allargat, al costat d'un riu i no gaire lluny del mar. Un poble que tenia al mig una gran casa amb una torre molt alta. Feia bon temps i una petita criatura caminava pels marges dels boscos collint espàrrecs. Era en Drauvil. La nau s'apropà, sempre silenciosa i invisible, i zas! en Drauvil cap a dintre. Ell no va sentir res, però li va fer ràbia perquè estava a punt de collir un dels espàrrecs més grossos que mai havia vist.

 
Els extraterrestres van sotmetre en Drauvil a tota mena de proves. Analitzaren tot els seus sistemes i en feren una còpia per endur-se-la al seu planeta d'origen. Tot quedà registrat en un receptor bio-magnètic. Volien saber, sobre tot, com podien els habitants de Bola-3 aprendre totes aquestes coses que havien observat al llarg de la història del planeta. Un cop acabades les seves investigacions deixaren lliure la petita criatura i els seus espàrrecs. Això sí, s'emportaren un cap a casa seva. Com a compensació de les molèsties i de l'espàrrec li van donar una llibreta on estava apuntat tot el que havien trobat en la part matemàtica de la seva ment, ja que van esbrinar que per als habitants de Bola-3 el 2000 era l'Any Mundial de les Matemàtiques. Quan en Drauvil va arribar al Pau Vila, on viu d'amagatotis, va mostrar el quadern a l'equip de la revista i vam pensar que potser us podria interessar el que ell havia après d'uns anys d'escodrinyar racons, armaris i piles i piles de materials. 

 
Si voleu saber el que hi havia a la llibreta, només heu de continuar llegint... 
(Introducció a la revista "El recull d'en Drauvil" número 11, abril de 2000. Ignacio Andrés, mestre de l'escola)
Tornar a la pàgina anterior