Mmm...
dolça, olor de cacao. És d'un color lilós, com una violeta
i tacada de xocolata desfeta. Quan el sol li toca, se li desfà la xocolata
i quan és de nit, la torna a cobrir. Es troba els llocs arrecerats del
vent perquè és molt feble, els pètals li fan d'escut contra
el vent. És una flor molt llaminera perquè s'alimenta de la seva
pròpia xocolata. Viu a l'obaga de la muntanya. Els insectes no se li
acosten perquè sinó s'hi queden enganxats i petrificats; només
quan la xocolata es desfà, es poden alliberar. És molt solitària
per por de que se li mengin el seu dolç tresor.
Els nens i les nenes la busquen per gaudir la seva agradable flaire.
Si la toques cau desmaiada, però quan marxes, torna a reviure.
Si li sobra la xocolata, la tira pel terra; si hi ha algun bolet es transforma
amb una altra flor de xocolata
FOTOS
DEL PROCÉS