Sabies que...

La primera aturada en el meu viatge és Santiago, l’illa més gran de les de l’arxipèlag de Cabo Verde. El 28 de febrer de 1832, desembarco a Sant Salvador de Bahia, al Brasil, paradís dels naturalistes. Faig llargues incursions en barca o a cavall per la selva prenent centenars de plantes, ocells i insectes així com ninerals. Moltes són espècies desconegudes. Em sorprèn la gran riquesa de la vida i l’enorme varietat d’espècies que poblen la Terra. Aquestes captures les envio posteriorment a Londres. Al començament de juliol abandono el Brasil rumb al Sud, cap Argentina. La Pampa m ’impressiona molt.

Més tard segueixo viatge cap a la Terra de Foc,a l’extrem meridional de l’Amèrica del Sud on fa un fred molt intens. Creuo l’estret de Magallanes i costejo Xile i el Perú. Recullo mostres del fons del mar i realitzo una descoberta interessant sobre la formació d’esculls i barreres de corall. Trobo fóssils molts antics i em fixo que alguns s’assemblen molt a animals vius.

El 15 de setembre de 1835 arribo a les illes Galàpagos, conjunt d’illes molt interessants, cadascuna diferent de les altres. En una primera observació penso que el clima, la vegetació i la fauna són semblants, però posteriorment veig que existeixen grans diferències entre una illa i l’altra. Aquestes diferències són preguntes sobre la vida i l’origen de les espècies que en aquell moment no se respondre .

Veig el que després seran anomenats "els meus pinsans", uns ocells petits de la mida d’un pardal, força semblants entre si, però amb un bec diferent. En aquell moment no em fixo prou com per adonar-me del patró de variació de les tretze espècies. A l’estudiar els seus becs penso que no formen un conjunt d’espècies afins i no prenc nota de les illes on els havia agafat. Però no em va passar amb els sinsontes. Vaig notar que havia diferents en les diferents illes, encara que no sabia si eren tots varietats d’una mateixa espècie o si es tractava de més d’una espècie.